Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica
.svg){kind=small}
_Streamer.jpg){kind=small}
_Streamer.png){kind=small}
El Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica o Cos d'infanteria de la Marina dels Estats Units (U.S.Marine Corps en anglès) és un dels cinc cossos que conformen les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica.
És el cos més petit que depèn de la Secretaria de Defensa i el segon més petit de les Forces Armades, just per davant del Cos de Guarda Costa dels Estats Units d'Amèrica. El seu potencial és de 180.000 membres en actiu i 40.000 soldats a la reserva.
Història
Segle xviii
El naixement del cos esdevé dins de la creació de l'Exèrcit Continental que lluitava contra les tropes britàniques, i concretament com a Infanteria de la Marina durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. Concretament, el cos fou fundat el 10 de novembre de 1775 a Tun Tavern (Filadèlfia, Pennsilvània) per una resolució del Congrés Continental provisional que fou el primer govern dels EUA
Un cop aconseguida la independència, el cos va desaparèixer fins al 1798 quan davant el conflicte entre Estats Units i França, conegut com la Quasi-War (1798-1800), el congrés decidí crear tant el Cos de Marina com la Infanteria de Marina o Cos de Marines.
Segle xix
El segle xix comença amb la Guerra Bàrbara (1801–1805), on William Eaton i Presley O'Bannon lideraren set marines i 300 mercenaris àrabs i europeus en la captura de Trípoli. A pesar que sols arribaren a conquerir Derna, l'acció de Trípoli ha estat immortalitzada en el Marines' hymn, i en l'adopció de l'Espasa Mameluke, portada per oficials marines d'aquella batalla, com a símbol.
Durant la Guerra Anglo-Americana de 1812-1815, els Marines tingueren una importància rellevant a la Batalla de Bladensburg i a la defensa de Nova Orleans. A Bladensburg, els marines es mantingueren a rereguarda de l'exèrcit causant un gran nombre de baixes britàniques i evitant el seu avanç cap a Washington DC. A Nova Orleans reforçaren la línia defensiva de la ciutat. Gràcies a aquestes dues batalles, els Marines obtingueren prestigi com a reforç d'una línia militar, i especialment, en l'abordatge i defensa de vaixells.
En aquell moment, el cos entraria en una greu crisi. Diferents oficials foren jutjats i el cos va patir un desgreuge fins que l'any 1820 Archibald Henderson agafaria el lideratge del cos, convertint-se en el cap que més temps ha estat en aquesta posició. Durant el seu mandat, els marines farien diferents accions al Carib, Golf de Mèxic, Key West, Oest d'Àfrica, les Illes Falkland i Sumatra. Henderson també hagué de lluitar contra la voluntat del president Andrew Jackson per unificar el cos de Marines amb l'exèrcit. Henderson necessità i obtingué l'ajuda del Congrés, que defensà la independència del cos com a membre de la secretària de Marina del govern i amb el mateix estatus que l'Armada dels Estats Units.
Henderson també liderà els Marines a les Guerres Seminole contra els indígenes de Florida (1835). Una dècada després, esclataria la guerra contra Mèxic (1846-1848) on destacaria l'actuació dels Marines a l'assalt del Palau de Chapultepec de la Ciutat de Mèxic, que originà la frase a l'himne del Marines on es parla del Hall de Montezuma. Durant la dècada de 1850, els Marines actuarien a Panamà i Àsia. El coronel Henderson que rebria el malnom de The Grand Old Man of the Marine Corps, es va convertir en un símbol del cos després de 39 anys al servei dels Marines.
La participació dels Marines a la guerra civil dels Estats Units (1861-1865) fou més aviat minsa. Una de les principals raons d'aquest fet, fou que més de la meitat dels oficials del cos passaren a engreixar les forces rebels del sud. Tot i l'ajuda del congrés, els Marines restants eren pocs i inexperts i participaren poc en la guerra.
