Deïtat

Una deïtat és un suposat ésser sobrenatural, que és venerat i té un paper en les religions i cultes animistes. Les deïtats solen ser considerades com posseïdores de poders sobrehumans, i en la immensa majoria de casos són immortals. Usen el seu caràcter diví per influir en la vida dels humans i en el món en general. No s'han de confondre les deïtats amb els esperits, dimonis i altres menes d'éssers sobrenaturals.

Històricament, moltes cultures antigues, incloses les antigues mesopotàmiques, egipcis, grecs, romans i norsemen, van personificar fenòmens naturals, tant com a causes deliberades com a efectes. Algunes deïtats avestanes i vèdiques eren vistes com a conceptes ètics. En les religions índies, les deïtats es preveien que es manifestaven dins del temple del cos de tot ésser viu, com a òrgans i ment sensorials. Les divinitats es van concebre com una forma d'existència (Saṃsāra) després del renaixement, per a éssers humans que guanyen mèrit a través d'una vida ètica, on es converteixen en divinitats guardianes i viuen feliçment al cel, però també estan subjectes a la mort quan es perd el seu mèrit.:35–38:356–59

Etimologia

Pintura de Kobayashi Eitaku que mostra el déu Izanagi (dret) i Izanami, una deessa de la creació i de la mort en la mitologia japonesa.

La paraula en anglès "deity" deriva de l'antic francès deité, el llatí deitatem o "naturalesa divina", inventat per Agustí d'Hipona a partir de deus ("déu"). Deus es relaciona mitjançant un origen protoindoeuropeu (PIE) comú amb *deiwos. Aquesta arrel produeix l'antiga paraula índia Deva que significa "brillar, brillant", de * div- "brillar", així com grec dios "divins" i Zeus; i llatí deus "déu" (Llatí Antic deivos).:230–31 Deva és masculí, i l'equivalent femení relacionat és devi.:496 Etimològicament, els cognoms de Devi són el llatí dea i el grec thea. En persa antic, daiva significa "dimoni, déu malvat", mentre que en sànscrit significa el contrari, referint-se a les "coses celestials, divines, terrestres d'alta excel·lència, exaltades, brillants".:496

El terme estretament lligat "déu" es refereix a "ésser suprem, deïtat", segons Douglas Harper, i deriva del protogermànic *guthan, del PIE *ghut-, que significa "allò que s'invoca" .:230–31 Guth en llengua irlandesa significa "veu". El terme *ghut- és també la font de l'església eslava slavònica zovo ("cridar"), sànscrit huta- ("invocat", un epítet d'Indra), de l'arrel *gheu (e) - ("trucar, invocar . "),

Una etimologia alternativa per al terme "déu" prové del Gaut proto-germànic, que el traça a l'arrel PIE *ghu-to- ("abocada"), derivada de l'arrel *gheu- ("abocar, abocar una libació"). El terme *gheu- també és la font del grec khein "abocar". Originalment l'arrel alemanya era un substantiu neutre. El gènere del Déu monoteista va canviar cap al masculí sota la influència del cristianisme.:230–31 En canvi, totes les antigues cultures i mitologies indoeuropees van reconèixer divinitats tant masculines com femenines.

Definicions

Els panteistes creuen que l'univers en si mateix i tot allò que s'hi forma forma una deïtat única i tot.

No hi ha un consens universalment acceptat sobre què és una deïtat, i els conceptes de divinitats varien considerablement entre cultures. Huw Owen afirma que el terme "deïtat o déu o el seu equivalent en altres idiomes" té un ventall impressionant de significats i significacions.:vii-ix Ha variat des de "un ésser transcendent infinit que va crear i domina l'univers" (Déu), fins a una "entitat o experiència finita, amb significació especial o que evoca un sentiment especial" (déu), a "un concepte religiós o filosòfic context que es relaciona amb la natura o els éssers magnificats o un regne supramanual, amb "nombrosos altres usos".:vii–ix

Una deïtat es conceptualment típicament com un concepte sobrenatural o diví, que es manifesta en idees i coneixements, en una forma que combina l'excel·lència en alguns o tots els aspectes, lluitant amb debilitat i preguntes en altres aspectes, heroica en perspectiva i accions, però lligada a les emocions i desitjos. En altres casos, la deïtat és un principi o realitat com la idea d '"ànima". Els Upanishads de l'hinduisme, per exemple, caracteritzen l'Atman (ànima, jo) com a deva (deïtat), afirmant així que el deva i l'etern principi suprem (Brahman) forma part de tota criatura viva, que aquesta ànima és espiritual i divina, i que adonar-se de l'autoconeixement és conèixer el suprem.

