Com destruir el millor agent del món
| Le magnifique | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Philippe de Broca |
| Protagonistes | |
| Director artístic | François de Lamothe |
| Producció | Alexandre Mnouchkine Georges Dancigers Robert Amon |
| Guió | Francis Veber Jean-Paul Rappeneau Philippe de Broca |
| Música | Claude Bolling |
| Dissenyador de so | Jean Labussière Jean Nény |
| Fotografia | René Mathelin |
| Muntatge | Henri Lanoë |
| Productora | Simar Films Les Films Ariane Mondex i Cie Oceania Produzione Internazionale Rizzoli Film |
| Distribuïdor | Compagnie commerciale française Cinematographique Grupment des Editeurs de Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França Itàlia |
| Estrena | 1973 |
| Durada | 95 minuts |
| Idioma original | francès  |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Mèxic i Puerto Vallarta |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia |
| Lloc de la narració | París |
        | |
Com destruir el millor agent del món (títol original en francès: Le magnifique) és una pel·lícula franco-italiana, dirigida per Philippe de Broca, estrenada el 1973. Ha estat doblada al català.
Argument
A Mèxic, un tauró devora un espia en una cabina telefònica. Es crida a l'agent francès Bob Saint-Clar, el millor agent secret del món. Aquest és enviat a Mèxic, on l'espera la bella Tatiana, també agent secret. En una platja exòtica, són atacats per una horda d'enemics enviats per l'infame Karpov, cap dels serveis secrets de la República popular d'Albània i enemic de sempre de Bob Saint-Clar. Entre ells, una dona de fer feines passa l'aspiradora per la sorra…
- L'escriptor François Merlin és de fet molestat per la seva dona de fer feines. Pica a màquina les noves aventures de Bob Saint-Clar (a qui ha donat els seus trets), que han de sortir aviat. Truquen a la porta: és l'electricista que ha vingut fer unes reparacions, però no fa res ja que el lampista no ha fet encara el seu treball. Merlin es remet al treball, molt irritat…
A Mèxic, l'electricista és abatut per Bob Saint-Clar. Després els espies enemics aconsegueixen apoderar-se'n, i ho fan pujar per força a un helicòpter amb Tatiana, que té problemes d'elocució sobtats…
- À París, l'escriptor Merlin té, per la seva part, problemes amb la seva màquina a escriure, on les «R» descarrilen: li cal una novel·la. Sortint de casa seva, es troba, a l'ascensor, una molt encantadora veïna que s'assembla estranyament a Tatiana, una estudiant britànica que estudia a París, i de la qual François Merlin està secretament enamorat i que ha integrat a la seva història. Quan compra el seu nou instrument de treball, es comprova que François no és el millor en les seves finances. Passa llavors a veure el seu editor per pidolar una bestreta, que li serà negada, és clar... Però el seu editor, Carreter, li recorda que ell, l'autor, fet somiar amb les lectores i els lectors amb el seu heroi Bob Saint-Clar. Merlin torna a posar-se mans a l'obra ja que ha de lliurar aviat el seu nou llibre…
A Mèxic, Bob Saint-Clar i Tatiana són acollits i detinguts per l'infame Karpov (que s'assembla estranyament a Charon, l'editor...). El dolent els tortura per tal d'obtenir informació. En el moment en què va a tallar un dels pits de Tatiana, un jove apareix…
- El fill de François Merlin arriba per dinar amb el seu pare. Veuen per la finestra la misteriosa i sensual veïna…
Repartiment
- Jean-Paul Belmondo: François Merlin / Bob Saint-Clar
- Jacqueline Bisset: Christine / Tatiana
- Vittorio Caprioli: Georges Charron / el coronel Karpov
- Monique Tarbès: Sra. Berger, la dona de fer feines
- Mario David: el miop
- Raymond Gérôme: el general Pontaubert
- Jean Lefebvre: l'electricista
- Hans Meyer: el coronel Collins
- André Weber: el lampista
- Hubert Deschamps: el venedor de màquines d'escriure
- Bernard Musson: un intèrpret
- Louis Navarre: un intèrpret