La resta del segle xix fou marcat per una forta crisis conseqüència de la guerra civil, i una introspecció sobre la missió del Cos dels Marines. La transició de l'Armada dels EUA de vaixells de vela a vaixells de vapor va posar en tela de dubte la necessitat d'una infanteria de marina en vaixells navals. En contraposició, el cos començà a especialitzar-se com a recurs en intervencions que tenien per objectiu protegir vides i interessos estatunidencs a l'estranger. El Cos es va implicar en vint-i-vuit intervencions diferents des del final de la Guerra Civil fins cap a la fi del segle: Xina, Formosa, Japó, Nicaragua, Uruguai, Mèxic, Corea, Panamà, Hawaii, Egipte, Haití, Samoa, Argentina, Xile i Colòmbia. També se'ls demanaria aturar el malestar polític i laboral dins territori estatunidenc. Sota el comandament de Jacob Zeilin, el cos va anar adoptant la simbologia marina, com l'emblema de cos marí el 19 de novembre de 1868. Al voltant de 1883, s'adoptava el lema actual de Semper Fidelis (En llatí: Sempre Fidel).
A final de segle, el cos intervindria en les operacions dels Estats Units contra l'armada espanyola a la Guerra de Cuba, a les Filipines i Puerto Rico. Durant aquesta guerra es fundà la cèlebre Base de Guantànamo a Cuba que encara és d'ús dels cossos de la Marina.
Segle xx
A començament del segle xx, el cos continuà en la participació d'expedicions estrangeres, incloent-hi la Guerra filipina americana, la Rebel·lió de la Xina (1899-1901), Panamà, Cuba, Veracruz (Mèxic), Haití, Santo Domingo (República Dominicana), i Nicaragua. Entre els anys 1900 i 1910, començaria la defensa de les bases navals estatunidenques dels atacs que patien d'altres forces armades.
Primera Guerra Mundial
A la I Guerra Mundial la majoria de Marines que hi intervingueren foren veterans, que aporteren experiència en el camp de batalla que no tenien oficials de l'exèrcit dels Estats Units ni de l'exèrcit britànic. De la Gran Guerra, queda en el record de l'imaginari dels Marines la victòria a Belleau Wood, contra l'exèrcit alemany, la més llarga de la història del cos i la que més reputació els hi ha reportat.
The Corps entraren en combat amb un personal de 511 oficials i 13.214 soldats enrolats. L'11 de novembre de 1918 eren 2.400 oficials i més de 70.000 soldats.
Període d'entreguerres
Durant el període d'entreguerres, el cos fou dirigit per John A. Lejeune qui l'especialitzà en la lluita amfíbia. El 1932 membres especialitzats intervindrien en una operació a Nicaragua durant la Guerra de la Banana contra les tropes d'Augusto César Sandino. Per un altre cantó, oficials i tropes del cos destinades a la Xina observarien i aprendrien les tècniques amfíbies de l'exèrcit japonés.
Segona Guerra Mundial
Durant la Segona Guerra Mundial els Marines foren destinats principalment a la Guerra del Pacífic contra l'exèrcit imperial japonés. El seu desplegament incorporava dues brigades, sis divisions i cinc forces de suport aeri distribuïdes en 132 esquadrons i 20 batallons de defensa i defensa paracaigudística.
L'atac japonés de Pearl Harbor i la invasió japonesa dels territoris dels EUA al pacífic (1941-1942) provocarien l'entrada dels americans a la guerra, i la intervenció del cos. De totes maneres no fou fins al 1943 que els aliats contraatacarien comandats per l'Armada dels EUA i pel Cos de Marines. Tot i alguna ofensiva japonesa a la Xina durant el 1944, l'ofensiva contra posicions japoneses al sud-est asiàtic precipitarien el final de la guerra.
