17 de gener

<<	Gener 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 348 dies per finalitzar l'any i 349 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1365: Es documenta per primera vegada la Revetla de Sant Antoni a sa Pobla, Mallorca
1931, Palma: Apareix Nuestra Palabra, òrgan de l'Agrupació Comunista de Palma.

Resta del món

1781, Cowpens (Carolina del Sud, EUA): Els americans guanyen la Batalla de Cowpens durant la Campanya de les Carolines, a la Guerra d'Independència dels Estats Units.
1929, Nova York, EUA: Elzie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari 'Evening Journal'.
1966, Palomares (Almeria): Accident nuclear de Palomares, fent carburant en vol un avió B-52 xoca amb l'avió cisterna sobre Espanya caient quatre bombes atòmiques que es trencaren i contaminaren radioactivament la regió.
1995, Kobe, Japó: un terratrèmol, de 6,9 en l'escala de Richter destrueix la ciutat i hi causa més de 6.400 víctimes.

Naixements

Països Catalans

1250 - Lauria-Basilicata o Scalea-Calàbria: Roger de Llúria, militar d'origen lucà, educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona (m. 1305).
1770 - Puigcerdà, Bisbat d'Urgell: Francesc Piguillem i Verdacer, metge i professor de medicina.
1846 - Sabadell: Narcís Giralt i Sallarès, professor de teoria de teixits i pintor català.
1867 - Tordera, Maresme: Prudenci Bertrana, escriptor modernista català. (m. 1941).
1872 - Barcelona: Lluís Masriera i Rosés, orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral català.
1888 - Barcelona: Eugeni Xammar i Puigventós, periodista, diplomàtic i traductor català.
1891 - València: Ernest Martínez Ferrando, escriptor i historiador valencià.
1896 - Barcelonaː Assumpció Casals i Rovira, primera actriu catalana (m. 1975).
1902 - Reus, Baix Camp: Miquel Serra i Pàmies, polític català, recordat per evitar la destrucció parcial de la ciutat de Barcelona durant el període final de la Guerra Civil espanyola.
1911 - Arenys de Mar, Maresme: Lluís Ferran de Pol, escriptor català.
1919 - Sitges (Garraf): Antonio Mingote, humorista gràfic i acadèmic de la llengua (m. 2012).
1947:
- Godall, Montsià: Josefina Matamoros, historiadora de l'art nord-catalana, directora del Museu d'Art Modern de Ceret durant 26 anys.
- Donostia, Gretel Ammann, filòsofa, assagista, activista, feminista radical i lesbiana separatista basca (m. 2000).
1954 - La Gornal, Alt Penedès: Marina Rossell i Figueras, cantant catalana.
1976 - Barcelona: Cristina Ungo de Velasco Bou, jugadora de waterpolo catalana, en la posició de portera.
1977 - Barcelona: Mariona Ribera Llonc, jugadora de waterpolo catalana.

