Déu que sustenta és la concepció de Déu que sosté i té cura de tot el que existeix.
En l'islam, Al Qayyum de vegades convertit en "El que sustenta" és un dels noranta-nou noms de Déu. En el protestantisme als Estats Units, concretament en la litúrgia baptista, Creator, Sustainer, Redeemer és una "frase comuna".
Teologia cristiana
En la teologia cristiana, aquesta concepció descrita està recolzada per les següents referències bíbliques i deuterocanòniques:
- Saviesa: És que estimes tot el que existeix i no et repugna res del que has creat, ja que no has fet res sense estimar-ho. Què podria subsistir si tu no ho volguessis? Què es podria mantenir si no ho haguessis cridat a l'existència? Tractes amb gran mirament totes les coses, perquè totes són teves, Senyor que estimes la vida.
- Joan: El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.
- Fets:"Perquè en ell vivim, ens movem i som". Com han dit alguns dels vostres propis poetes: "Som la seva descendència".
- Hebreus:.ell sosté l'univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l'obra de purificació dels pecats, s'ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina.
- Colossencs: Ell és abans de totes les coses, i totes les coses es mantenen en ell.
A més, hi ha altres llocs rellevants en la literatura cristiana doctrinal, per exemple:
- Sant Agustí comenta Joan 5,17: Creguem, doncs, que Déu obra constantment, perquè totes les coses creades es perdrien, si la seva obra fos retirada.
- El Catecisme de l'Església Catòlica, diu al paràgraf 301: Feta la creació, Déu no abandona la seva criatura a ella mateixa. No s'acontenta de donar-li l'ésser i l'existència: la conserva a cada moment en l'ésser, li dona la força d'actuar i la condueix al seu terme. Reconèixer aquesta dependència completa amb referència al nostre Creador és una font de saviesa i de llibertat, d'alegria i de confiança.
Referències