El gener de 1945, Marines desembarcaren a Luzón, l'illa més gran de les Filipines. Manila, la capital, va ser capturada el 3 de març. La conquesta completa de les Filipines va acabar el juliol, però mentrestant els marines ja es van concentrar en el seu pròxim objectiu, l'illa d'Iwo Jima (19 de febrer-26 de març de 1945). La importància d'aquesta illa radicava en el fet que des d'allí els caces estatunidencs podien donar protecció als B-29 que bombardejaven les ciutats japoneses. Però aquesta illa, ja dins de territori japonès, va propiciar que la defensa japonesa fou especialment dura, provocant un nombre elevadíssim de baixes en els membres del cos. El següent objectiu fou la invasió d'Okinawa (1 d'abril-21 de juny de 1945), on el nombre de baixes de Marines va ser igualment gran.
Els actes dels Marines durant la guerra afegiren al cos una important reputació popular. Per això, l'any 1954 es va crear el USMC War Memorial a Arlington (Virgínia, Estats Units) com a reconeixement a l'esforç i en memòria dels caiguts en combat. 87.000 Marines moriren o foren ferits a la Guerra del Pacífic i 82 foren condecorats amb la medalla de l'honor. En acabar la guerra, el cos havia crescut en 6 divisions, 5 cossos de suport aeri i fins a un total de 485.000 soldats.
Després de la guerra, el cos entraria novament en una crisi institucional. Alguns polítics pretenien forçar una reorganització de les Forces Armades i desmantellar el cos. Novament, el Congrés mediaria per evitar-ne la desaparició.
Guerra de Corea
La Guerra de Corea (1950-1953), propicià la creació de la 1st Provisional Marine Brigade (Brigada Marina Provisional) creada a correcuita per defensar el Perímetre Pusan, objectiu de les forces armades dels EUA. Un dels moments més crucials en aquesta aferrisada defensa, fou un atac flanc i amfibi a Inchon, dirigit pel general Douglas MacArthur. L'atac esfondrà les línies norcoreanes i les obliga a recular cap al nord del país. L'entrada de la Xina a la guerra provocà un tomb important, ja que superaven les tropes xineses superaven en nombre les tropes dels EUA, que sovint eren sorpreses a la rereguarda amb la consegüent pèrdua de molts soldats i provocant una situació caòtica i de col·lapse a les forces armades americanes. De totes maneres, la situació dels Marines era la menys caótica de les tropes destinades, a diferència del VIII exèrcit, ja que durant la seva retirada cap a la costa aconseguia reduir el nombre d'afectius enemics i evitar un bany de sang a les seves files.
A la batalla coneguda com a Chosin Reservoir, els marines es farien forts al voltant del 38é paral·lel i defensarien aquesta posició fins a la firma del arministici de 1953. Al final de la guerra el cos comptava amb 261.000 efectius, majoritàriament reservistes, i a Corea moriren o foren ferits 30.544 soldats i 42 foren reconeguts amb la medalla d'honor.
Guerra de Vietnam
El cos de Marines va ser una de les principals forces armades que van prendre part en elconflicte de Vietnam (1959-1975). Les principals batalles en la que soldats del cos es veieren involucrats foren a Da Nang, Hue City, i Khe Sanh. Molts marines foren destinats a lluitar en una guerra de guerrilles contra el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam Sud i contra l'exèrcit del nord del Vietnam.
Vietnam fou la intervenció bèl·lica més llarga dels Marines, amb un cost d'entre 13.000 i 15.000 morts segons les fonts mentre que 51.392 soldats foren ferits i 57 reberen la medalla d'honor
Post-Vietnam i pre-11-S
Acabada la Guerra de Vietnam, la participació dels Marines en operacions bèl·liques es pot resumir en la invasió de l'Illa de Grenada (Operació Urgent Fury) el 25 d'octubre de 1983 i la invasió de Panamà (Operació Just Cause) el 20 de desembre de 1989 en la que moriria un fotògraf espanyol que cobria les notícies.