Resta del món

1600, Madrid: Pedro Calderón de la Barca, autor dramàtic de la literatura espanyola, enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament el Barroc.
1647, Gdańsk, Polònia: Elisabeth Hevelius, astrònoma polonesa, coneguda com la "mare de la topografia lunar" (m. 1693).
1706, Boston (Massachusetts), Amèrica britànica: Benjamin Franklin, polímata nord-americà, considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units (m. 1790).
1820, Thornton (Yorkshire, Anglaterra): Anne Brontë, novel·lista i poetessa britànica, la més jove de la família literària Brontë (m. 1849).
1863, Manchester, Anglaterra: David Lloyd George, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1916-1922).
1867, Laupheim (Württemberg, Alemanya): Carl Laemmle, pioner de la indústria cinematogràfica i fundador d'Universal Studios (m. 1939).
1883,
- Ginebra: Mina Audemars, institutriu i pedagoga suïssa.
- París: Gabrielle Colonna-Romano, actriu francesa (m. 1981).
1897, Middelburg, Països Baixos: Lili Bleeker, empresària i física neerlandesa, fabricant d'instruments òptics (m. 1985).
1899, Brooklyn, Nova York: Al Capone, gàngster nord-americà
1911, Seattle, Washington, EUA) George Stigler, economista, Premi Nobel d'Economia de 1982.
1926, Dunfermline: Moira Shearer, famosa ballarina i actriu escocesa (m. 2006).
1931, Arkabutla, Mississipi, (EUA)ː James Earl Jones, actor estatunidenc. Es cèlebre per haver interpretat en anglès la veu de Darth Vader a la saga Star Wars.
1933, el Caire, Egipteː Dalida, cantant i actriu d'origen italià i nacionalitat francesa, nascuda al Caire (m. 1987).
1942:
- Louisville, Kentucky, Muhammad Ali, boxador i activista nord-americà (m. 2016).
- Madrid, Espanya: Antonio Fraguas de Pablo, conegut com a Forges, humorista gràfic espanyol (m. 2018).
1944, París: Françoise Hardy, cantant i actriu francesa.
1955, Szolnok, Katalin Karikó, bioquímica hongaresa especialitzada en ARN missatger, bàsic per al vaccí COVID-19.
1957, Nelson, Colúmbia Britànica: Nancy Argenta, soprano canadenca.
1964, Chicagoː Michelle Obama, advocada que va ser Primera Dama dels Estats Units entre 2009 i 2017.
1977, Nazilli, Aydın: Görkem Yeltan, actriu, escriptora, directora , guionista i productora cinematogràfica turca.
1982, Franja de Gaza: Asma al-Ghul, activista, periodista i feminista palestina, que escriu per al periòdic de Ramal·lah Al-Ayyam.
1985, Madrid, Espanya: Adriana Ugarte, actriu espanyola.

Necrològiques

Països Catalans

1885 - Reus, Baix Camp: Maria Antònia París i Riera, religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes (n. 1813).
1913 - Barcelona: Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta, poeta i dramaturg català de la Renaixença (n. 1843).
1959 - Barcelona: Joan Amades i Gelats, destacat folklorista català.
1970 - Barcelona: Ramon d'Abadal i de Vinyals, historiador i polític català (n. 1888).
1973:
- Castelló de la Plana: Juan Adsuara Ramos, escultor valencià (n. 1891).
- València: Salvador Carreres Zacarés, historiador valencià (n. 1882).
1987 - Barcelona: Josefina Cirera i Llop, ballarina i professora de dansa catalana, en els postulats de la dansa lliure (n. ca. 1890).
1991 - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català.
1995 - Madrid: Juan Bosch Marín, pediatre valencià, fundador i director d'UNICEF-Espanya (n. 1902).
2004 - Sant Julià de Lòria, Andorra: Montserrat Palau i Martí, etnòloga i historiadora catalana (n. 1916).
2007 - Barcelona: Joan Vilacasas, pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català.
2013 - Madrid: Fernando Guillén, actor català (n. 1932).
2022 - València: Enric Solà i Palerm, jurista, professor i estudiós del Dret civil valencià.
2023 - Fortià: Josep Rahola i d'Espona, industrial i polític català (n. 1918).
2024 - Barcelona: Trini Tinturé, historietista i il·lustradora catalana (n. 1935).

