Elizabeth Taylor

Infotaula de personadama Modifica el valor a Wikidata
Elizabeth Taylor

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Elizabeth Rosemond Taylor Modifica el valor a Wikidata
27 febrer 1932 Modifica el valor a Wikidata
Hampstead Garden (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 2011 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència cardíaca congestiva Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
Estats Units Estats Units
ReligióJudaisme i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióByron House School Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsPorpra Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsCabells marrons Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilantropa, actriu de cinema, productora de cinema, col·leccionista d'art, activista contra el VIH/sida, escriptora, actriu de teatre, actriu de televisió, autobiògrafa, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1942 Modifica el valor a Wikidata –  2003 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
CònjugeConrad Hilton, Jr. (1950–1951), divorci
Michael Wilding (1952–1957), divorci
Michael Todd (1957–1958), mort del cònjuge
Eddie Fisher (1959–1964), divorci
Richard Burton (1964–1974), divorci
Richard Burton (1975–1976), divorci
John Warner (1976–1982), divorci
Larry Fortensky (1991–1996), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsMichael Wilding junior
 ( Michael Wilding)
Christopher Wilding
 ( Michael Wilding)
Liza Todd
 ( Michael Todd) Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancis Lenn Taylor Modifica el valor a Wikidata  i Sara Sothern Modifica el valor a Wikidata
ParentsMike Todd (fillastre)
Carrie Fisher (fillastra)
Todd Fisher (fillastre)
Kate Burton (fillastra)
Jessica Burton (fillastra)
Virginia Warner (fillastra)
John William Warner IV (fillastre)
Mary Warner (fillastra)
Maria Burton (filla adoptiva) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webelizabethtaylor.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000072 Allocine: 2270 Rottentomatoes: celebrity/elizabeth_taylor Allmovie: p70015 TCM: 189524 Metacritic: person/elizabeth-taylor TV.com: people/elizabeth-taylor IBDB: 21815 AFI: 46617 TMDB.org: 3635
Twitter (X): ElizabethTaylor Instagram: elizabethtaylor Spotify: 7lHrWVE27euXn8LZsPqbZq Last fm: Elizabeth+Taylor Musicbrainz: eff81106-30d7-4f67-a47e-48225ffb9286 Songkick: 2391049 Discogs: 590691 Goodreads author: 1362310 Find a Grave: 67312270 Modifica el valor a Wikidata

Elizabeth Taylor (Hampstead Garden, 27 de febrer de 1932 - Los Angeles, 23 de març de 2011) nom artístic de Dame Elizabeth Rosamund Taylor, DBE, fou una actriu estatunidenca d'origen britànic.

Biografia

Filla d'emigrats estatunidencs al Regne Unit, tornà amb ells als Estats Units poc abans de la Segona Guerra Mundial. Després de participar en diverses comèdies d'escassa qualitat, el 1950 assolí el seu primer èxit comercial i de crítica amb El pare de la núvia. Durant les dècades de 1950 i 1960 es convertí en una de les majors estrelles del firmament de Hollywood gràcies a la seva presència en títols tan significatius com Gegant (1956), La gata sobre la teulada de zinc (1958) o la, fins llavors, pel·lícula més cara de la història del cinema, Cleopatra (1963), films en què sabé explotar hàbilment el seu torbador atractiu sexual. Tan famosa per la seva carrera cinematogràfica com per la seva vida sentimental (contragué matrimoni en vuit ocasions), guanyà dos Oscar pels seus papers a Una dona marcada (1960) i Qui té por de Virginia Woolf? (1966). La seva última pel·lícula és del 2001.

Cèlebre també per la seva tasca humanitària en la lluita contra la sida, ha donat suport, entre d'altres, a la Fundació Americana per la Investigació sobre la Sida (amfAR), organització guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia l'any 1992. L'any següent fou guardonada amb el Premi Humanitari Jean Hersholt concedit per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood durant la celebració de l'entrega dels Premis Oscar d'aquell mateix any.

Taylor va morir el 23 de març de 2011, envoltada pels seus quatre fills a l'Hospital Cedars-Sinai Medical Center de Los Angeles, California, a l'edat de 79 anys.

Carrera d'actriu

Primers papers i fama a l'adolescència (1941-1949)

A California, sovint li deien a la mare de la Taylor que la seva filla havia de audicionar per a fer pel·lícules. Els seus ulls cridaven l’atenció en particular, de color blau amb l’extensió de l’aparició de violetes que eren per pestanyes dobles causades per una mutació genètica. Inicialment la Sara era reticent a l’aparició de la seva filla en pel·lícules, però després de l’esclat de la guerra a Europa que posava en dubte un possible retorn, va començar a veure la indústria cinematogràfica com una manera d’integrar-se a la societat nord americana. La galeria Beverly Hills de Francis Taylor havia guanyat clients d’aquesta indústria després de la seva obertura, amb l’ajuda de la columnista Hedda Hopper. A través d’un client i amic d’escola del seu pare, Taylor va audicionar per a Universal Pictures i Metro-Goldwyn-Mayer a principis de 1941. Ambdós estudis la hi oferien un contracte, i la Sara Taylor va decidir aceptar l’oferta d’Universal.

