17 d'agost

<<	Agost 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1r	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31
Tots els dies

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs. Queden 136 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1358, València: una gran riuada del Túria assota l'Horta i hi causa més de 400 víctimes.
1391, Perpinyàː Assalt al call de Perpinyà.
1694, Valls (l'Alt Camp): Hi esdevé l'Avalot dels Pobres, per reclamar la participació d'eclesiàstics i nobles, que gaudien d'exempció, en el pagament de les càrregues militars.
2017, Barcelona i Cambrils: Atemptat a la Rambla de Barcelona i a Cambrils

Resta del món

1668, Anatòlia, Turquia: Un terratrèmol de magnitud 8 en l'escala de magnitud de moment deixa 8.000 morts.
1863, Charleston, Carolina del Sud: Comença la Segona batalla de Fort Sumter entre les tropes dels Estats Units d'Amèrica i les dels Estats Confederats d'Amèrica.
1876, Bayreuth: primera representació de Götterdämmerung, la tercera jornada de la Tetralogia Der Ring des Nibelunguen de Richard Wagner al Festspielhaus.
1930, Sant Sebastià: els representats republicans de tot l'estat espanyol, acorden al Pacte de Sant Sebastià, la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica.
1936, Poio, Galícia): És afusellat el nacionalista gallec Alexandre Bóveda Iglesias.
1945, Indonèsia assoleix la independència dels Països Baixos.
1960, Gabon assoleix la independència de França.
1999, İzmit, Turquia): Un terratrèmol de magnitud 7,4 en l'escala de magnitud de moment deixa 17.000 morts.

Naixements

Països Catalans

1912 - Sallagosa, Alta Cerdanyaː Georgette Clerc, militant comunista i resistent nord-catalana (m. 1986).
1934 - Tortosa: Ricard Salvat i Ferré, escriptor i director teatral català.
1944 - Barcelonaː Margarita Rivière, periodista independent i assagista catalana, autora d'una trentena de llibres
1947 - Barcelona: Pedro Ruiz, artista, escriptor i presentador de televisió català.
1958 - Sallent: Mirella Cortès i Gès, política catalana, senadora, que ha estat alcaldessa.
1960 - Barcelona: Miquel Iceta i Llorens és un polític català i actual primer secretari electe del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).
1978 - l'Hospitalet de Llobregat: Enrique de Lucas Martínez, futbolista català.
1980 - Tortosaː Irene Fornós i Curto, activista social i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya des de 2018.
1983 - Barcelonaː Isaura Sanjuan Morigosa, jugadora d'escacs catalana, campiona de Catalunya de 2005.
1990 - Mallaː Irene Solà Sàez, poeta, narradora i artista catalana.