Resta del món

1468 - Lezhë (República de Venècia, actual Albània): Skanderbeg, heroi albanès (m. 1403)
1751 - Venècia: Tomaso Albinoni, compositor.
1826 - París: Juan Crisóstomo de Arriaga, compositor basc (n. 1806).
1850 - Devonː Elizabeth Simcoe, il·lustradora i escriptora britànica del Canadà colonial (n. 1762).
1861 - Nova York (EUA): Lola Montez, comtessa de Landsfeld, ballarina i actriu, cortesana i amant de Lluís I de Baviera (n.1821).
1868 - Sant Petersburg, Rússia: Aleksandr Dargomijski, compositor rus (n. 1813).
1890 - Viena: Salomon Sulzer, músic i baríton vienès.
1893 - Fremont, Ohio (EUA): Rutherford B. Hayes, militar, advocat i 19è president dels Estats Units (n. 1822)
1949 - Carradale: Flora Drummond, sufragista britànica (n. 1878).
1970 - París, França: Ona Šimaitė, bibliotecària lituana que va utilitzar la seva posició per ajudar i rescatar jueus del gueto de Vilnius durant la Segona Guerra Mundial (n. 1894).
1973 - São Paulo: Tarsila do Amaral, pintora modernista, figura emblemàtica de la pintura del Brasil (n. 1886).
1989 - Montevideoː Alfredo Zitarrosa, cantant, compositor, poeta, escriptor i periodista uruguaià (n. 1936).
1991 - Oslo, Noruega: Olaf V de Noruega, Rei de Noruega (1955-1991).
1997 - Las Cruces, Nou Mèxic (EUA): Clyde William Tombaugh, astrònom nord-americà que va descobrir Plutó el 1930 (n. 1906).
2002 - Madrid, Espanya: Camilo José Cela Trulock, escriptor i polític espanyol, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1989 (n. 1916).
2005:
- Pequín, RP de la Xina: Zhao Ziyang, polític xinès, secretari general del Partit Comunista.
- Thousand Oaks, Califòrnia (EUA): Virginia Mayo, actriu de cinema estatunidenca (n. 1920).
2008 - Reykjavík, Islàndia: Bobby Fischer, escaquista estatunidenc.
2015 - el Caireː Faten Hamama, productora i coneguda actriu egípcia de cinema i televisió (n. 1931).
2019 - Hobe Sound, Florida: Mary Oliver, poeta estatunidenca (n. 1935).
2021 - Stockton, Califòrniaː Phil Spector, músic i productor musical (n. 1939).
2023 - Toló: Lucile Randon, supercentenària occitana (n. 1904).

Festes i commemoracions

Diada de Menorca
Sant Antoni abat, patró de Mallorca i de moltíssims pobles dels Països Catalans com ara Sant Antoni de Portmany (Eivissa). Refrany: "Pel dia de Nadal, una passa de pardal, pel dia de Sant Antoni, una passa de dimoni". Celebració dels Tres Tombs.
- Festa local de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.
- Festa local de Vilanova i la Geltrú, anomenada Tres Tombs, a la comarca del Garraf.
- Festa del barri de Sant Antoni de Barcelona.
sant Sulpici el Pietós;
venerable Maria Antònia París i Riera, fundadora les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes;
sant Teodosi I el Gran, emperador celebrat a l'Església Ortodoxa
beata Roselina de Villeneuve, monja cartoixana francesa