El teisme és la creença en l'existència d'una o més deïtats. El politeisme és la creença i l'adoració de diverses deïtats, que se solen reunir en un panteó de déus i deesses, amb rituals que l'acompanyen. En la majoria de religions politeistes, els diferents déus i deesses són representacions de forces de la naturalesa o principis ancestrals, i es poden veure com autònoms o com aspectes o emanacions d'un Déu creador o un principi absolut transcendent (teologies monístiques), que es manifesta immanentment en la natura. L'otenotisme accepta l'existència de més d'una deïtat, però considera totes les deïtats com a representacions o aspectes equivalents d'un mateix principi diví, el més alt. La monolatria és la creença que existeixen moltes deïtats, però només es pot adorar vàlidament una d'aquestes divinitats.

El monoteisme és la creença que només existeix una deïtat. Una deïtat monoteista, coneguda com a "Déu", se sol descriure com omnipotent, omnipresent, omniscient, omnibenevolent i etern. No obstant això, no totes les divinitats han estat considerades d'aquesta manera i una entitat no necessita ser totpoderosa, omnipresent, omniscient, omnibenevolent o eterna per qualificar-se de deïtat.

El deisme és la creença que només existeix una deïtat, que va crear l'univers, però no sol intervenir en el món resultant. El deisme va ser particularment popular entre els intel·lectuals occidentals durant els segles xviii i xix. El panteisme és la creença que l'univers en si és Déu o que tot compon una deïtat impecable i que engloba. El panenteisme és la creença que la divinitat perviva l'univers, però que també transcendeix l'univers. L'agnosticisme és la posició que és impossible saber amb certesa si existeix una deïtat de qualsevol tipus. L'ateisme és la no creença en l'existència de cap deïtat.

