Dumortierita
 Dumortierita | |
|---|---|
 Cristalls de dumortierita de Beraketa, Districte de Bekily, Androy, Tuléar, Madagascar | |
| Fórmula química | (Al,Fe3+)₇(SiO₄)₃(BO₃)O₃ |
| Epònim | Eugène Dumortier  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.AJ.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AJ.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.31 |
| Dana | 54.1.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic - dipiramidal |
| Hàbit cristal·lí | com cristalls fibrosos o columnars; cristalls gruixuts formats per agregats paral·lels d'agulles; massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 11.77 Å, b = 20.21 Å, c = 4.71 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | ortoròmbica 2/m 2/m 2/m |
| Color | blau, blau verdós, blau-violeta, blau clar, vermell |
| Macles | comunes en {110} |
| Exfoliació | diferent en {100}, pobre en {110} |
| Fractura | fibrosa |
| Duresa | 7 a 8 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.659 - 1.678 nβ = 1.684 - 1.691 nγ = 1.686 - 1.692 |
| Birefringència | δ = 0.027 |
| Pleocroisme | fort; X = blau fosc o violeta; Y = groc a vermell violeta o gairebé incolor; Z = incolor o blau molt pàl·lid |
| Angle 2V | mesurat: 20° a 52°, calculat: 30° |
| Dispersió òptica | r > v; forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA2013 s.p. |
| Símbol | Dum |
| Referències | |
La dumortierita és un mineral de la classe silicats, que pertany i dona nom al grup dumortierita de minerals. Va ser descrita per primera vegada l'any 1881 a partir d'una veta a Chaponost, Alps del Rhône a França i va ser anomenada així en honor del paleontòleg Eugène Dumortier (1803-1873).
Característiques
La dumortierita cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant agregats fibrosos de cristalls prismàtics allargats. Els cristalls són vidriosos i el seu color varia del marró, blau, i verd als més rars violeta i rosat. La substitució del ferro i altres elements trivalents per alumini és el que produeix les variacions de color. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7 i la seva densitat específica és 3,3 a 3,4. Els cristalls presenten pleocroisme del vermell al blau al violeta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dumortierita pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B, tetraèdres de Be, compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), proshchenkoita-(Y) i jadarita.
Formació i jaciments
Típicament es manifesta en roques metamòrfiques d'alta temperatura i riques en alumini, aquelles que resulten de metamorfismes de contacte i també en pegmatites riques en bor.
Supergrup i grup dumortierita
El grup dumortierita és un grup de minerals format per les següents espècies:
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Dumortierita | (Al,Fe3+)₇(SiO₄)₃(BO₃)O₃ |
| Magnesiodumortierita | (Mg,Ti,◻(Al,Mg)₂Al₄Si₃O18-y(OH)yB; y = 2-3 |
Aquest grup pertany al supergrup dumortierita, juntament amb el grup holtita i el grup szklaryita.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dumortierita |
- ↑ «Dumortierite» (en anglès). Mindat. .
- ↑ 2,0 2,1 «Dumortierite Group» (en anglès). Mindat. .
- ↑ «Dumortierite Supergroup» (en anglès). Mindat. .