Referències

↑ Servera Servera, Salvador. Sant Antoni, quatre segles de tradició (1698 - 2013). Bubok, 2013, p. 57. ISBN 8468636223.
↑ «17 de gener». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Schiff, Anshel J. Hyogoken-Nanbu (Kobe) Earthquake of January 17, 1995: Lifeline Performance (en anglès). ASCE Publications, 1999, p. ii. ISBN 0784474664.
↑ Isart Margarit, Rosa M. Els fons personals d’actors. Estudi de cas: el fons Assumpció Casals i Rovira (1896-1975) (Treball final de Màster-TFM, no publicat) (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona (Facultat de Biblioteconomia i Documentació), 2016, pàg. 100.
↑ Berhault, Dorothée. «Joséphine Matamoros s'en va, une page se tourne au Musée d'Art Moderne de Céret (Une dernière exposition)». micmag.net, 10-05-2012. .
↑ «Desconocidas & Fascinantes: Gretel Ammann...» (en castellà). InOutRadio, 01-12-2018. .
↑ «Cristina Ungo de Velasco Bou | enciclopèdia.cat». .
↑ «Mariona Ribera Llonc | enciclopèdia.cat». .
↑ O'Connor, J.J.; Robertson, E.F. «Elisabetha Koopman - Biography» (en anglès). School of Mathematics and Statistics University of St Andrews, Scotland, desembre 2008. .
↑ «Anne Brontë | enciclopèdia.cat». .
↑ Berlinger Konqui, Marianne. «Audemars, Mina» (en francès). Dictionnaire historique de la Suisse (DHS), 26-10-2001. .
↑ Acte de naissance à Paris n° 155, vue 27/40, amb esment marginal de dos casaments à Paris el 1916 i el 1939 i de la mort a Paris el 1981.
↑ Offereins, Marianne. «Bleeker, Caroline Emilie» (en dutch). Digital Women's Lexicon of the Netherlands. Huygens ING, 20-03-2017. .
↑ «Moira Shearer | enciclopèdia.cat». .
↑ «James Earl Jones» (en anglès). AllMovie. .
↑ Valenzuela, Javier «Dalida: una diva es trágica o no es» (en castellà). El País , 12-05-2012. ISSN: 1134-6582.
↑ «Françoise Madeleine Hardy | enciclopèdia.cat». .
↑ Lázaro, Rocío. «Katalin Karikó, la madre de la vacuna contra el Covid-19» (en castellà). Redacción Médica, 07-01-2021. .
↑ «Nancy Argenta (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. .
↑ «Michelle Obama» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .
↑ Akpinar, Esra. «Görkem Yeltan» (en turc). Türk Edebiyatı İsimler Sözlüğü (Diccionari de noms de la literatura turca). Ministeri de Cultura i Turisme i Universitat Ahmet Yesevi, 21-11-2019. .
↑ «Palestinian feminists: 8. Asma al-Ghul». FamousFix. .
↑ Brufau i Bonet, Clàudia. «Josefina Cirera i Llop». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. .
↑ Bosch de la Peña, J. V. «Ha fallecido Juan Bosch Marín, un gran pediatra». ABC, 02-02-1995, p. 80. Arxivat de l'original el 4 de març 2016 .
↑ «17 de gener». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «S’ha mort el jurista Enric Solà, gran referent del catalanisme valencià». Vilaweb, 19-01-2022.
↑ Ester, Belén. «Pionera ilustradora de Bruguera» (en castellà). El Debate, 21-01-2024. .
↑ Firth, Edith G. «Biographieː GWILLIM, ELIZABETH POSTHUMA» (en francès). Dictionnaire biographique du Canada, Volum VII (1836-1850). .
↑ Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a edició. Madrid: EDAF, 2014, p. 149. ISBN 9788441434400.
↑ «Flora Drummond (1878-1949)» (en anglès). National Records of Scotland, 31-05-2013. .
↑ Teixeira de Barros, Regina. «Tarsila do Amaral: Vida y obra». Fundación Juan March, primavera 2009. .
↑ «1936 – 10 de marzo – 2019 Alfredo Zitarrosa, un año más». Diario El Pueblo. Salto (Uruguay), 10-03-2019. Arxivat de l'original el 2020-03-23. .
↑ «Chinese reformer Zhao Ziyang dies» (en anglès). BBC, 17-01-2005. .
↑ Bonet Mojica, Lluís. «La gran estrella egipcia» (en castellà). La Vanguardia, 20-01-2015. .
↑ «Mary Oliver | enciclopèdia.cat». .
↑ «S'ha mort el productor musical Phil Spector». Vilaweb .

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 de gener

[1] Servera Servera, Salvador. Sant Antoni, quatre segles de tradició (1698 - 2013). Bubok, 2013, p. 57. ISBN 8468636223.

[2] «17 de gener». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] Schiff, Anshel J. Hyogoken-Nanbu (Kobe) Earthquake of January 17, 1995: Lifeline Performance (en anglès). ASCE Publications, 1999, p. ii. ISBN 0784474664.

[4] Isart Margarit, Rosa M. Els fons personals d’actors. Estudi de cas: el fons Assumpció Casals i Rovira (1896-1975) (Treball final de Màster-TFM, no publicat) (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona (Facultat de Biblioteconomia i Documentació), 2016, pàg. 100.

