Baltasar de Mendoza y Sandoval

Infotaula de personaBaltasar de Mendoza y Sandoval
Biografia
Naixement1653 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort14 novembre 1727 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Segòvia Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Segòvia
5 octubre 1699 –
← Bartolomé de Ocampo y MataDomingo Valentín Guerra Arteaga y Leiva →
Inquisidor general d'Espanya
Conseller del Consell de la Suprema Inquisició
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1699–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióGiuseppe Archinto Modifica el valor a Wikidata
Premis

Baltasar de Mendoza y Sandoval (Madrid, ca. 1653 - Segòvia, 4 de novembre de 1727) va ser un religiós castellà, bisbe de Segòvia (1699 - 1727) i Inquisidor General (1699 -1704) i membre del consell de regència entre la mort de Carles II i l'arribada de Felip V. Va mostrar simpaties amb la causa austriacista, cosa que va valer-li la destitució del càrrec d'inquisidor i el desterrament a Segòvia per part del nou monarca.

Va néixer a Madrid al segle xvii, possiblement el 1653. Va ser fill de Baltasar de Mendoza y Ribera, IV comte d'Orgaz, i de María Gómez de Sandoval, neta del duc de Lerma.

El 23 de juliol de 1673 va esdevenir col·legial capellà al Col·legi de San Bartolomé de Salamanca. El 1679 va passar a ser oïdor de l'Audiència de Granada, des d'on va ser promogut al Consell dels Ordes per decret reial de 18 de desembre de 1681, amb hàbit de Calatrava i la comanadoria de Lopera. El 1690 el monarca va nomenar-lo el seu sumiller de cortina i oratori, i el 1697 va presentar-lo al bisbat d'Àvila, tanmateix, finalment no es va fer efectiu el nomenament. Finalment, el 1699 va ser nomenat bisbe de Segòvia, càrrec del que va prendre possessió el 3 de desembre. El mateix any, a la mort d'Alfonso Fernández de Córdoba sense prendre possessió del càrrec, va ser nomenat inquisidor general.

A la mort de Carles II sense descendència, va ser nomenat membre del consell de regència fins a l'arribada del nou rei. Al capdavant del Consell de la Suprema Inquisició va iniciar un procés contra Froilán Díaz, l'antic confessor de Carles II, per haver dut a terme exorcismes contra el monarca pels seus suposats encantaments.

Durant la Guerra de Successió, va simpatitzar amb la causa austriacista. El cardenal Portocarrero va aprofitar l'avinentesa per posar en contra seva a Felip V i congraciar-se ell amb el nou monarca. Per aquesta raó, el 1705 rei va rellevar-lo i el va obligar a tornar a Segòvia. A la comissió papal per al seu successor, tanmateix, es va indicar que se'l deslliurava del càrrec per ser necessària la seva presència a la seva diòcesi. Des d'aquell moment, Mendoza va dedicar-se sols al govern de la seva diòcesi fins a la seva mort, el 4 de novembre de 1727, quan era el degà dels bisbes espanyols.

Referències

  1. López Vela, Roberto; Sánchez Rivilla, Teresa. «Baltasar de Mendoza y Sandoval» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. .
  2. 2,0 2,1 Cueto Ruiz, Ronald «Una biografía inédita de don Baltasar de Mendoza y Sandoval, Obispo de Segovia (1699 -1727)». Estudios Segovianos. Real Academia de Historia y Arte de San Quirce, vol. 13, núm. 37-39, 1961, pàg. 431, 435.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 203-204. 
  4. Roxas y Contreras, José de. Historia del Colegio Viejo de S. Bartholomé (en castellà). vol. 2. Madrid: Andrés Ortega, 1768, p. 477-489. 
  5. Llorente, Juan Antonio. Historia crítica de la Inquisición de España (en castellà). vol. 10. Madrid: Imprenta del Censor, 1822, p. 104-105. 
  6. Puyol Buil, Carlos. Inquisición y política en el reinado de Felipe IV: los procesos de Jerónimo de Villanueva y las monjas de San Plácido, 1628-1660 (en castellà). Madrid: CSIC, 1993, p. 623. ISBN 84-00-07384-3. 

Vegeu també


Precedit per:
Alfonso Fernández de Córdoba
Inquisidor general d'Espanya
1694-1704
Succeït per:
Vidal Marín del Campo