Un altre fet important fou l'atac terrorista al quartel general dels Marines a Beirut (Líban) que fou bombardejat el 23 d'octubre de 1983 causant el major nombre de baixes en el cos en temps d'absència de guerra. 220 entre soldats i oficials i 21 persones de servei moririen.
L'any 1990 els marines participarien conjuntament amb les forces armades del Regne Unit i de França en la pacificació de Libèria immersa en una guerra civil.
L'agost de 1990, l'Iraq envaeix Kuwait el que provocà la reacció del president dels EUA George Herbert Walker Bush i dels seus aliats els quals enviaren tropes per alliberar el país sota resolució de Nacions Unides. Els Marines preneren part en l'operació coneguda com a Tempesta del Desert que començà el 15 de gener de 1991.
Entre 1992 i 1995, els Marines, seguint ordres de Bill Clinton, participarien en les operacions United Shield, Restore Hope i Restore Hope II d'ajuda humanitària a Somàlia.
Guerra global contra el terrorisme
Els atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 (11-S) provocaren que el president George W. Bush declarés una guerra global contra les organitzacions terroristes d'arreu del món. Sota aquesta guerra global s'han portat a terme diferents accions com l'operació Enduring Freedom a l'Afganistan i la Iraqi Freedom a l'Iraq.
Enduring Freedom
Una vegada la CIA va concloure que el responsable de l'11-S era Osama bin Laden i la seva organització terrorista de caràcter islàmic Al-Qaeda, i que aquesta es trobava operativa i amb camps d'entrenament a l'Afganistan sota l'empara dels talibans, les Forces Armades dels EUA es prepararen per a la invasió del país. Els Marines arribaren primer a l'Uzbekistan a l'inicin d'octubre de 2001. Les unitats expedicionàries 15th i la 26th foren les primeres a entrar en combat a l'Afganistan, quan donaren suport a les primeres accions sobre Kandanhar. Posteriorment, els Marines actuarien contra les forces regulars dels talibans i contra membres d'Al-Qaeda, conjuntament amb els coneguts Senyors de la Guerra. Acabada l'operació d'invasió, tropes del cos romangueren a l'Afganistan en missió de pacificació i de seguretat regional.
Iraqi Freedom
La missió principalment dels Marines a la Guerra d'Iraq de 2003, fou l'atac de la ciutat de Fallujah. De totes maneres membres del cos es van veure involucrats en la matança de Haditha i la matança de Hamdania.
Missió
El Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica és el principal cos amfibi de les Forces Armades estatunidenques. Entre elles destaquen tres missions principals:
- Suport i defensa de les diferents bases navals del Cos de Marina dels Estats Units d'Amèrica.
- Desenvolupament de tècniques, tàctiques i equipament amfibi.
- Altres tasques o deures encarregats directament pel Comandant en cap.
Aquesta última clàusula, inclosa quan s'equiparà el càrrec de President dels EUA amb el de comandant en cap, és considerada una de les obligacions més importants del cos. A més a més, la mateixa obliga al cos a desenvolupar no només tasques amfíbies, ja que les ordres d'intervenció militar provinents de la Casa Blanca poden ser de qualsevol tipus. Concretament, això ha succeït durant la participació dels Marines a la Guerra Anglo-Americana de 1812-1815, en diferents atacs a les insurgències d'Amèrica Llatina i a la I Guerra Mundial i la Guerra de Corea.
A més a més d'aquestes funcions, el cos de Marines també és l'encarregat dels trasllat del President dels EUA i del vicepresident quan aquest viatge en helicópter. Concretament, quan es rep l'ordre de Marine One significa que el president ha de ser transportat i quan es rep l'ordre de Marine Two és el vicepresident qui ha de viatjar. D'aquesta feina s'encarrega un batalló específic del cos anomenat Marine Corps Security Guard. Una altra de les missions del cos és vigilar les residències del president, incloent la residència d'estiu de Camp David i proporcionar la música en actes i benvingudes oficials.
