Bomba de ratpenats
 | |
| Tipus | classe funcional d'armes  |
|---|---|
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Història de producció | |
| Fabricant | Louis Fieser |
La bomba de ratpenats (en anglès bat bomb) és una «alternativa a la bomba atòmica» sobre la qual científics estatunidencs treballaren en secret durant la Segona Guerra Mundial.
Els Ratpenats amb bombes havien de servir per a calar foc a ciutats i zones industrials japoneses. La idea no era nova: el rei viking Harald III de Noruega ja havia utilitzat ratolins en flames per a atacar ciutats al segle xi. La idea nasqué després de l'atac japonès a Pearl Harbor el 7 de desembre del 1941. El dentista Lytle Adams s'aïllà alguns mesos i creà un pla per a llançar ratpenats amb bombes petites a sobre des d'un avió que sobrevolés Tòquio o una altra gran zona industrial. Com que eren bombes de rellotgeria, provocarien milers d'incendis en els edificis japonesos, fets de fusta i paper. Adams envià el seu pla a la Casa Blanca. A la primavera del 1942, el pla arribà a les mans del president Franklin Delano Roosevelt, entusiasmat, envià un curiós missatge a l'exèrcit: «Aquest home no és pas boig, encara que sembla una idea estrambòtica, val la pena estudiar-la». L'exèrcit americà va invertir dos milions de dòlars en l'estudi i les experiències, fent una prova amb ratpenats cuallargs brasilers en 1943 a la base aèria de Carlsbad i va abandonar el projecte en 1945.
Referències
- ↑ Eglan, Jared. Beasts of War: The Militarization of Animals (en anglès). Lulu, 2015, p. 13. ISBN 1329516133.
- ↑ 2,0 2,1 Glines, C.V. «Top Secret WWII Bat and Bird Bomber Program» (en anglès). Aviation History, maig 2005. «President Franklin D. Roosevelt forwarded a memo to Colonel William J. Donovan, with a cryptic notation : ‘This man is not a nut. It sounds like a perfectly wild idea but is worth looking into.’»
- ↑ Madrigal, Alexis D. «Old, Weird Tech: The Bat Bombs of World War II» (en anglès). The Atlantic, 14-04-2011.
- ↑ A Stronger Federal Presence. Carlsbad Caverns National Park Historic Resources Study, p. 185.