Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 30 de maig de 1920 - 16 de novembre de 2014) fou un filòleg i lingüista català especialista en història de la llengua i gramàtica catalana.
Biografia
Va fer els estudis d'ensenyament primari i batxillerat a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagog Alexandre Galí i Coll, que li va infondre la preocupació pel llenguatge. Estudià als Estudis Universitaris Catalans, i es llicencià en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el juny de 1943. Encetà els seus treballs d'investigador amb un estudi de morfologia històrica que constituí la seva tesi doctoral (1947). Posteriorment esdevingué catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i, el 1987, de Llengua Catalana, i rector de la Universitat de Barcelona del 1978 al 1986, data a partir de la qual n'és honorari.
Com a catedràtic cal destacar la seva intensa activitat com a docent, fet que va portar amb si la formació d'una escola d'investigadors. Badia, d'altra banda, va prosseguir amb la seva recerca en el camp de la lingüística històrica, sobretot catalana, dins la gran tradició de Ramón Menéndez Pidal. Aviat s'inclinà també cap als estudis de dialectologia: primer, de l'aragonès, després, del català. S'especialitzà en geografia lingüística, i en aquest terreny desenvolupà una intensa activitat en les tasques inicials de la confecció d'un Atles Lingüístic del Domini Català. L'onomàstica també va ser cultivada per Badia i, en aquest terreny, cal remarcar la seva atenció especial als elements botànics de la toponímia.
Cal destacar que va ser professor visitant a Múnic, Heidelberg, Georgetown, Wisconsin i la Sorbona a París. Era doctor honoris causa per diverses universitats, entre les quals Salzburg, Tolosa, Rovira i Virgili, la Sorbona, Universitat de Perpinyà Via Domícia, Illes Balears, Alacant, València i el Knox College de Galesburg.
També va ser president de la Société de Linguistique Romane (després fou nomenat president d'honor), president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, primer president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, primer president del Grup Català de Sociolingüística, president d'honor del II Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Amsterdam (1970), de la North American Catalan Society i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, i president del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986).
Fou responsable de l'àrea de lingüística de la Gran Enciclopèdia Catalana, president de la Fundació Artur Martorell, director de la revista Estudis Romànics i va pertànyer a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana (Caplletra, Catalan Review, Llengua & Literatura i Treballs de Sociolingüística Catalana).
Així mateix, era membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies entre les quals la Real Academia Española. També va ser membre honorari de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese. Cal destacar que va ser president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973-1976) i president del Grup Català de Sociolingüística des del 1974.
Defunció
La matinada del 16 de novembre de 2014 va morir Badia i Margarit a 94 anys. El seu funeral es feu a l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona l'endemà. El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell i Canalda Arxivat 2013-12-10 a Wayback Machine., va lamentar la seva mort perquè "Ens ha permès d'entendre que el català era una llengua amb molta força i la potència de qualsevol altra llengua romànica, i li devem molta de la convicció que avui tenim sobre el futur del català."; com també que ha destacat la seva gran feina en l'ensenyament.
Biblioteca Badia-Cardús
L'any 1975, mentre s'encetaven les activitats del Congrés de Cultura Catalana, el Dr. Badia i la seva esposa, Maria Cardús, van fer públic el donatiu de la seva biblioteca i de l'arxiu documental a la Biblioteca de Catalunya. Es tracta d'un fons especialitzat en lingüística, filologia i gramàtica de les llengües romàniques, sobretot del català i castellà, que conté llibres, revistes i nombrosos fullets, molts dels quals són exemplars únics o molt rars.
Publicacions
- Badia i Margarit, Antoni M. Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. ISBN 84-7739-751-1. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB.
- Badia Margarit, Antoni M. Gramàtica històrica catalana. València: Tres i quatre, 1981 (2a ed. 1984; 3a ed. 1994). Biblioteca d'estudis i investigacions, 4. ISBN 8475021115. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
- Badia Margarit, Antoni M. Gramàtica catalana. Madrid: Gredos, 1962. 2 Vol. Biblioteca románica hispánica. III, Manuales; 10. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
- Badia Margarit, Antoni M. Llengua i cultura als Països Catalans. Barcelona: Edicions 62, 1964. Llibres a l'abast, 19. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
- Badia Margarit, Antoni M. La llengua dels barcelonins: resultats d'una enquesta sociològico-lingüística. Barcelona: Edicions 32, 1969. Estudis i documents, 10. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
Premis i reconeixements
Bibliografia
La seva obra científica inclou més de sis-cents títols, amb més de cinquanta llibres, entre els quals:
- Gramática histórica catalana (1951, trad. al català el 1981)
- Gramática catalana (1962)
- Llengua i cultura als Països Catalans (1964)
- La llengua dels barcelonins (1969)
- La formació de la llengua catalana (1981)
- Gramàtica de la llengua catalana (1994)
- Regles d'esquivar vocables" i "la Qüestió de la llengua"
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Antoni Maria Badia i Margarit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mor el filòleg Antoni Maria Badia i Margarit als 94 anys». Ara (diari), 16-11-2014. .
