2 de març

<<	Març 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1r	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31
Tots els dies

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 304 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1811 - Riu Paranà (actual Uruguai): la flota reialista espanyola destrossa la flota de les Províncies Unides del Riu de la Plata al combat de San Nicolás durant la guerra de la Independència Argentina.
1821 - Alcoi (l'Alcoià): s'hi esdevé una revolta obrera de caràcter luddista.

Resta del món

1836 - La República de Texas declara la seva independència de Mèxic.
1939 - Ciutat del Vaticà (Roma): el conclave proclama papa Eugeni Pacelli, que regnarà com a Pius XII.
1943 - La Força Aèria d'Austràlia i Nord-amèrica ataquen i destrueixen el comboi Japonès en la Batalla del Mar Bismarck.
1946 - Hồ Chí Minh és nomenat President del Vietnam del Nord.
1956 - el Marroc: el país s'independitza de França.
1998 - La Sonda espacial Galileo descobreix un oceà d'aigua salada en el Satèl·lit Europa, una de les llunes del planeta Júpiter.
2004 - Es llança la sonda espacial Rosetta.

Naixements


Països Catalans

1859 - Vilanova i la Geltrú: Gaspar Miró i Lleó, pintor (m. 1930).
1889 - Barcelona: Carme Bau i Bonaplata, soprano catalana (m. 1972).
1907 - Benissanet, Ribera d'Ebre: Artur Bladé i Desumvila, periodista i escriptor català (m. 1995).
1909 - Vilajuïga, Alt Empordà: Salvador Dabau i Caussà, compositor de sardanes i havaneres (m. 2002).

Resta del món

1316 - Ayrshire (Escòcia): Robert II d'Escòcia, rei d'Escòcia de 1371 a 1390 (m. 1390).
1695 - Clausthal (Alemanya): Bernhard Christoph Breitkopf, editor musical, fundador de l'actual editorial Breitkopf (m. 1777).
1820 - Amsterdam (Països Baixos): Multatuli, escriptor neerlandès (m. 1887).
1865 - Viena: Elise Richter, romanista austríaca i professora de la Universitat de Viena (m. 1943).
1876 - Roma (Itàlia): Eugeni Pacelli, que esdevindrà papa com a Pius XII (m. 1958).
1900 -
- Dessau, Alemanya: Kurt Weill, compositor alemany d'origen jueu, posteriorment nacionalitzat estatunidenc (m. 1950).
- Madridː Matilde Muñoz Sampedro, actriu espanyola (m. 1969).
1901 - Bremen: Grete Hermann, matemàtica i filòsofa alemanya que treballà en la teoria quàntica (m. 1984).
1904 - Považská Bystrica, Eslovàquiaː Irena Blühová, fotògrafa social eslovaca (m. 1991).
1914 - Nova York (EUA): Martin Ritt, director, actor i guionista nord-americà que va treballar en cinema i teatre.(m. 1990).
1915 - Tianjin (Xina) Shi Hui, dramaturg, guionista, actor i director de teatre i de cinema xinès. (m. 1957)
1919 –
- Tulsa, Oklahoma, Estats Units: Jennifer Jones, actriu estatunidenca (m. 2009).
- Tiumén, Sibèriaː Tamara Toumanova, ballarina i actriu estatunidenca d'origen rus (m. 1996).
1930 -
- París, França: Dominique Zardi, actor francès (m. 2009).
- Leamington Spa, Regne Unit: Pat Arrowsmith, escriptora i activista per la pau (m. 2023).
1931 -
- Privólnoie, Rússia: Mikhaïl Gorbatxov, polític rus, president de la Unió Soviètica.
- Madrid: Emma Penella, actriu espanyola de cinema, teatre i televisió (m. 2007).
1932 - Périgueux: Francesca Solleville, cantant francesa.
1942 - Nova York, Estats Units: Lou Reed, cantant, músic i poeta estatunidenc, considerat com una de les icones més importants de la història del rock (m. 2013).
1943 - Filadèlfia: Elaine Brown, activista política americana, escriptora i cantant.
1950 - New Haven, Connecticut, Estats Units: Karen Carpenter, cantant i bateria estatunidenca, coneguda pel duo The Carpenters (m. 1983).
1961 - Sydney, Austràlia: Simone Young, directora d'orquestra i de teatre d'òpera.
1962 - Sayreville, Nova Jersey, Estats Units: Jon Bon Jovi, músic italoamericà vocalista de la banda Bon Jovi.
1963 - Poughkeepsie (Nova York): Adrianne Pieczonka, soprano dramàtica canadenca.
1972 -
- Las Palmas de Gran Canaria: Roberta Marrero, artista contemporània, cantant i actriu espanyola.
- Reghin, Romania: Réka Albert, científica romanesa-hongaresa, física i biòloga, creadora del model Barabási-Albert.
1985 - Manyanzwani, Kenya: Patrick Makau, maratonià kenyà.
1989 - Southend-on-Sea: Nathalie Emmanuel, actriu britànica coneguda pel seu paper a la sèrie Joc de Trons.
1998 – Ewa Beach, Hawaii, EUA: Tua Tagovailoa, jugador Estatunidenc de Liga Nacional de Fútbol Americano.

