| ||||
Tipus | conferència internacional | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 15 novembre 1884 - 26 febrer 1885 | |||
Tema | Imperi colonial alemany | |||
Localització | Berlín (Alemanya) | |||
Estat | Alemanya | |||
Participant | ||||
Causa | Formalitzar les possessions colonials europees durant la Cursa per l'Àfrica | |||
Efectes | Prohibició del comerç d'esclaus
| |||
La Conferència de Berlín o Tractat de Berlín (en alemany: Kongokonferenz) foren unes conferències tingudes entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885 a la ciutat de Berlín. La conferència va ser convocada i organitzada pel Canceller d'Alemanya Otto von Bismarck a petició de Portugal, amb la finalitat de resoldre els problemes que creava l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la Cursa per l'Àfrica.
L'any 1880 l'interès europeu al continent africà va augmentar de forma espectacular, gràcies l'exploració de la conca del riu Congo per part de Henry Morton Stanley, cosa que va eliminar l'últim pam de terra sense tenir encara un mapa precís. La fundació per part del rei Leopold II de Bèlgica de l'Associació Internacional Africana (predecessora de l'actual República Democràtica del Congo) l'any 1876 i el suport que hi va mostrar Morton Stanley va emmenar que aquesta associació esdevingués un dels principals motors d'investigació i "civilització" del continent. La creació l'any 1878 de la Societat Internacional del Congo, amb uns fins més econòmics, va comportar les inversions estrangeres en aquesta societat i el visionatge d'aquesta zona amb un objectiu imperialista més que no pas filantròpic.
Entre 1879 i 1884 Stanley retornà al Congo, enviat en viatge secret per part de Leopold II, amb la intenció de crear l'Estat Lliure del Congo. Alhora, l'oficial de marina francès Pierre de Brazza va viatjar fins a la conca occidental del riu Congo, i creà la colònia francesa del que actualment és la República del Congo. El Regne de Portugal, que tenia diferents tractats amb el Regne del Congo, va signar un tractat amb el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda el 26 de febrer de 1884 pels quals va blocar l'accés de la Societat Internacional del Congo a l'oceà Atlàntic.
Al mateix temps diversos països europeus mirarem d'ocupar territoris de l'Àfrica. Així, França ocupà Tunis i l'actual República del Congo l'any 1881 i Guinea el 1884. El Reialme Unit va ocupar el 1882 la zona otomana d'Egipte, que al seu torn havia ocupat zones del Sudan i Somalilàndia.
Leopold II de Bèlgica va ser capaç de convèncer França i l'imperi Alemany que el comerç comú a Àfrica era la millor solució als interessos comuns dels tres països. Així doncs, a iniciativa del Regne de Portugal, el canceller Otto von Bismarck va convocar els representants de l'Imperi Alemany, l'imperi austrohongarès, Bèlgica, Dinamarca, França, el Regne Unit, el Regne d'Itàlia, el Països Baixos, Portugal, l'imperi Rus, Espanya, Regne de Suècia-Noruega, l'Imperi Otomà i els Estats Units en una conferència a la ciutat d'Oslo. La conferència finalment se celebrà a la ciutat de Berlín sense la participació dels Estats Units.
Fou un dels principals punts que s'establí en aquesta conferència, mitjançant el qual es va prohibir la creació de noves colònies sense una administració en el territori o, cosa que és el mateix, la creació de colònies mitjançant la plantada d'una bandera i per la qual es reclamava un territori segons el dret Uti possidetis iure. Així mateix, per aquest principi, el poder colonial també havia de fer ús de la colònia econòmicament. Si la potència colonial no feia aquestes coses, un altre poder ho podia fer i per tant podia tenir dret sobre el territori.
Aquest principi esdevingué un important instrument per a aconseguir acords amb els caps tribals i signar pactes de protectorat i tenir una presència policial suficient a la zona.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conferència de Berlín |