Resta del món

1686, Nàpols, Regne de Nàpols: Nicola Porpora, compositor italià.
1754, París: Louis Fréron, polític i periodista francès, representant a l'Assemblea Nacional durant la Revolució Francesa.
1786, Coburg (ciutat d'Alemanya): Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld duquessa de Saxònia.
1798, Middlesex, Anglaterra: Thomas Hodgkin, metge anglès.
1801, Turku, Finlàndiaː Fredrika Bremer, escriptora i activista sueca
1828, París, França: Maria Deraismes, autora i pionera francesa dels Drets de la Dona
1834, Harelbeke, Bèlgica: Peter Benoit, compositor flamenc
1864, Istanbul, Imperi Otomà: Hüseyin Rahmi Gürpınar, novel·lista i dramaturg turc.
1887, St. Ann's Bay, Jamaica: Marcus Garvey, editor, periodista, i empresari jamaicànacionalista panafricanista
1893, Brooklyn, Nova York Estats Units: Mae West, actriu estatunidenca (m. 1980).
1896, Udineː Tina Modotti, fotògrafa i revolucionària italiana
1906, Lisboa, Portugal: Marcelo Caetano, polític portuguès
1920, Comtat de Dublín, Irlanda: Maureen O'Hara, actriu de cinema irlandesa.
1930, Pleyber-Christ, França: Jean Bourlès ciclista francès.
1931 - Dominick Elwes, pintor de retrats anglès.
1932
- Chaguanas, Trinitat i Tobago: Vidiadhar S. Naipaul, escriptor britànic guanyador del Premi Nobel de Literatura l'any 2001
- Peçac: Sempé, dibuixant de còmic francès (m. 2022).
1933, Toledo, Ohio: Eugene "Gene" Francis Kranz, director de vol de la NASA durant el projecte Gemini i el programa Apollo.
1936, Paoli, Indiana, Estats Units: Margaret Hamilton, científica computacional i matemàtica, va desenvolupar el programari de navegació "on board" per al programa espacial Apollo.
1941, Minna, Nigèria: Ibrahim Babangida, polític nigerià, el vuitè president de la República entre els anys 1985 i 1993.
1943
- Nova York (EUA): Robert De Niro, actor estatunidenc.
- Villanueva de la Reina, Jaén, Espanya: Juan María Medina Ayllón, escultor espanyol.
1946, Tolosa de Llenguadoc, França: Gérard Blaize, professor d'Aikido, Jodo, i Bojutsu francès.
1947, Marràqueix o Smara: Mohamed Abdelaziz, secretari general del Front Polisario i president a l'exili de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD)
1952, Rio de Janeiro, Brasil: Nelson Piquet, pilot de Fórmula 1 brasiler.
1953, Nițchidorf, Romania): Herta Müller, escriptora alemanya d'origen romanès, Premi Nobel de Literatura de l'any 2009.
1956 - Fontenla, Ponteareas, província de Pontevedra: Álvaro Pino Couñago va ser un ciclista espanyol, professional entre els anys 1981 i 1991.
1960, Santa Monica, Califòrnia, EUA: Sean Penn actor, guionista i director de cinema estatunidenc.
1966, Gainesville, Florida, Estats Units d'Amèrica: Rodney Mullen, skateboarder o monopatinador estatunidenc.
1970, Sanfor, Florida, Estats Units d'Amèrica: Jim Courier, tennista professional.
1977 -
- Les Ulis, França: Thierry Henry, futbolista francès.
- Kitee, Finlàndia: Tarja Turunen, soprano finlandesa famosa per formar part del grup de symphonic metal Nightwish.
1980 -
- Ourenseː Cristina Pato, virtuosa gaitera i pianista gallega.
- Jerez de la Frontera, Cadis: Daniel González Güiza, futbolista espanyol.
1986, Maryland, Estats Units d'Amèrica: Rudy Gay, jugador de bàsquet estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

906 - Girona, Gironès): Servus Dei, religiós català, Bisbe de Girona.
1909 - Barcelona, Barcelonès): Josep Miquel i Baró, polític i revolucionari català.
1936 - Sabadell: Josep Germà i Homet, industrial licorer, mecenes de la cultura i l'esport i alcalde de Sabadell.
1956 - Barcelona: Paulí Castells i Vidal, enginyer industrial i matemàtic català.
1958 - Tulacingo, Hidalgo, Mèxic: Miquel Bertran i Oleart, darrer alcalde republicà de Sabadell.
2006:
- Barcelona, Barcelonès): Agustí de Semir, advocat i polític català (n. 1918).
- Palafrugell: Dolors Ponsatí i Jovés, llevadora i practicant catalana (n. 1928).
2023 - Madrid: Guillem Timoner Obrador, ciclista mallorquí (n. 1926).

Resta del món

1720, Parísː Anne Dacier, filòloga, escriptora i traductora francesa (n. 1645).
1777, Viena: Giuseppe Scarlatti, compositor italià.
1838, Nova York, EUA): Lorenzo Da Ponte, llibretista (n. 1749).
1850, Boulogne-sur-Mer, França): José de San Martín, militar argentí.
1935, Pasadena: Charlotte Perkins Gilman, escriptora, sociòloga i activista política estatunidenca (n. 1860).
1942, Auschwitz, Polònia): Irène Némirovsky, escriptora francesa (n. 1903).
1944, Buset de Tarn, Alta Garona, França): Francisco Ponzán Vidal, mestre militant de la CNT espanyol (n. 1911).
1955, Gif-sur-Yvette, França): Fernand Léger, pintor cubista francès.
1969, Berkeley, EUA): Otto Stern, físic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Física l'any 1943 (n. 1888).
- Chicago, EUA): Ludwig Mies van der Rohe, arquitecte i dissenyador industrial alemany (n. 1886).
1973, París, França): Jean Barraqué, compositor musical francès (n. 1928).
1977, les Sables d'Olonne, França): Eloi Tassin, ciclista francès.
1981, Dakarː Mariama Bâ, novel·lista, professora i feminista senegalesa (n. 1929).
1987, Berlín, Alemanya): Rudolf Hess, polític alemany, militant del Partit Nazi.
2001, Fort Lauderdale, Florida: Flip Phillips, saxofonista tenor i clarinetista de jazz estatunidenc (n. 1915).
2001, Monacia-d'Aullène, Còrsega): François Santoni, polític cors, militant d'A Cuncolta Naziunalista.
2017, París, França): Fadwa Suleiman fou una actriu siriana d'ascendència alauita.

