1873

1873
Tipus	any civil i Any comú començat en dimecres
Altres calendaris
Gregorià	1873 (mdccclxxiii)
Islàmic	1290 – 1291
Xinès	4569 – 4570
Hebreu	5633 – 5634
Calendaris hindús	1928 – 1929 (Vikram Samvat); 1795 – 1796 (Shaka Samvat); 4974 – 4975 (Kali Yuga)
Persa	1251 – 1252
Armeni	1322
Rúnic	2123
Ab urbe condita	2626
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ; Obres
Segles
	segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
	1840 1850 1860 - 1870 - 1880 1890 1900
Anys
	1870 1871 1872 - 1873 - 1874 1875 1876

Esdeveniments

Països Catalans

Barcelona: Es projecta el Mercat del Born.
juliol - Alcoi (l'Alcoià): hi esclata la revolta anarco-sindicalista de la Revolució del Petroli.

Resta del món

10 de febrer - Espanya: Amadeu de Savoia abdica de la Corona.
11 de juny- Espanya: Es declara la República federal presidida per Francesc Pi Margall.
18 de juliol - Espanya: Nicolás Salmerón es converteix en el president de la Primera República Espanyola, després de la dimissió de Pi i Margall.
17 de novembre - Budapest (Hongria): unint Buda, Óbuda i Pest, hom funda la ciutat, la qual esdevé la capital del país.

Naixements

Països Catalans

6 de gener: Barcelona: Joaquim Mir i Trinxet, pintor català.
1 de febrer - Figueres (Alt Empordà): Josep Pous i Pagès, escriptor català. (m. 1952)
7 de febrer - Sabadell (Vallès Occidental): Paco Mutlló i Noguera, industrial, banquer i polític.
1 de març - Barcelona, Barcelonès: Teresa Amatller i Cros, empresària i mecenes catalana (m. 1960).
1 d'abril, lloc imprecís, segurament Oneg, a la regió de Nóvgorod, al nord-oest de Rússia: Serguei Rakhmàninov, compositor i pianista rus (m. 1943).
17 d'abril - Sabadell: Antoni Estruch i Bros, pintor historicista, famós per haver pintat els quadres Corpus de Sang i L'Onze de Setembre.
17 de maig - la Vall d'Uixó, Plana Baixa: Estanislao Marco, compositor i guitarrista valencià (m. 1954).
31 de maig - Barcelona: Josep Falp i Plana, metge i escriptor català fundador de la Lliga Vegetariana de Catalunya (m. 1913).
8 de juny - Monòver, Vinalopó Mitjà: José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, més conegut com a Azorín, escriptor i periodista valencià (m. 1967).
13 de juny - Lleidaː Antònia Ferreras Bertran, pintora i il·lustradora catalana, coneguda per les seves pintures de flors (m. 1953).
17 de juny - el Masnou, Maresme: Rosa Sensat i Vilà, mestra i pedagoga catalana (m. 1961).
18 de juliol - Tuïr: Gustau Violet, escultor i escriptor nord-català (m. 1952).
7 d'octubre - Palma: Gabriel Alomar i Villalonga, poeta, prosista i assagista mallorquí (m. 1941).
14 d'octubre - Sueca, Ribera Baixa: Josep Serrano i Simeón, compositor valencià, autor de l'Himne de l'Exposició actualment himne oficial del País Valencià (m. 1941).
15 d'octubre - Castellar del Vallès: Josep Germà i Homet, industrial licorer, mecenes de la cultura i l'esport i alcalde de Sabadell.
31 de maig - Barcelona: Josep Falp i Plana, metge i escriptor català fundador la Lliga Vegetariana de Catalunya (m. 1913).
27 de novembre - Barcelona: Jeroni Zanné i Rodríguez, poeta i escriptor noucentista.
14 de desembre - Barcelona: Lluïsa Casagemas i Coll, compositora catalana (m. 1942).
Figueres: Josep Blanquet Taberner, pintor.
Comillas: Maria Lluïsa Güell López, pintora, pianista, organista i compositora (m. 1933).
Carlet, Ribera Alta: Ernesto Hervás Vercher, baríton (m. 1949).