Vegeu també


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Malandra, William W.. (en anglès). Minneapolis, MN: University of Minnesota Press, 1983, p. 9–10. ISBN 978-0-8166-1115-7 . 
  2. ↑ 2,0 2,1 Fløistad, Guttorm. (en anglès). 1st. Dordrecht: Springer Science & Business Media B.V., 2010, p. 19–20. ISBN 978-90-481-3527-1 . 
  3. ↑ Potts, Daniel T.. . st. Ithaca, NY: Cornell University Press, 1997, p. 272–74. ISBN 978-0-8014-3339-9 . 
  4. ↑ Potter, Karl H. (en anglès). Princeton University Press, 2014, p. 272–74. ISBN 978-1-4008-5651-0 . 
  5. ↑ Olivelle, Patrick. (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2006, p. 47. ISBN 978-0-19-536137-7 . 
  6. ↑ Cush, Denise; Robinson, Catherine; York, Michael. (en anglès). Londres: Routledge, 2008, p. 899–900. ISBN 978-1-135-18979-2 . 
  7. ↑ Keown, Damien (2013). Buddhism: A Very Short Introduction (New ed.). Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-966383-5
  8. ↑ Bullivant, Stephen; Ruse, Michael (2013). The Oxford Handbook of Atheism. Oxford University Publishing. ISBN 978-0-19-964465-0
  9. ↑ Hoad, T. F.. (en anglès). Paw Prints, 2008. ISBN 978-1-4395-0571-7 . 
  10. ↑ «Online Etymology Dictionary – Deity». Etymonline.com. .
  11. ↑ «Online Etymology Dictionary – Deva». Etymonline.com. .
  12. ↑ 12,0 12,1 «Online Etymology Dictionary – Zeus». Etymonline.com. .
  13. ↑ Hawley, John Stratton; Wulff, Donna M. . 1st. Motilal Banarsidass, 1998, p. 2, 18–21. ISBN 978-81-208-1491-2. 
  14. ↑ Klostermaier, Klaus K. . 3rd. SUNY Press, 2010, p. 101–02. ISBN 978-0-7914-8011-3. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Mallory, J.P.; Adams, D.Q.. (en anglès). Reprint. Oxford: Oxford University Press, 2006, p. 418–23. ISBN 978-0-19-928791-8 . 
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 «Online Etymology Dictionary –\ God». .
  17. ↑ Pearsall, Judy. The New Oxford Dictionary Of English. 1st. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 1341. ISBN 978-0-19-861263-6. 
  18. ↑ 18,0 18,1 Edwards, Paul. Encyclopedia of Philosophy. Nova York: Macmillan, 1967, p. 34. 
  19. ↑ 19,0 19,1 O'Brien, Jodi. (en anglès). Los Angeles: Sage, 2009, p. 191. ISBN 978-1-4129-0916-7 . 
  20. ↑ 20,0 20,1 Owen, Huw Parri (1971). Concepts of Deity. ISBN 978-1-349-00093-7
  21. ↑ Gupta, Bina; Gupta, Professor of Philosophy and Director South Asia Language Area Center Bina. . Routledge, 2012, p. 21–25. ISBN 978-1-136-65310-0. 
  22. ↑ Gupta, Bina. . Taylor & Francis, 2012, p. 88–96. ISBN 978-1-136-65309-4. 
  23. ↑ Cohen, Signe. . Brill, 2008, p. 40, 219–20, 243–44. ISBN 978-90-474-3363-7. 
  24. ↑ Fowler, Jeaneane. (en anglès). Brighton: Sussex Academic Press, 1997, p. 10, 17–18, 114–18, 132–33, 49. ISBN 978-1-898723-60-8 . [Enllaç no actiu]
  25. ↑ Choon Kim, Yong; Freeman, David H. (en anglès). Totowa, NJ: Littlefield, Adams and Company, 1981, p. 15–19. ISBN 978-0-8226-0365-8 . 
  26. ↑ «the definition of theism». .
  27. ↑ «theism» (en anglès). .
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Libbrecht, Ulrich. . Peeters Publishers, 2007, p. 42. ISBN 978-90-429-1812-2. 
  29. ↑ Monotheism and Polytheism, Encyclopædia Britannica; Louis Shores. Collier's Encyclopedia: With Bibliography and Index. Crowell-Collier Publishing, 1963, p. 179. , Quote: "While admitting a plurality of gods, henotheism at the same time affirms the paramount position of some one divine principle."
  30. ↑ Taliaferro, Charles; Harrison, Victoria S.; Goetz, Stewart. . Hoboken: Taylor and Francis, 2012, p. 78–79. ISBN 978-1-136-33823-6 . ; Rangar Cline. Ancient Angels: Conceptualizing Angeloi in the Roman Empire. Brill Academic, 2011, p. 40–41. ISBN 978-90-04-19453-3. 
  31. ↑ Eakin, Jr, Frank. The Religion and Culture of Israel. Boston: Allyn and Bacon, 1971, p. 70. , Quote: "Monolatry: The recognition of the existence of many gods but the consistent worship of one deity".
  32. ↑ McConkie, Bruce R. Mormon Doctrine. 2nd. Salt Lake City, UT: Bookcraft, 1979, p. 351. 
  33. ↑ Monotheism. Hutchinson Encyclopedia (12th edition), p. 644. 
  34. ↑ Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds. (1974). "Monotheism". The Oxford Dictionary of the Christian Church (2 ed.). Oxford: Oxford University Press.
  35. ↑ «Monotheism». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2013. .