Necrològiques

Països Catalans

1967 - Madrid, Espanya: Azorín, escriptor i periodista valencià
1974 - Barcelona: Salvador Puig i Antich, militant anarquista a qui les autoritats franquistes apliquen la pena de mort (n. 1948).
1991 - Barcelonaː Rosario Velasco, pintora madrilenya establerta a Barcelona.
1993 - Barcelona: Carles Muñoz Espinalt, grafòleg, psicòleg i pensador català (n. 1920).
2013 - Sabadell: Francesca Forrellad, escriptora catalana
2023 - Sabadell: Josep Molins i Montes, atleta català (n. 1933).

Resta del món

1127, Bruges, Flandes: Carles I de Flandes, comte de Flandes entre 1119 i 1127
1619, Palau de Hampton Court, Londres, Regne Unit: Anna de Dinamarca, princesa danesa de la Casa d'Oldenburg i reina consort d'Anglaterra i d'Escòcia
1824 - Boston: Susanna Rowson, actriu, educadora i escriptora estatunidenca, anglesa de naixement, autora de Charlotte Temple, el primer best-seller estatunidenc (n. 1762).
1835, Viena, Àustria: Francesc I d'Àustria, primer emperador d'Àustria i darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi
1895, París: Berthe Morisot, pintora impressionista francesa
1899, Berlín: Marie Louise Dustmann-Meyer, soprano alemanya.
1909, Elsene: Henriëtte Ronner-Knip, fou una pintora neerlandesa
1911, Madrid: Joaquina García Balmaseda, actriu, periodista, poeta, comediògrafa i escriptora espanyola
1916, Bucarestː Elisabet de Wied, reina de Romania i escriptora, de nom de ploma Carmen Sylva
1927, Schmölenː Marie Lipsius, àlies La Mara, escriptora alemanya, historiadora de la música
1945, Victoria, Canadà: Emily Carr, pintora i escriptora canadenca.
1949, Lucknow: Sarojini Naidu, activista per la independència de l'Índia i poeta (n.1879).
1973, Passy-lès-Paris, Françaː Alina Szapocznikow, escultora polonesa, supervivent de l'Holocaust
1975, Chilleurs-aux-Bois, Loiret, Centre, Françaː Madeleine Vionnet, influent dissenyadora d'alta costura francesa
1995, Parísː Suzanne Basdevant-Bastid, professora francesa de dret, especialista del dret internacional públic
1998, París, França: Lucien Bodard ,periodista i escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1981
2009, Bissau, Guinea Bissau: João Bernardo Vieira, president d'aquest país mort per un tiroteig davant la seva residència (n. 1939).
2011, Madrid, Espanya: Enrique Curiel, polític i politòleg espanyol
2016, La Esperanza, Hondures: Berta Cáceres, activista ambientalista que morí assassinada
2018, Berlín, Alemanya: Jesús López Cobos, director d'orquestra espanyol

Festes i commemoracions

Onomàstica: sants Joan Maró, patriarca libanès; Agnès de Praga, franciscana; beats Carles I de Flandes, comte; santa Àngela de la Creu, verge, fundadora de les Germanes de la Companyia de la Creu; a l'Església Luterana Evangèlica d'Amèrica: John Wesley, fundador del metodisme.