Resta del món

2 de gener, Alençon, França: Teresa de Lisieux, monja carmelita, santa i doctora de l'Església (m. 1897).
26 de gener, Llorca, Múrcia: Bartolomé Pérez Casas, director d'orquestra i compositor espanyol (m. 1956).
28 de gener, Saint-Sauveur-en-Puisaye, Yonne: Colette, escriptora francesa d'una producció literària espectacular (m. 1954).
31 de gener, Dresden: Melitta Bentz, emprenedora alemanya, inventora de la cafetera Melitta i del filtre de paper per al cafè (m. 1950).
15 de febrer, Augsburg, Baviera, Imperi Alemany: Hans von Euler-Chelpin, químic suec, d'origen alemany, premi Nobel de Química el 1929 (m. 1964).
4 de març, Sant Sebastià: Benita Asas, mestra i feminista espanyola, sufragista i editora de premsa (m. 1968).
8 de març, Berlín: Eugen Rodominsky, compositor alemany.
19 de març, Brand, propo de Bayreuth, Alta Franconia, land de Baviera, Alemanya; Max Reger, compositoir alemany (m. 1916).
22 de març, La Briga Auta, Itàlia: Julieta Lanteri, metgessa, política i feminista italoargentina (m.1932).
1 d'abril, Semionovo, Imperi Rus: Serguei Rakhmàninov, compositor, pianista i director d'orquestra, (m. 1943).
10 d'abril: Kyösti Kallio, president de Finlàndia (m. 1940).
15 d'abril: Kaneville, Estats Units: Grace Ravlin, pintora nord-americana (m. 1956).
22 d'abril, Richmond, Virgínia: Ellen Glasgow, escriptora estatunidenca (m. 1945).
17 de maig, Abingdon-on-Thames: Dorothy Richardson, novel·lista i periodista britànica (m. 1957).
3 de juny, Frankfurt del Main (Alemanya): Otto Loewi, metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1936 (m. 1961).
12 de juny, West Sussex: Margaret Damer Dawson, activista antiviviseccionista i cofundadora del primer servei de policia britànic de dones (m. 1920).
28 de juny, Sainte-Foy-lès-Lyon, França: Alexis Carrel, biòleg i cirurgià francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1912 (m. 1944).
1 de juliol, Saint-Mandé, Françaː Alice Guy, primera directora de cinema de la història, creadora del cinema narratiu i de ficció (m. 1968).
14 de juliol, Lekeitio: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.
15 de juliol, Amsterdam: Anna Cramer, compositora holandesa (m. 1968).
20 de juliol: Alberto Santos-Dumont, inventor, enginyer i aviador brasiler (m. 1932).
31 de juliol: Domingos da Costa Oliveira, primer ministre de Portugal (m. 1957).
20 de novembre: Ramón Castillo, president de l'Argentina (m. 1944).
24 de novembre, Istanbul: Julius Martov, revolucionari socialista rus líder de la fracció menxevic (m. 1923).
30 de novembre, Nový Jičin: Božena Benešová, escriptora txeca.
7 de desembre, Winchester, Virgíniaː Willa Cather, escriptora estatunidenca, guanyadora del premi Pulitzer el 1923 (m. 1947).
22 de desembre, Vohenstrauß, Baviera, Imperi Alemany: Karl Weinmann, musicògraf alemany.

Necrològiques

Països Catalans

9 de juliol - Barcelona: Esteve Paluzie i Cantalozella, paleògraf, pedagog i antiquari liberal.
7 de setembre - Barcelona: Joana Baptista Fossa, soprano d'èxit arreu d'Espanya (n. ca. 1829).