Festes i commemoracions

Santoral
Església Catòlica

Sants al Martirologi romà (2011): Miró de Cízic, màrtir (s. III); Mamet de Cesarea, màrtir (275); Eusebi de Sicília, màrtir (310); Hieró de Noordwijk, màrtir (856); Elies el Jove, monjo (903); Clara de Montefalco, agustina (1308); Beatriu de Silva, fundadora de l'Orde de la Immaculada Concepció (1491); Jaume Kyuhei Gorobioye Tomonaga, Miquel Kurobioye, màrtirs (1633); Jeanne Delanoue, fundadora (1736).
- Beats: Nicolò Politi, eremita (1107); Albert de Chiatina, prevere (1202); Bartolomé Laurel, màrtir (1619); Natal Hilaire Le Conte, màrtir (1794); Enric Canadell i Quintana, màrtir (1936).
Sants: Anastasi de Terni, bisbe; Carloman (fill de Carles Martell), majordom franc i monjo (754); Amor d'Amorbach, abat (777); Beneta i Cecília de Susteren, abadesses, i Relinda, reclosa (s. X); Donat de Ripacandida, monjo (1198).
Beats: Jutta d'Arnstein, eremita (s. XII).
Venerables: Franz Sales Handwercher, prevere (1853).
Servents de Déu: Pere Marcer i Cuscó, claretià (1927).
Venerats a l'Orde Cistercenc: Hug de Tennenbach, abat (1270).

Església Copta

11 Mesori: Moisès d'Ossim, bisbe.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents al 30 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 4 d'agost del calendari julià.

Sants: Eudòxia la Samaritana, monja màrtir (107); Crist de Prebesis, màrtir; Eleuteri de Bizanci, màrtir; Eudòxia de Pèrsia, màrtir (362/364); Set Dorments d'Efes: Maximilià, Jàmblic, Martinià, Joan, Dionís, Exacustodià i Antoni, màrtirs; Eusigni d'Antioquia, general màrtir; Cosme d'Etòlia, màrtir (1779); Nikolai Prozgrov, prevere màrtir (1930); Mihail, Simion i Dmtri, màrtirs (1937).

Església Ortodoxa Grega

Sants: Ia de Pèrsia i 9.000 companys màrtirs; Tatuïl, màrtir.

Esglésies luteranes

Johann Gerhard, teòleg (1637).