  36. ↑ «Monotheism» (en anglès). .
  37. ↑ «monotheism». Arxivat de l'original el 3 de setembre 2017. .
  38. ↑ «monotheism» (en anglès). .
  39. ↑ «monotheism» (en anglès). .
  40. ↑ Taliaferro, Charles; Marty, Elsa J. (2010). A Dictionary of Philosophy of Religion. A&C Black. pp. 98–99. ISBN 978-1-4411-1197-5
  41. ↑ Wilkerson, W.D. (2014). Walking With The Gods. Lulu.com. pp. 6–7. ISBN 978-0-9915300-1-4
  42. ↑ Hood, Robert Earl. . Fortress Press, p. 128–29. ISBN 978-1-4514-1726-5. «African people may describe their deities as strong, but not omnipotent; wise but not omniscient; old but not eternal; great but not omnipresent (...)» 
  43. ↑ Murdoch, John. . Graves, 1861, p. 141–42. «We find by reason and revelation that God is omniscient, omnipotent, most holy, etc, but the Hindu deities possess none of those attributes. It is mentioned in their Shastras that their deities were all vanquished by the Asurs, while they fought in the heavens, and for fear of whom they left their abodes. This plainly shows that they are not omnipotent.» 
  44. ↑ 44,0 44,1 Beck, Guy L.. Alternative Krishnas: Regional and Vernacular Variations on a Hindu Deity. Albany: State University of New York Press, 2005, p. 169, note 11. ISBN 978-0-7914-6415-1. 
  45. ↑ Williams, George M.. Handbook of Hindu Mythology. Reprint. Oxford: Oxford University Press, 2008, p. 24–35. ISBN 978-0-19-533261-2. 
  46. ↑ ; Pailin, David A.«Deism» (en anglès), 1999. . «In general, Deism refers to what can be called natural religion, the acceptance of a certain body of religious knowledge that is inborn in every person or that can be acquired by the use of reason and the rejection of religious knowledge when it is acquired through either revelation or the teaching of any church.»
  47. ↑ ; Hirsch, Emil G.«DEISM», 1906. . «DEISM: A system of belief which posits God's existence as the cause of all things, and admits His perfection, but rejects Divine revelation and government, proclaiming the all-sufficiency of natural laws.»
  48. ↑ Kurian, George Thomas. The Encyclopedia of Christian Civilization. Malden, MA: Blackwell, 2008. ISBN 978-0-470-67060-6. «Deism is a rationalistic, critical approach to theism with an emphasis on natural theology. The Deists attempted to reduce religion to what they regarded as its most foundational, rationally justifiable elements. Deism is not, strictly speaking, the teaching that God wound up the world like a watch and let it run on its own, though that teaching was embraced by some within the movement.» 
  49. ↑ Thomsett, Michael C.. . Jefferson: McFarland & Co., 2011, p. 222. ISBN 978-0-7864-8539-0 . 
  50. ↑ Wilson, Ellen Judy; Reill, Peter Hanns. . Revised. Nova York: Facts On File, 2004, p. 146–58. ISBN 978-0-8160-5335-3 . 
  51. ↑ Fahlbusch, Erwin; Bromiley, Geoffrey William. (en anglès). Grand Rapids, MI: William B. Eerdmans Publishing Company, 2005, p. 21. ISBN 978-0-8028-2416-5 . 
  52. ↑ Borchert, Donald M.. The Encyclopedia of Philosophy. 2nd. Detroit: Macmillan Reference, 2006, p. 92. ISBN 978-0-02-865780-6. «In the most general use of the term, agnosticism is the view that we do not know whether there is a God or not.» 
  53. ↑ Craig, Edward; Floridi, Luciano. (en anglès). Londres: Routledge, 1998, p. 112. ISBN 978-0-415-07310-3 . «In the popular sense, an agnostic is someone who neither believes nor disbelieves in God, whereas an atheist disbelieves in God. In the strict sense, however, agnosticism is the view that human reason is incapable of providing sufficient rational grounds to justify either the belief that God exists or the belief that God does not exist. In so far as one holds that our beliefs are rational only if they are sufficiently supported by human reason, the person who accepts the philosophical position of agnosticism will hold that neither the belief that God exists nor the belief that God does not exist is rational.» 
  54. ↑ Draper, Paul. «Atheism and Agnosticism». A: The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Fall 2017. Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2017 . 

Bibliografia

Baines, John. Fecundity Figures: Egyptian Personification and the Iconology of a Genre. Reprint. Oxford: Griffith Institute, 2001. ISBN 978-0-900416-78-1. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deïtat