Resta del món

9 de gener, Kent, Regne Unit: Napoleó III, darrer monarca de França.
18 de febrer, Sofia (Imperi Otomà, actual Bulgària): Vassil Levski, revolucionari búlgar.
18 d'abril, Darmstadt (Ducat de Hesse, actual Alemanya): Justus von Liebig, químic alemany (n. 1803)
8 de maig, Avinyó, França: John Stuart Mill, filòsof anglès (n. 1806).
15 de maig,- Heidelberg, Alemanya) : Alexandre Joan Cuza o Alexandre Joan I (en romanès) Alexandru Ioan Cuza, fundador de la Romania moderna, el príncep de la Unió, i el primer príncep de Romania (n. 1820)
21 d'agost, París: Marie Guy-Stéphan, ballarina francesa.
12 de desembre, Cambridge (Massachusetts) EUA: Jean Louis Agassiz, geòleg americà d'origen suís.
13 de novembre, Madrid: Eduardo Rosales y Gallina, pintor purista del segle xix espanyol.
14 de desembre, Dresden: Elisabet de Baviera, reina de Prússia (1840 - 1861).
23 de desembre, Hyde Park: Sarah Moore Grimké, abolicionista, escriptora i sufragista (n. 1792).

Referències

↑ «Cases Singulars | Celebrem el 6è Aniversari de la Casa Museu Amatller». .
↑ Norris, G. «Rachmaninoff ». A: Grove Music Online. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.50146 .
↑ Santamaria, Escrit per Antonio. «'Història de Sabadell': Antoni Estruch i el quadre 'L'Onze de setembre de 1714'», 11-09-2016. .
↑ «Josep Falp i Plana | enciclopèdia.cat». .
↑ «Azorín | enciclopèdia.cat». .
↑ «Antonia Ferreras Bertrán». Fernando Alcolea, desembre 2013. .
↑ «Rosa Sensat i Vilà | enciclopedia.cat». .
↑ «Violet, Gustave (1873-1952)». BnF. .
↑ «Gabriel Alomar i Vilallonga | enciclopèdia.cat». .
↑ «La  música  clàssica  en  clau    femenina. Sis  Dones  Modernistes. Lluïsa Casagemas». Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona. .
↑ Diccionari biogràfic de dones. «Maria Lluïsa Güell López». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). .
↑ «Teresa de Lisieux | enciclopedia.cat». .
↑ «Sidonie-Gabrielle Colette | enciclopèdia.cat». .
↑ Ferrer Valero, Sandra. «El perfecto café, Melitta Bentz (1873-1950) | Ciencia y más» (en castellà). Mujeres con ciencia, 17-06-2016. .
↑ Tavera García, Susanna. «Benita Asas Manterola». Real Academia de la Historia. .
↑ Williamson, J. «Reger, (Johann Baptist Joseph) Max(imilian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.23064 .
↑ «Julieta Lanteri (1873-1932)» (en anglès). UNC University of North Carolina at Chapel Hill. Health Sciences Library, 01/25/21 (última modificació). .
↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, . ISBN 2-85229-559-8.
↑ The Statesman's year-book (anglès)
↑ Jules Heller. North American Women Artists of the Twentieth Century: A Biographical Dictionary. Routledge, 19 December 2013. ISBN 978-1-135-63882-5.
↑ «Ellen Glasgow» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .
↑ «1873». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1936» (en anglès). .
↑ «Margaret Mary Damer Dawson» (en anglès). London remembers. .
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1912» (en anglès). .
↑ Martínez Tejedor, Mª Concepción. «Alice Guy Blaché, la primera directora de cine» (en castellà). M-Arte y Cultura Visual, 19-11-2013. .
↑ Sagardia Sagardia, Ángel. «Zapirain Uribe, Buenaventura» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. .
↑ «The engimatic Anna Cramer». Cocertzender, 28-08-2019. .
↑ José Soares de Oliveira, General Domingos de Oliveira : 1873-1957 : Memórias Familiares. Lisboa : Agora Publicações, 1997. (portuguès) ISBN 972-97584-1-7
↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ «Willa Cather | enciclopèdia.cat». .
↑ Saldoni, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles. Vol. III. Madrid: Imprenta a Cargo de D.Antonio Perez Dubrull, 1868, p. 185.
↑ ^33,0 ^33,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ Le Guide Musical, Bruselas, 4 de septiembre de 1873, número 36. "Nécrologie. A Paris, le 20 août, à l'âge de 55 ans, Mme Marie-Antoinette Guy-Stephan, ancienne danseuse de l'Opéra, dont la carrière a eu de l'éclat; elle avait pris sa retraite en 1856".