Personal
Comandants
El comandant del cos, és la màxima autoritat militar i la persona que té més prestigi i estima dins del cos. La seva funció és vetllar pels soldats, pel seu entrenament i per la seva equipació. En cap cas és comandant en combat, sinó que forma part de l'staff tècnic del cos i depèn administrativament del Secretari de Marina del govern. La ratificació del càrrec és política, i depèn del Senat dels Estats Units d'Amèrica.
Oficials comissionaris
Els oficials comissionaris es distingeixen dels altres oficials, perquè tenen una tasca determinada relacionada amb la seva especialització i formació i que prové d'una ordre escrita de nomenament signada pel President dels EUA.
| Estructura de rang del Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| General Officers | ||||||||||
| General (Gen) | Tinent General (LtGen) | General Major (MajGen) | General de Brigada (BGen) | |||||||
| O-10 | O-9 | O-8 | O-7 | |||||||
 |
 |
 |
 | |||||||
| Oficials de camp | ||
|---|---|---|
| Coronel (Col) | Tinent Coronel (LtCol) | Major (Maj) |
| O-6 | O-5 | O-4 |
 |
 |
 |
| Oficials de grau de companyia | ||
| Capità (Capt) | Primer Tienent (1stLt) | Segon Tinent (2ndLt) |
| O-3 | O-2 | O-1 |
 |
 |
 |
Oficials de Categoria Warrant
Els oficials d'aquesta categoria són especialistes en determinats camps i en determinades habilitats. A diferència, però, d'altres cossos de les Forces Armades, els oficials Warrant dels Marines no tenen potestat ni capacitat de lideratge fora de les seves especialitats.
Un oficial Warrant de categoria 2 o superior que serveixi a la companyia MOS 0306 (Oficina d'Armament d'Infanteria) rep el nom de Marine Gunner encara que no suposa cap privilegi especial.
| Warrant Officer Rank Structure of the United States Marine Corps | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oficial de Categoria Warrant-5 (CWO-5) | Oficial de Categoria Warrant-4 (CWO-4) | Oficial de Categoria Warrant-3 (CWO-3) | Oficial de Categoria Warrant-2 (CWO-2) | Oficial de Categoria Warrant-1 (WO-1) | ||||||
| W-5 | W-4 | W-3 | W-2 | W-1 | ||||||
 |
 |
 |
 |
 | ||||||
Oficials No-comisionaris i membres de l'staff
Aquests oficials es diferencien per la tasca que reben, de E-1 a E-3 són encarregats d'alguna tasca molt concreta i específica que se'ls hi ha assignat. E-4 i E-5 s'encarreguen de l'entrenament i supervisió dels Marines Junior i finalment de E-6 fins a E-9 són membres de l'staff tècnic del cos.
| Oficials No-Comisionaris pertanyents a l'staff del cos | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sargent Major del Cos de Marines (SgtMajMC) | Sargent Major (SgtMaj) | Sargent Expert d'Artilleria (MGySgt) | Primer Sargent (1stSgt) | Sargent Expert (MSgt) | Sargent d'Artilleria (GySgt) | Sargent d'Staff (SSgt) | ||||
| E-9 | E-9 | E-9 | E-8 | E-8 | E-7 | E-6 | ||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 | ||||
| Oficials No-Comisionaris | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sargent (Sgt) | Caporal de 1ª(Cpl) | |||||||||
| E-5 | E-4 | |||||||||
 |
 | |||||||||
| Oficials No-Comisionaris | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Caporal (LCpl) | Rang marine de primera classe(PFC) | Rang marine (Pvt) | ||||||||
| E-3 | E-2 | E-1 | ||||||||
 |
 |
|||||||||
Comunicació entre rangs
Els soldats que acaben d'entrar el cos i encara no tenen cap rol d'oficial són cridats, normalment, pel seu cognom. Els oficials no comisionaris ni warrant, són anomentats pel rang i el cognom. Els comissionats i els Warrant són anomenats sir o ma'am tot i que els warrant poden ser anomenats gunners.