Taylor inicià el seu contracte l’abril de 1941 i va interpretar un petit paper a There’s One Born Every Minute (1942). No va rebre cap altre paper, acabant el seu contracte un any després. El director de fosa d'Universal va explicar el seu disgust per Taylor, afirmant que "el nena no té res... els seus ulls són massa vells, no té la cara d'una nena. El biògraf Alexander Walker està d'acord que Taylor semblava diferent de les estrelles infantils de l'època, com Shirley Temple i Judy Garland. Taylor més tard va dir que, "aparentment, jo acostumava a espantar els adults, perquè jo era totalment directe".

Taylor va rebre una altra oportunitat a finals de 1942, quan el conegut del seu pare, Samuel Marx, li va encarregar una audició per a un paper menor a Lassie Come Home (1943), que requeria una actriu infantil amb un accent anglès. Després d'un contracte de prova de tres mesos, va rebre un contracte regular de estàndard de 7 anys el gener de 1943. Després de Lassie, va aparèixer en papers menors no acreditats en altres dues pel·lícules ambientades a Anglaterra - Jane Eyre (1943), i The White Cliffs of Dover (1944).

Amb 12 anys, Taylor va ser triada per interpretar a una noia que vol competir com a genet a la Grand National una cursa exclusivament masculina a National Velvet (1944). Més tard la va anomenar "la pel·lícula més emocionant" de la seva carrera. MGM havia estat buscant una actriu adequada amb un accent britànic i la capacitat de muntar a cavall des de 1937, i va escollir Taylor per recomanació del director de White Cliffs, Clarence Brown, que sabia que tenia les habilitats necessàries.

Com que era considerada massa baixa, el rodatge es va retardar diversos mesos per permetre-li créixer; va passar el temps practicant cavalcant. En el desenvolupament d'una nova estrella, MGM va requerir que portés brackets per corregir les seves dents, i va fer que dues de les seves dents de bebè es retiressin. L'estudi també volia tenyir-li el cabell i canviar la forma de les celles, i va proposar que utilitzés el nom de pantalla "Virginia", però Taylor i els seus pares s’hi van negar.

National Velvet es va convertir en un èxit de taquilla després del seu llançament el Nadal de 1944. Bosley Crowther del New York Times va declarar que "la seva manera completa en aquesta imatge és de refrescant la gràcia", mentre que James Agee de The Nation va escriure que "és extremadament bella... No sé ni m'importa si pot actuar o no."

Taylor va declarar més tard que la seva infantesa va acabar quan es va convertir en una estrella, mentre MGM va començar a controlar tots els aspectes de la seva vida. Va descriure l'estudi com una " fàbrica de gran extensió”, on va haver de complir un estricte horari diari. Passava els dies anant a l'escola i a les classes de ball i cant, i practicant les escenes de l'endemà. Després de l'èxit de National Velvet, MGM va donar a Taylor un nou contracte de set anys amb un salari setmanal de 750 dòlars, i va fer un paper menor en la tercera pel·lícula de la sèrie Lassie, Courage of Lassie (1946). L'estudi també va publicar un llibre dels escrits de Taylor sobre la seva mascota, un esquirol ratllat, Nibbles and Me (1946), i va fer nines de paper i llibres de color.

Mickey Rooney and Taylor in National Velvet (1944), el seu primer gran paper a una pel·lícula

Quan Taylor va fer 15 anys el 1947, MGM va començar a conrear una imatge pública més madura per a ella mitjançant l'organització de fotos i entrevistes que la van retratar com una adolescent "normal" que assistia a festes i acudia a cites. Revistes de cinema i columnistes de xafarderies també van començar a comparar-la amb actrius més grans com Ava Gardner i Lana Turner. Life la va anomenar "l'actriu més aconseguida de Hollywood" pels seus dos papers cinematogràfics aquell any. En la crítica de Cynthia (1947), Taylor va retratar una noia fràgil que desafia els seus pares sobreprotectors a anar al prom; en la pel·lícula Life with Father (1947), al costat de William Powell i Irene Dunne, va retratar l'interès amorós del fill d'un corredor de borsa.

Van ser seguits de papers secundaris com una adolescent i un ball de secundària en el musical A Date with Judy (1948), i com a núvia en la comèdia romàntica Julia Misbehaves (1948). