Complex de supercúmuls Peixos-Balena

Infotaula objecte astronòmicComplex de supercúmuls Peixos-Balena
Tipusmatèria Modifica el valor a Wikidata
Descobert perR. Brent Tully Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1987 Modifica el valor a Wikidata, Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Característiques físiques i astromètriques
Massa1.000.000.000.000.000.000 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Part deunivers observable Modifica el valor a Wikidata
Format per
El complex de supercúmuls Peixos-Balena es troba al centre de la imatge, envoltat per altres filaments de galàxies, grans muralles i altres supercúmuls

El complex de supercúmuls Peixos-Balena és un complex format per supercúmuls de galàxies o filaments galàctics, que inclou el supercúmul de la Verge (el supercúmul en què es troba el Grup Local que inclou la Via Làctia).

Descobriment

L'astrònom R. Brent Tully de l'Institut d'Astronomia de la Universitat de Hawaii va identificar el complex el 1987.

Extensió

El complex de supercúmuls Peixos-Balena s'estima en al voltant de 1.000 milions d'anys llum de llarg i 150 milions d'anys llum d'amplada. És una de les majors estructures identificades fins ara a l'univers; tot i això, la Gran Barrera d'Hèrcules-Corona Boreal el supera amb els seus 10.000 milions d'anys llum de llarg.

El complex està compost per prop de 60 supercúmuls i s'estima que té una massa total de 1018 masses solars. Segons el seu descobridor, el complex es compon de 5 parts:

  1. El supercúmul Peixos-Balena
  2. La cadena Perseu-Pegasus, que inclou el supercúmul Perseu-Peixos
  3. La cadena Perseu-Peixos
  4. La Regió de l'Escultor, que inclou el supercúmul de l'Escultor i els supercúmuls d'Hèrcules
  5. La cadena de Verge-Hidra-Centaure que inclou el supercúmul de la Verge i el supercúmul Hidra-Centaure.
Mapa dels supercúmuls que es troben més propers al nostre supercúmul local, el supercúmul de la Verge

Referències

  1. ↑ Tully, R. B. «Alignment of clústers and galaxies on scales up to 0.1 C». The Astrophysical Journal, 303, 01-04-1986, pàg. 25-38. Bibcode: ... 303 ... 25T 1986ApJ ... 303 ... 25T. DOI: 10.1086/164049.
  2. ↑ John Noble Wilford. «Massive Clústers of Galaxies Defy Concepts of the Universe», 10-11-1987.(anglès)
  3. ↑ «Universe's Largest Structure is a Cosmic Conundrum», 19-11-2013. Arxivat de l'original el 2016-05-16. .(anglès)
  4. ↑ Tully, R. Brent «More about clustering on a scale of 0.1 C». The Astrophysical Journal, 323, 01-12-1987, pàg. 1-18. Bibcode: ... 323 .... 1T 1987ApJ ... 323 .... 1T. DOI: 10.1086/165803.