Referències

↑ Editors, History.com. «Texas declares independence» (en anglès). .
↑ «Carme Bau i Bonaplata | enciclopèdia.cat». .
↑ Freidenreich, Harriet. «Elise Richter». Jewish Women's Archive. .
↑ ^4,0 ^4,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ Robinson, J. Bradford; Drew, David. «Weill, Kurt (Julian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30032 .
↑ «Matilde Muñoz Sampedro (1899-1969) - Find a Grave...» (en anglès). .
↑ Herzenberg, C. L. «Grete Hermann: An early contributor to quantum theory». arXiv:0812.3986 , 20-12-2008.
↑ «Irena Blühová» (en anglès). Grand Tour of Modernism. Bauhaus Kooperation, 2016. .
↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
↑ The Oxford handbook of Chinese cinemas. Oxford: Oxford Univ. Press, 2013. ISBN 978-0-19-005071-9.
↑ «Jennifer Jones» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 03-03-2020. .
↑ «Tamara Toumanova | enciclopèdia.cat». .
↑ «CND co-founder Pat Arrowsmith dies aged 93» (en anglès). The Guardian, 29-09-2023. .
↑ «Simone Young». Store norske leksikon / Gran enciclopèdia noruega. .
↑ Díaz-Guardiola, Javier. «Roberta Marrero: «Me hice artista porque el mundo real me horrorizaba»» (en castellà). ABC Cultural, 14-03-2017. .
↑ «Albert Réka». Hungarian Academy of Sciences.
↑ «Game of Thrones's Nathalie Emmanuel Gears Up for Furious 7». Vanity Fair. Condé Nast, març 2015 .
↑ «Salvador Puig i Antich | enciclopèdia.cat». .
↑ «Esquela». La Vanguardia, 04-03-1991. .
↑ «2 de març». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Francesca Forrellad i Miquel». Gran Enciclopèdia Catalana. .
↑ «Susanna Rowson | American author and actress» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ «Berthe Morisot | enciclopèdia.cat». .
↑ Thion Soriano-Mollà, Dolores «Joaquina García Balmaseda: una escritora isabelina al servicio de la mujer.». Anales, 23. Université de Pau et des Pays de l'Adour, 2011, pp. 381-403.
↑ «Wied, Isabel de» (en castellà). El libro durmiente, 14-04-2020. .
↑ «Lipsius, Marie» (en anglès). Deutsche Biographische Enzyklopädie. De Gruyter, 2011. .
↑ «Emily Carr | Canadian painter and author» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .
↑ «Sarojini Naidu» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .
↑ «Alina Szapocznikow» (en anglès). Culture.pl. Institut Adam Mickiewicz. Ministeri de Cultura i Patrimoni Polonès. .
↑ «Madeleine Vionnet» (en castellà). Marie Claire, 21-08-2015. .
↑ Lallement, Catherine. «BASTID Suzanne» (en francès). Comité des travaux historiques et scientifiques (CTHS), 08-02-2013. .
↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, . ISBN 2-85229-147-9.
↑ López Cruz, Marusia. «Un año sin Berta Cáceres: España debe cumplir sus promesas sobre derechos humanos» (en castellà). elDiario.es, 01-03-2017. .

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:2 de març.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2 de març

[1] Editors, History.com. «Texas declares independence» (en anglès). .

[2] «Carme Bau i Bonaplata | enciclopèdia.cat». .

[3] Freidenreich, Harriet. «Elise Richter». Jewish Women's Archive. .

[Ref-4] 4,0 ^4,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[5] Robinson, J. Bradford; Drew, David. «Weill, Kurt (Julian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30032 .

[6] «Matilde Muñoz Sampedro (1899-1969) - Find a Grave...» (en anglès). .

[7] Herzenberg, C. L. «Grete Hermann: An early contributor to quantum theory». arXiv:0812.3986 , 20-12-2008.

[:0-8] «Irena Blühová» (en anglès). Grand Tour of Modernism. Bauhaus Kooperation, 2016. .

[9] Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.

[10] The Oxford handbook of Chinese cinemas. Oxford: Oxford Univ. Press, 2013. ISBN 978-0-19-005071-9.

[11] «Jennifer Jones» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 03-03-2020. .

[12] «Tamara Toumanova | enciclopèdia.cat». .

[13] «CND co-founder Pat Arrowsmith dies aged 93» (en anglès). The Guardian, 29-09-2023. .

[14] «Simone Young». Store norske leksikon / Gran enciclopèdia noruega. .

[15] Díaz-Guardiola, Javier. «Roberta Marrero: «Me hice artista porque el mundo real me horrorizaba»» (en castellà). ABC Cultural, 14-03-2017. .

[16] «Albert Réka». Hungarian Academy of Sciences.

[VF-17] «Game of Thrones's Nathalie Emmanuel Gears Up for Furious 7». Vanity Fair. Condé Nast, març 2015 .

[18] «Salvador Puig i Antich | enciclopèdia.cat». .

[19] «Esquela». La Vanguardia, 04-03-1991. .

[GEC-20] «2 de març». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[21] «Francesca Forrellad i Miquel». Gran Enciclopèdia Catalana. .

[:02-22] «Susanna Rowson | American author and actress» (en anglès). Encyclopedia Britannica.

[23] Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.

[24] «Berthe Morisot | enciclopèdia.cat». .

[25] Thion Soriano-Mollà, Dolores «Joaquina García Balmaseda: una escritora isabelina al servicio de la mujer.». Anales, 23. Université de Pau et des Pays de l'Adour, 2011, pp. 381-403.

[26] «Wied, Isabel de» (en castellà). El libro durmiente, 14-04-2020. .

[27] «Lipsius, Marie» (en anglès). Deutsche Biographische Enzyklopädie. De Gruyter, 2011. .

[28] «Emily Carr | Canadian painter and author» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .

[29] «Sarojini Naidu» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .

[30] «Alina Szapocznikow» (en anglès). Culture.pl. Institut Adam Mickiewicz. Ministeri de Cultura i Patrimoni Polonès. .

[31] «Madeleine Vionnet» (en castellà). Marie Claire, 21-08-2015. .

[32] Lallement, Catherine. «BASTID Suzanne» (en francès). Comité des travaux historiques et scientifiques (CTHS), 08-02-2013. .

[33] Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, . ISBN 2-85229-147-9.

[34] López Cruz, Marusia. «Un año sin Berta Cáceres: España debe cumplir sus promesas sobre derechos humanos» (en castellà). elDiario.es, 01-03-2017. .