[5] Berhault, Dorothée. «Joséphine Matamoros s'en va, une page se tourne au Musée d'Art Moderne de Céret (Une dernière exposition)». micmag.net, 10-05-2012. .

[6] «Desconocidas & Fascinantes: Gretel Ammann...» (en castellà). InOutRadio, 01-12-2018. .

[7] «Cristina Ungo de Velasco Bou | enciclopèdia.cat». .

[8] «Mariona Ribera Llonc | enciclopèdia.cat». .

[9] O'Connor, J.J.; Robertson, E.F. «Elisabetha Koopman - Biography» (en anglès). School of Mathematics and Statistics University of St Andrews, Scotland, desembre 2008. .

[10] «Anne Brontë | enciclopèdia.cat». .

[11] Berlinger Konqui, Marianne. «Audemars, Mina» (en francès). Dictionnaire historique de la Suisse (DHS), 26-10-2001. .

[12] Acte de naissance à Paris n° 155, vue 27/40, amb esment marginal de dos casaments à Paris el 1916 i el 1939 i de la mort a Paris el 1981.

[:1-13] Offereins, Marianne. «Bleeker, Caroline Emilie» (en dutch). Digital Women's Lexicon of the Netherlands. Huygens ING, 20-03-2017. .

[14] «Moira Shearer | enciclopèdia.cat». .

[15] «James Earl Jones» (en anglès). AllMovie. .

[16] Valenzuela, Javier «Dalida: una diva es trágica o no es» (en castellà). El País , 12-05-2012. ISSN: 1134-6582.

[17] «Françoise Madeleine Hardy | enciclopèdia.cat». .

[18] Lázaro, Rocío. «Katalin Karikó, la madre de la vacuna contra el Covid-19» (en castellà). Redacción Médica, 07-01-2021. .

[19] «Nancy Argenta (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. .

[20] «Michelle Obama» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .

[21] Akpinar, Esra. «Görkem Yeltan» (en turc). Türk Edebiyatı İsimler Sözlüğü (Diccionari de noms de la literatura turca). Ministeri de Cultura i Turisme i Universitat Ahmet Yesevi, 21-11-2019. .

[22] «Palestinian feminists: 8. Asma al-Ghul». FamousFix. .

[:0-23] Brufau i Bonet, Clàudia. «Josefina Cirera i Llop». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. .

[24] Bosch de la Peña, J. V. «Ha fallecido Juan Bosch Marín, un gran pediatra». ABC, 02-02-1995, p. 80. Arxivat de l'original el 4 de març 2016 .

[25] «17 de gener». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[26] «S’ha mort el jurista Enric Solà, gran referent del catalanisme valencià». Vilaweb, 19-01-2022.

[27] Ester, Belén. «Pionera ilustradora de Bruguera» (en castellà). El Debate, 21-01-2024. .

[28] Firth, Edith G. «Biographieː GWILLIM, ELIZABETH POSTHUMA» (en francès). Dictionnaire biographique du Canada, Volum VII (1836-1850). .

[29] Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a edició. Madrid: EDAF, 2014, p. 149. ISBN 9788441434400.

[30] «Flora Drummond (1878-1949)» (en anglès). National Records of Scotland, 31-05-2013. .

[31] Teixeira de Barros, Regina. «Tarsila do Amaral: Vida y obra». Fundación Juan March, primavera 2009. .

[32] «1936 – 10 de marzo – 2019 Alfredo Zitarrosa, un año más». Diario El Pueblo. Salto (Uruguay), 10-03-2019. Arxivat de l'original el 2020-03-23. .

[33] «Chinese reformer Zhao Ziyang dies» (en anglès). BBC, 17-01-2005. .

[34] Bonet Mojica, Lluís. «La gran estrella egipcia» (en castellà). La Vanguardia, 20-01-2015. .

[35] «Mary Oliver | enciclopèdia.cat». .

[vilaweb20210117-36] «S'ha mort el productor musical Phil Spector». Vilaweb .