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1873

[1] «Cases Singulars | Celebrem el 6è Aniversari de la Casa Museu Amatller». .

[2] Norris, G. «Rachmaninoff ». A: Grove Music Online. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.50146 .

[3] Santamaria, Escrit per Antonio. «'Història de Sabadell': Antoni Estruch i el quadre 'L'Onze de setembre de 1714'», 11-09-2016. .

[4] «Josep Falp i Plana | enciclopèdia.cat». .

[5] «Azorín | enciclopèdia.cat». .

[6] «Antonia Ferreras Bertrán». Fernando Alcolea, desembre 2013. .

[7] «Rosa Sensat i Vilà | enciclopedia.cat». .

[8] «Violet, Gustave (1873-1952)». BnF. .

[9] «Gabriel Alomar i Vilallonga | enciclopèdia.cat». .

[10] «La  música  clàssica  en  clau    femenina. Sis  Dones  Modernistes. Lluïsa Casagemas». Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona. .

[dd-11] Diccionari biogràfic de dones. «Maria Lluïsa Güell López». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). .

[12] «Teresa de Lisieux | enciclopedia.cat». .

[13] «Sidonie-Gabrielle Colette | enciclopèdia.cat». .

[14] Ferrer Valero, Sandra. «El perfecto café, Melitta Bentz (1873-1950) | Ciencia y más» (en castellà). Mujeres con ciencia, 17-06-2016. .

[:03-15] Tavera García, Susanna. «Benita Asas Manterola». Real Academia de la Historia. .

[16] Williamson, J. «Reger, (Johann Baptist Joseph) Max(imilian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.23064 .

[17] «Julieta Lanteri (1873-1932)» (en anglès). UNC University of North Carolina at Chapel Hill. Health Sciences Library, 01/25/21 (última modificació). .

[18] Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, . ISBN 2-85229-559-8.

[19] The Statesman's year-book (anglès)

[HellerHeller2013-20] Jules Heller. North American Women Artists of the Twentieth Century: A Biographical Dictionary. Routledge, 19 December 2013. ISBN 978-1-135-63882-5.

[21] «Ellen Glasgow» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .

[22] «1873». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[23] «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1936» (en anglès). .

[24] «Margaret Mary Damer Dawson» (en anglès). London remembers. .

[25] «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1912» (en anglès). .

[26] Martínez Tejedor, Mª Concepción. «Alice Guy Blaché, la primera directora de cine» (en castellà). M-Arte y Cultura Visual, 19-11-2013. .

[27] Sagardia Sagardia, Ángel. «Zapirain Uribe, Buenaventura» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. .

[28] «The engimatic Anna Cramer». Cocertzender, 28-08-2019. .

[29] José Soares de Oliveira, General Domingos de Oliveira : 1873-1957 : Memórias Familiares. Lisboa : Agora Publicações, 1997. (portuguès) ISBN 972-97584-1-7

[30] Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[31] «Willa Cather | enciclopèdia.cat». .

[ref01-32] Saldoni, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles. Vol. III. Madrid: Imprenta a Cargo de D.Antonio Perez Dubrull, 1868, p. 185.

[Ref-33] 33,0 ^33,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.

[34] Le Guide Musical, Bruselas, 4 de septiembre de 1873, número 36. "Nécrologie. A Paris, le 20 août, à l'âge de 55 ans, Mme Marie-Antoinette Guy-Stephan, ancienne danseuse de l'Opéra, dont la carrière a eu de l'éclat; elle avait pris sa retraite en 1856".