Monarquía ye una mena de gobiernu d'un estáu na que'l cargu supremu ye vitaliciu y comúnmente designáu según un orde hereditariu. Esti cargu denómase monarca en términos xenerales magar qu'esti pue cimblar según la cadarma xurídica del gobiernu o la rexón, como rei o reina, emperador o emperatriz, zar o káiser. En dalgunos casos elíxese por un grupu seleutu, y l'estáu rexíu pol monarca tamién recibe'l nome de monarquía, xunto col de reinu.
Emperadores d'Alemaña y Reis de Prusia (1870/1701-1918)
Emperadores d'Austria, tamién Reis d'Hungría y Bohemia (1806-1918)
Emperadores del Imperiu Llatín de Constantinopla (1204-1261)
Emperadores Carolinxos del Sacru Imperiu y Reis Xermánicos (800-1806)
Emperadores Romanos (27 e.C.-476)
Emperadores Romanos d'Oriente (Bizantinos) (395-1453)
Grandes Duques de Luxemburgu
Grandes Duques de Toscana (812-1860)
Reis Francos de Galia y de Francia (420-1870)
Papas (xefes d'Estáu de la Ciudá del Vaticanu) El Papáu dende'l reconocimientu "de les donaciones Constantines" y sigue siendo la única monarquía absoluta n'Europa darréu que tolos miembros de la xerarquia dében-y votu d'obediencia al papa y ye él quien crea comisiones y secretariaos ensin que medie un cuerpu que llexisle a tal efeutu.