Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | IBRD, BIRD, BIRS, МБРР, BIRF, ՎԶՄԲ, МБРР, МБВР, МБРР, BİYB, BIRF, РАТБ, IBRD, BIAF, BIRD, MBOR, BIRD i МБРР | ||||
| Tipus | multilateral development bank (en)  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1944 1946 | ||||
| 27 desembre 1945 | Articles of Agreement of the International Bank for Reconstruction and Development (en) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | David Malpass (2019–) | ||||
| Executiu en cap | Kristalina Gueorguieva (2017–2019) | ||||
| Entitat matriu | Grup del Banc Mundial | ||||
| Part de | Banc Mundial | ||||
| Lloc web | worldbank.org… | ||||
El Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (IBRD, en anglès, International Bank for Reconstruction and Development) és una de les cinc institucions que comprenen el Grup del Banc Mundial. El IBRD és una organització internacional la missió del qual era finançar la reconstrucció dels països devastats per la Segona Guerra Mundial. En l'actualitat, la seva missió s'ha concentrat en la lluita en contra de la pobresa finançant els estats. La seva operació es manté mitjançant pagaments regulats pels seus estats membres. La finalitat d'aquest organisme financer internacional es pot especificar en tres eixos: contribuir a la reconstrucció dels països, ajudar a elevar el nivell de vida dels habitants dels estats membres mitjançant el creixement equilibrat i cooperar en la transició d'una economia de guerra vers una economia de pau.
El IBRD va entrar en funcionament el 27 de desembre del 1945, després de la ratificació internacional dels acords de la Conferència Monetària i Financera de les Nacions Unides de Bretton Woods, Nou Hampshire (ABAACMFNU).
Història
L'IRBD va començar les seves operacions financeres el 25 de juny del 1946 i aprovà el seu primer préstec el 9 de maig del 1947. VA concedir 250 milions de dòlars a França per a la reconstrucció de la postguerra. Aquest ha estat el préstec més gran aprovat pel banc fins avui en dia.
Aquest organisme fou establert sobretot com un mecanisme per a la reconstrucció d'Europa i del Japó després de la Segona Guerra Mundial, amb un mandat addicional per a fomentar el desenvolupament econòmic als països en via de desenvolupament a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Al principi, el banc es va centrar sobretot en projectes d'infraestructures de llarg termini: construcció de carreteres, aeroports i centrals elèctriques. Com que el Japó i Europa van adquirir un cert nivell de renda per capita, l'IBRD es va centrar sobretot en els països en vies de desenvolupament. Des dels principis dels anys 90 del segle xx, també ha proporcionat finançament als estats post-socialistes de l'Europa Oriental i de l'antiga Unió Soviètica.
Organització interna
La formació dels organismes directius i la presa de decisions de l'IBRD es realitzen com en qualsevol societat per accions; els accionistes majoritaris controlen l'entitat. Per a repartir el nombre de vots, se segueix el mateix sistema que l'FMI, 250 vots per ser membre, més un addicional per cada acció de 100.000 dòlars subscrita. Aquesta manera de repartir vots genera, de fet, malgrat que no existeixi legalment, el dret de veto dels Estats Units a la presa de decisions del IBRD, ja que és el país que té més capital subscrit al Banc, tot i que alguns països com Japó han sol·licitat l'augment relatiu de la seva quota. A l'organigrama de l'IBRD hi sobresurt la Presidència, els Directors Executius, l'Assemblea anual conjunta de IBRD-FMI i els congressos sectorials i regionals. La Presidència de l'IBRD correspon a la Junta de Governadors, normalment els governadors dels Bancs emissors de cada estat. Els països principals accionistes de l'IBRD (Estats Units, Alemanya, França, Japó i el Regne Unit) tenen dret a un Director Executiu i la resta dels Directors Executius (avui en dia, fins a 24) es trien mitjançant coalicions dels països que arribin a un percentatge mínim per a poder tenir-hi representació.
Funcionament
L'IBRD proporciona préstecs als governs i a les empreses públiques, sempre am buna garantia governamental (o sobirana) de reemborsament. Els fons per a aquests préstecs provenen sobretot de bons emesos pel Banc Mundial als mercats de capitals globals -normalment de 12 a 15 bilions de dòlars cada any-. Aquests bons són classificats com AAA (els de més alta qualificació possible), perquè són recolzats per part dels estats membres, així com de les garanties sobiranes dels prestataris. A més, els préstecs que són pagats es reciclen.
Degut a la classificació de crèdit de l'IBRD, aquest pot manllevar a taxes d'interès relativament baixes. Com que la majoria dels països en vies de desenvolupament tenen males qualificacions de crèdit, l'IBRD pot prestar als països a tipus d'interès que els són molt més atractius, fins i tot després d'agregar un petit marge (proper a l'1%) per a cobrir les despeses administratives.
Recursos i Capital
Els recursos propis es componen de capital social i dels aconseguits a través de les emissions de bons als mercats de capitals. Ara bé, el Banc té prohibida la seva intervenció si existeixen o poden existir inversors internacionals privats interessats en el finançament en condicions acceptables per al govern sol·licitant. És a dir, la seva funció només és subsidiària de la dels mercats de capitals. El capital inicial fou de 10.000 milions de dòlars que, com es pot apreciar, era insuficient per a afrontar els reptes de finançament de la reconstrucció europea per a la que s'havia concebut. La quota de cada país depenia i depèn de la seva participació en el capital del Fons Monetari Internacional, però només el 20% és d'obligat desemborsament i de lliure utilització per part del Banc.
Bibliografia
- (castellà)García de la Cruz, Durán: "Sistema Económico Mundial"- Madrid, España: Thomson, 2005
