Alexandre III de Rússia

Infotaula de personaAlexandre III de Rússia

(1880) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Алекса́ндр III Алекса́ндрович Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Александр Александрович Modifica el valor a Wikidata
26 febrer 1845 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
palau Anítxkov (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 octubre 1894 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Palau de Livàdia (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Nefritis Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCatedral de Sant Pere i Sant Pau Modifica el valor a Wikidata
Emperador de totes les Rússies
1r març 1881 (Julià) – 20 octubre 1894 (Julià)
← Alexandre II de RússiaNicolau II de Rússia →
Membre del Consell d'Estat de l'Imperi Rus
Gran Príncep de Finlàndia
Rei de Polònia
Cap de la casa dels Romànov
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca, col·leccionista d'art Modifica el valor a Wikidata
Activitat1860 Modifica el valor a Wikidata –  1895 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral d'infanteria (1874 (Julià)–)
general de cavalleria (1874 (Julià)–)
tinent general (1868 (Julià)–)
general major (1865 (Julià)–)
coronel (1863 (Julià)–)
capità (1862 (Julià)–)
Stabskapitän (1859 (Julià)–)
poručík (1855 (Julià)–)
podporútxik (1853 (Julià)–)
pràporsxik (1852 (Julià)–)
adjudant general Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran duc
Tsesarevich (en) Tradueix
Emperador de totes les Rússies Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Holstein-Gottorp-Romànov Modifica el valor a Wikidata
CònjugeDagmar de Dinamarca (1866 (Julià), 1866–) Modifica el valor a Wikidata
FillsNicolau II de Rússia, Xènia de Rússia, Miquel de Rússia, Jordi de Rússia, Alexandre de Rússia, Olga de Rússia Modifica el valor a Wikidata
ParesAlexandre II de Rússia Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Hessen-Darmstadt Modifica el valor a Wikidata
GermansAlexandra Alexandrovna de Rússia, Nicolau Alexàndrovitx de Rússia, Vladímir de Rússia, Aleksei Aleksàndrovitx, Maria de Rússia, Sergi de Rússia, Pau de Rússia, Georgy Yuryevsky, Olga Alexandrovna Yurievskaya i Caterina Alexandrovna Yurievskaya Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
15 maig 1883 (Julià)consagració reial (Catedral de la Dormició) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1640169 Musicbrainz: c992e92a-f294-4bcd-bd4e-54d44cf1e7c5 Goodreads character: 111220 Find a Grave: 7033272 Modifica el valor a Wikidata

Alexandre III de Rússia (Sant Petersburg, 10 de març de 1845 - Livàdia, Crimea, 1 de novembre de 1894) fou tsar de Rússia des de 1881 fins al 1894.

Naixement i educació

Segon fill mascle del tsar Alexandre II de Rússia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt, nasqué a Sant Petersburg el 10 de març de 1845. Per línia paterna era net del tsar Nicolau I de Rússia i de la princesa Carlota de Prússia. Per línia materna, era net del gran duc Lluís II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Guillermina de Baden. Per tant, era descendent directe de tsars com la tsarina Caterina II de Rússia, de reis com el rei Frederic II de Prússia o de princeses com Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz.

El seu caràcter diferia molt del dels seus il·lustres ancestres. No proferia cap especial interès per l'alta cultura ni per la cultura d'avantguarda. Preferia la vida del camp rus que no la de les grans ciutats i posseïa una escala de valors més pròxima a la d'un jünker prussià o a la d'un aristòcrata rural que no a la d'un sobirà liberal de l'Europa de finals de segle xix.

Els seus primers vint anys de la seva vida els passà sota l'ombra del seu germà gran, el tsarevitx Nicolau de Rússia. A la mort d'aquest l'any 1865 a Sant Petersburg, Alexandre fou declarat el nou tsarevitx. S'inicià en l'estudi del dret rus i de l'administració de l'Imperi a les ordres de Konstantín Pobedonóstsev, catedràtic de la universitat de Moscou i que a partir de l'any 1880 seria el cap de la Santa Sínode russa.

Regnat

Després de l'assassinat del seu pare, Alexandre va ser informat que seria difícil per a ell estar segur al Palau d'Hivern i va traslladar la seva família al Palau Gatchina, a 30 quilòmetres al sud de Sant Petersburg.

L'economia de Rússia es va veure desafiada per la guerra russo-turca de 1877–1878 i Alexandre pensava que, per a Rússia, el millor era recuperar-se el més ràpidament possible del seu esgotament temporal i preparar-se per a futures contingències mitjançant una reorganització militar i naval introduint reformes, i va prendre iniciatives per estimular el desenvolupament del comerç i la indústria, creant un dèficit i imposant drets de duana a les mercaderies importades. Per pal·liar encara més el dèficit pressupostari, va implementar una major frugalitat i comptabilitat en les finances estatals. El desenvolupament industrial va augmentar durant el seu regnat. També durant el seu regnat, es va iniciar la construcció del ferrocarril Transiberià.

Casament i descendència

L'any 1864 el tsarèvitx Nicolau, germà d'Alexandre, fou promès amb la princesa Dagmar de Dinamarca. Als pocs mesos aquest moria i Dagmar quedà, de nou, promesa amb el nou tsarevitx. Dagmar i Alexandre es casaren a Sant Petersburg l'any 1866.

La princesa Dagmar de Dinamarca provenia d'una branca secundària i empobrida de la família reial danesa. La sort de la seva família canvià quan el seu pare fou proclamant al tron de Dinamarca al qual accedí l'any 1866. El seu pare fou el rei Cristià IX de Dinamarca i la seva mare la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. La parella tingué sis fills:

  • SAI la gran duquessa Olga de Rússia nascuda a Peterhoff el 1882 i morta a Ontario el Canadà el 1960. Es casà amb primeres núpcies amb el príncep Pere d'Oldenburg, de la família gran ducal dels Oldenburg del nord d'Alemanya, es divorciaren el 1916. La gran duquessa es casà de nou l'any 1916 amb el capità Nicolai Kulikovski.

Mort

Conegut en la seva època com el segon gendarme d'Europa (sent el primer el seu avi Nicolau I), va morir abruptament de nefritis l'1 de novembre de 1894 (20 d'octubre al calendari rus antic). Tenia 49 anys. A causa de la seva sobtada mort, no va poder transmetre al seu fill (Nicolau II) el seu estil de govern, en una Rússia on els problemes socials continuarien irresolts, esdevenint en un augment de la conflictivitat que portaria a la revolució russa del 1905 i posteriorment a la Revolució Russa (1917), fet que causaria a la llarga la fi de la dinastia Romanov.

Referències

  1. «Alexander III» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .
  2. «Alexandre III de Rússia». enciclopèdia.cat. .
  3. «The Economical Policy of Alexander III». .
  4. «The Trans-Siberian Railway».
  5. Weaver, Kitty D. Bushels of Rubles: Soviet Youth in Transition (en anglès). Praeger,, 1992, p. 24. ISBN 9780275938444. 


Precedit per:
Alexandre II
Escut de l'Imperi Rus
Emperador de Rússia

1881-1894
Succeït per:
Nicolau II