- Jean-Pierre Rambal: el conferenciant de còmics
- Gaëtan Noël: El Doctor
- Micha Bayard: la secretària de Charron
- Michel Thomass: el fals Papa
- Philippe de Broca: el segon lampista
- Maurice Auzel: un informador a l'aeroport
- Bruno Garcin: Pilu
Producció
Gènesi
La pel·lícula present una particularitat: no és mencionat cap guionista, ni als crèdits de començament ni en els del final. En aquest cas, l'escenògraf Philippe de Broca explica en el DVD de la pel·lícula que els autors del guió són Francis Veber i ell mateix i que va haver un desacord entre ells dos en relació amb el paper femení principal (alhora Tatiana i Christine). De Broca volia donar-li cos, contràriament a Veber. Criden a Jean-Paul Rappeneau, per desenredar l'assumpte i, finalment, el paper femení agafa cos. Al primer passi de la pel·lícula muntada, Veber ha assenyalat que no signaria aquesta pel·lícula. La raó, segons Broca, és que Veber sempre ha tingut problemes amb les dones en les seves ficcions. La versió de Francis Veber és una total incompatibilitat d'humor hauria fet impossible la col·laboració entre De Broca i ell, en l'estadi de l'escriptura: segons ell, De Broca hauria cridat, sense advertir-lo, apel·la a Daniel Boulanger per reescriure el guió. Veber s'hauria trobat llavors desposseït de la pel·lícula, tot i que s'estimava el projecte i hauria prohibit que el seu nom fos present en els crèdits.
Rodatge
Les escenes de platja a Mèxic (bungalou, atac dels submarinistes...) han estat rodades a la Playa Gemelas, al sud de Puerto Vallarta i al nord de "Los Arcos", que es veu molt clarament en diverses escenes, sobretot aquelles on Belmondo fa esquí nàutic.
Referències i escenes cultes
- L'escena on el cotxe del coronel Collins és molt per una màquina agrícola i transformada en cub és una picada d'ull a la pel·lícula Goldfinger de Guy Hamilton (1964), on el truà Solo és comprimit en el seu cotxe i acaba en cub.
- El general Pontaubert i Saint-Clar esperen un intèrpret per interrogar un d'albanès. Diversos homes es presenten.
- Primer intèrpret : Hem fet venir un intèrpret albanès, però no parla més que romanès. Llavors, ens ha calgut trobar un romanès, però no parla més que serbi. El serbi no parla més que rus, el rus només txec. Feliçment, jo parlo txec.
- General Pontaubert : Es perdrà un temps boig.
- Bob Saint-Clar es carrega un enemic disfressat de papa amb la seva arma proveïda d'un silenciador, la qual fa "pop".
- Saint-Clar : D'on surt aquest papa?
- General Pontaubert : Ni idea.
- Saint-Clar : Són arreu!
- El general presenta a Saint-Clar la seva missió.
- General Pontaubert : Bé. Tindreu un avió en una hora. Tenim un contacte a Mèxic, l'espera a l'aeroport d'Acapulco.
- Saint-Clar : Com el reconeixeré ?
- General Pontaubert : És una dona. Es diu Tatiana. Tindrà un pa artesà sota el braç perquè la pugui reconèixer.
- Saint-Clar arriba a l'aeroport d'Acapulco.
- Tatiana : Tenia por que ens perdem. No he trobat el pa artesà
- Saint-Clar : No ens podíem perdre, Tatiana.
- Quan François Merlin pensa parar d'escriure, somia marxar a Auvergne. Es tracta d'una picada d'ull, ja que Jean-Paul Belmondo ha passat la seva joventut a Auvergne.
Rebuda
| « | Amb malícia i brio, Philippe de Broca proposa dues pel·lícules en una: comèdia social i sentimental plena d'humor i d'invenció; paròdia d'espionatge, divertida i accelerada a cor què vols cor què desitges, amb boniques plantes i trets en llocs exòtics. Aquest graciós vaivé entre fantasmes i realitat fa viu l'elogi del somni, que omple de colors vius el gris. Quant a Jean-Paul Belmondo, manté una forma olímpica: i fanfarroneja, i fa piruetes. Un verdader foc d'artifici. |
» |
| — Cécile Mury, Telerama, 3 d'octubre de 2009 | ||
Referències
- ↑ «Com destruir el millor agent del món». esadir.cat.
- ↑ «Le magnifique». The New York Times.
- ↑ Francis Veber, Que ça reste entre nous, Paris, Robert Laffont, 2010, pp.153-155.