Referències

↑ «Assalt al call de Perpinyà | enciclopèdia.cat». .
↑ Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech, Repercussions de la Guerra dels Nou Anys al Camp de Tarragona (1689-1697)^{[Enllaç no actiu]}
↑ (anglès) Marshall Cavendish Corporation, World and Its Peoples: Indonesia and East Timor
↑ Balent, André «CLERC Georgette» (en francès). Le Maitron. Editions de l'Atelier , 16-12-2021.
↑ «Ricard Salvat i Ferré | enciclopèdia.cat». .
↑ «Margarita Rivière i Martí | enciclopèdia.cat». .
↑ «CORTÈS GÈS, MIRELLA. Biografia» (en castellà). Senado de España. .
↑ «Esquerra Republicana de Catalunya». .
↑ «Isaura Sanjuán Morigosa | enciclopèdia.cat». .
↑ «Fredrika Bremer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .
↑ «DERAISMES Maria (1828-1894) - Cimetières de France et d'ailleurs». .
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Peter Benoit» (en francès). .
↑ «Marcus Garvey | Biography, Beliefs, & Facts» (en anglès). .
↑ Jma. «Los Grandes Fotografos: Tina Modotti (1896-1942)», 22-01-2017. .
↑ ^15,0 ^15,1 ^15,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ «Maureen O’Hara | enciclopèdia.cat». .
↑ «The Nobel Prize in Literature 2001» (en anglès americà). .
↑ «Margaret Hamilton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .
↑ «Robert De Niro». .
↑ «Herta Muller. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. .
↑ «Tarja Turunen, la diva del metal que habla español» (en castellà). Michan en Finlandia, 07-03-2017. .
↑ ««El miedo se huele desde entonces»» (en castellà), 11-09-2011. .
↑ Masana Ribas, Rosa M. Llevadores de Palafrugell, 165 anys d'història. Palafrugell: Associació de Suport a la Dona de Palafrugell, 2006, p.79-83. ISBN 84-611-3562-8 .
↑ esport3. «Mor Guillem Timoner, llegenda del ciclisme mallorquí», 17-08-2023. .
↑ «Anne Dacier» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .
↑ ^26,0 ^26,1 Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
↑ Showalter, Elaine; Baechler, Lea; Litz, A. Walton. Modern American Women Writers (en anglès). Simon and Schuster, 1993-09-27, p. 97. ISBN 978-0-02-082025-3.
↑ «Irène Némirovsky». Viena Edicions. .
↑ «The Nobel Prize in Physics 1943» (en anglès americà). .
↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, . ISBN 84-460-0034-2.
↑ «Mariama Bâ» (en castellà). Mujeres para pensar, 17-05-2012. .
↑ «Com pot la gent de pau trobar la son?». Catorze, 2017. .
↑ «Kalender - 17. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. . Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 d'agost

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:17 d'agost.

[1] «Assalt al call de Perpinyà | enciclopèdia.cat». .

[2] Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech, Repercussions de la Guerra dels Nou Anys al Camp de Tarragona (1689-1697)^{[Enllaç no actiu]}

[3] (anglès) Marshall Cavendish Corporation, World and Its Peoples: Indonesia and East Timor

[4] Balent, André «CLERC Georgette» (en francès). Le Maitron. Editions de l'Atelier , 16-12-2021.

[5] «Ricard Salvat i Ferré | enciclopèdia.cat». .

[6] «Margarita Rivière i Martí | enciclopèdia.cat». .

[7] «CORTÈS GÈS, MIRELLA. Biografia» (en castellà). Senado de España. .

[8] «Esquerra Republicana de Catalunya». .

[9] «Isaura Sanjuán Morigosa | enciclopèdia.cat». .

[10] «Fredrika Bremer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .

[11] «DERAISMES Maria (1828-1894) - Cimetières de France et d'ailleurs». .

[12] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Peter Benoit» (en francès). .

[13] «Marcus Garvey | Biography, Beliefs, & Facts» (en anglès). .

[14] Jma. «Los Grandes Fotografos: Tina Modotti (1896-1942)», 22-01-2017. .

[:1-15] 15,0 ^15,1 ^15,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[16] «Maureen O’Hara | enciclopèdia.cat». .

[17] «The Nobel Prize in Literature 2001» (en anglès americà). .

[18] «Margaret Hamilton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .

[19] «Robert De Niro». .

[20] «Herta Muller. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. .

[21] «Tarja Turunen, la diva del metal que habla español» (en castellà). Michan en Finlandia, 07-03-2017. .

[22] ««El miedo se huele desde entonces»» (en castellà), 11-09-2011. .

[llibre_Llevadores-23] Masana Ribas, Rosa M. Llevadores de Palafrugell, 165 anys d'història. Palafrugell: Associació de Suport a la Dona de Palafrugell, 2006, p.79-83. ISBN 84-611-3562-8 .

[24] sport3. «Mor Guillem Timoner, llegenda del ciclisme mallorquí», 17-08-2023. .

[25] «Anne Dacier» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .

[:0-26] 26,0 ^26,1 Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.

[27] Showalter, Elaine; Baechler, Lea; Litz, A. Walton. Modern American Women Writers (en anglès). Simon and Schuster, 1993-09-27, p. 97. ISBN 978-0-02-082025-3.

[28] «Irène Némirovsky». Viena Edicions. .

[29] «The Nobel Prize in Physics 1943» (en anglès americà). .

[30] Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, . ISBN 84-460-0034-2.

[31] «Mariama Bâ» (en castellà). Mujeres para pensar, 17-05-2012. .

[32] «Com pot la gent de pau trobar la son?». Catorze, 2017. .

[33] «Kalender - 17. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. . Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

[34] Santi, beati e testimoni.