- ↑ Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «S'ha mort Antoni M. Badia i Margarit, referent de la lingüística catalana». vilaweb, 16-11-2014 .
- ↑ Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3.
- ↑ «Badia i Margarit rep l'homenatge del Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques». Vilaweb.cat, 06-09-2011 .
- ↑ «El Govern concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Josep Maria Ainaud de Lasarte i a Antoni Maria Badia i Margarit». Arxivat de l'original el 2013-10-05. .
Enllaços externs
|
---|
1978: Joan Miró · 1979: Pau Casals · 1980: Joan Coromines, Josep Pla, Salvador Espriu, Frederic Mompou, Jordi Rubió i Balaguer · 1981: Joan Rebull, JV Foix, Josep Lluís Sert, Salvador Dalí · 1982: Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Apel·les Fenosa · 1983: Joan Fuster, Francesc de Borja Moll, Antoni Tàpies, Alícia de Larrocha · 1984: Josep Carreras, Antoni Clavé · 1985: Joan Antoni Samaranch, Miquel Batllori · 1986: Frederic Marès · 1988: Federico Mayor, Raimon Noguera, Joan Sardà, Miquel Coll · 1990: Ramon Aramon · 1991: Narcís Jubany · 1993: Ramon Roca · 1997: Jaume Aragall, Raimon, Monestir de Montserrat · 1999: Miquel Martí i Pol, Xavier Montsalvatge · 2000 : Pierre Vilar, Josep Benet · 2001: Joan Triadú, Hospital de Sant Pau, Jordi Carbonell · 2003: Josep M. Castellet, Francesc Candel, Ramon Margalef, Joaquim Molas, Antoni Pladevall · 2004: Joan Oró · 2005: Gregorio López, Joan Reventós, Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis · 2006: Antoni Gutiérrez · 2007: Jordi Pujol, Pasqual Maragall · 2008: Moisès Broggi, Montserrat Carulla · 2009: Poble mexicà, Cos de Bombers de la Generalitat · 2010: Jordi Solé (pòstum), Institut d'Estudis Catalans, Abadia de Poblet · 2011: Heribert Barrera (pòstum) · 2012: Josep Maria Ainaud, Antoni Maria Badia · 2013: Lluís Martínez, Max Cahner (pòstum), Oriol Bohigas · 2014: Jordi Savall · 2015: Neus Català, Josep Maria Espinàs, Joan Rodés · 2016: Muriel Casals (pòstum) · 2018: Carme Forcadell, Carles Viver, RCR Arquitectes · 2019: Anna Cabré, Josep Vallverdú · 2020: Lluís Llach, Teresa Codina · 2021: Arcadi Oliveres (pòstum), Josefina Castellví · 2022: Roser Capdevila, Antoni Vila | |
|
---|
1977: Josep Trueta · 1978: Ventura Gassol, Institut d'Estudis Catalans · 1979: Josep M. de Casacuberta, Obra Cultural Balear · 1980: Andreu Alfaro, Abadia de Montserrat · 1981: Joan Coromines, Centre Excursionista de Catalunya · 1982: Joan Triadú, Centre de Lectura de Reus · 1983: Oriol Martorell, Acció Cultural del País Valencià · 1984: Miquel Coll, Orfeó Lleidatà · 1985: Josep Benet, Teatre Lliure · 1987: Raimon, La Bressola · 1988: Pilar Malla, Serra d'Or · 1989: Eliseu Climent, Federació Catalana d'Escoltisme · 1990: Ramon Folch, Orfeó Català · 1991: Joan Fuster, Arrels · 1992: Enric Casassas, Òmnium Cultural · 1993: Pere Casaldàliga, Universitat Catalana d'Estiu · 1994: Joan Ainaud, Josep M. Ainaud, Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges · 1995: Antoni M. Badia, Dagoll Dagom · 1996: Josep Laporte, El Temps · 1997: Francesc Candel, Escola Valenciana · 1998: Josep Amat, Col·lecció Clàssics del Cristianisme · 1999: Ramon Sugranyes, Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona · 2000: Jordi Savall, Festival Internacional de Música de Cantonigròs · 2001: Universitat de València · 2002: VilaWeb · 2003: Josep Maria Àlvarez · 2004: Antoni Bassas · 2005: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya · 2006: Carme Ruscalleda · 2007: Federació Llull · 2008: Joan Font · 2009: Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura · 2010: Fundació puntCat · 2011: Isona Passola i Vidal · 2012: Joan Massagué i Solé · 2013: Paul Preston |