De la mateixa manera, alguns càrrecs a vegades solen ser substituïts per malnoms que el cos considera apropiats.
Equipament
- Baionetes
- Baioneta M9
- Baioneta OKC-3S
- Ganivets de Lluita
- Ka-Bar
- Strider SMF
- Gerber Mark II
- Espases
- Espasa dels oficials no comisionaris
- Espasa Mameluke
- Armes petites
- Pistoles
- M1911A1 Calibre 45
- M9 Beretta 9 mm
- MEU(SOC)
- S&W Model 10
- S&W Model 66
- Heckler & Koch MP5
- Colt Model 733
- Remington 870
- Mossberg 590A1
- Masterkey
- M1014
- M2 Calibre 50
- M240G 7.62 mm
- M249 5.56 mm
- M60E3 7.62 mm
- Pistoles
- Rifles
- Llançador de Granades
- M203 40 mm
- MK19 40 mm
- M79 40 mm
- M32
- Morters
- M224 60 mm
- M252 81 mm
- Míssils
- AGM-45 Shrike
- AGM-65 Maverick
- AGM-84 Harpoon
- AGM-88 High-Speed Anti-radiation Missile (HARM)
- AGM-114 Hellfire (Helicopter launched fire-and-forget)
- AGM-122 Sidearm (anti-radar)
- AIM-7 Sparrow
- AIM-9 Sidewinder (anti-air)
- AIM-120 AMRAAM
- Torpedes
- Hydra 70
- M260 70 mm Rocket Launcher
A més a més els Marines compten amb un important suport terrestre i d'aviació que pertany al propi cos.
Bases del Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica
Estats Units
- Alabama
- Redstone Arsenal Marine Corps Detachment
- Califòrnia
- Marine Corps Air Ground Combat Center Twentynine Palms (Twentynine Palms)
- Marine Corps Air Station Miramar (Miramar)
- Marine Corps Logistics Base Barstow (Barstow)
- Marine Corps Recruit Depot San Diego (HQ Western Recruiting Region) (San Diego)
- Marine Corps Base Camp Pendleton (Oceanside)
- Marine Corps Air Station Camp Pendleton
- Mountain Warfare Training Center (Bridgeport)
- Carolina del Nord
- Marine Corps Air Station Cherry Point (Havelock)
- Marine Corps Air Station New River (Jacksonville)
- Marine Corps Base Camp Lejeune (Jacksonville)
- Camp Geiger (Jacksonville)
- Camp Johnson (Jacksonville)
- Courthouse Bay (Jacksonville)
- Stone Bay (Jacksonville)
- Greater Sandy Run Training Area (Jacksonville)
- Marine Corps Auxiliary Landing Field Bogue Field
- Marine Corps Outlying Field Atlantic
- Carolina del Sud
- Marine Corps Air Station, Beaufort (Beaufort)
- Marine Corps Recruit Depot (Parris Island)
- Hawaii
- Marine Corps Base Hawaii, Kāne'ohe Bay
- Marine Corps Base Hawaii, Camp H. M. Smith
- Kentucky
- Fort Knox Marine Corps Detachment
- Missouri
- Fort Leonard Wood Marine Corps Detachment
- Mobilization Command (Kansas City)
- Pennsilvània
- Johnstown-Cambria County Airport
- NASJRB Willow Grove (Willow Grove)
- Texas
- Naval Air Station Joint Reserve Base Fort Worth, Texas (Fort Worth)
- Virgínia
- Marine Corps Base Quantico (Quantico)
- Headquarters Marine Corps (Arlington)
- Inspector-Instructor Staff (Richmond)
- Inspector-Instructor Staff (Newport News)
- Inspector-Instructor Staff (Virginia Beach)
- Washington DC
- Marine Barracks 8th & I
- Henderson Hall
Estranger
- Djibouti
- Camp Lemonier
- Alemanya
- Böblingen, Headquarters, United States Marine Corps Forces Europe
- Japó
- Marine Corps Air Station Iwakuni
- Marine Corps Base Camp Smedley D. Butler, Okinawa (multiple locations)
- Camp Courtney
- Camp Foster
- Camp Gonsalves
- Camp Hansen
- Camp Kinser
- Camp Lester
- Camp McTureous
- Camp Schwab
- MCAS Futenma
- Camp Fuji (mainland)
Iraq
- Al Asad
- Al Taqaddum
- Camp Baharia
- Camp Fallujah
- Camp Gannon
Bases Tancades
- Marine Corps Auxiliary Airfield Congaree
- Marine Corps Auxiliary Airfield Gillespie
- Marine Corps Auxiliary Airfield Kinston
- Marine Corps Air Station Eagle Mountain Lake
- Marine Corps Air Station El Toro
- Marine Corps Air Station Ewa
- Marine Corps Air Station Mojave
- Marine Corps Air Station Tustin
- Marine Corps Outlying Field Greenville
- Marine Corps Outlying Field New Bern
Marines Famosos
- Don Adams (Actor, famós pel seu paper de Superagent 86)
- Paul Arizin (Jugador de l'NBA)
- James Baker (Ex-secretari d'Estat dels EUA)
- John Wayne Bobbitt (Marit de Lorena Bobbitt)
- Mike Farrell (Actor)
- Glenn Ford (Actor)
- Gene Hackman (Actor)
- Harvey Keitel (Actor)
- Lee Marvin (Actor)
- Lee Harvey Oswald (Assassí de JFK)
- Sam Peckinpah (Director de cinema)
- George Peppard (Actor)
Referències
- ↑ http://hqinet001.hqmc.usmc.mil/hd/historical/Docs_Speeches/Establishingamarinecorps.htm Arxivat 2007-04-30 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 The United States Marines: A History (en anglès). 4ª. Annapolis (Maryland): Naval Institute Press, 2003. ISBN 1-59114-790-5.
- ↑ http://hqinet001.hqmc.usmc.mil/hd/historical/Docs_Speeches/OrganizationofUSMC.htm Arxivat 2007-04-29 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.acepilots.com/usmc/hist2.html Arxivat 2006-01-11 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.nps.gov/wapa/indepth/extContent/usmc
- ↑ Segona Guerra Mundial
- ↑ http://www.globalsecurity.org/military/agency/usmc/history.htm
- ↑ http://hqinet001.hqmc.usmc.mil/HD/Special_Interests/KWC/Fast_Facts.htm Arxivat 2007-08-06 a Wayback Machine.
- ↑ Casualty Statistics: Virtual Vietnam Veterans Memorial
- ↑ «Casualties: U.S. Navy and Marine Corps». Arxivat de l'original el 2007-06-05. .
- ↑ «Marine Corps Medal of Honor». Arxivat de l'original el 2007-08-06. .
- ↑ http://www.history.navy.mil/avh-1910/PART12.PDF
- ↑ http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2001/09/print/20010920-8.html
- ↑ https://web.archive.org/web/20080522074847/http://www.iht.com/articles/2001/11/27/a1_46.php
- ↑ http://www.marines.mil/marinelink/mcn2000.nsf/lookupstoryref/20072844311 Arxivat 2007-12-10 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/06/21/AR2006062100887.html
- ↑ http://www.law.cornell.edu/uscode/10/5063.html
- ↑ http://www.globalsecurity.org/military/agency/usmc/msgbn.htm
- ↑ http://www.globalsecurity.org/military/facility/marine-barracks.htm
- ↑ http://www.marineband.usmc.mil/learning_tools/our_history/index.htm Arxivat 2007-05-13 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.military.com/NewsContent/0,13319,118890,00.html
- ↑ «Naval Air Station Atlanta». rity.orgSegu. .
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica |
- Web oficial del cos (anglès)
- Pàgina de reclutament (anglès)
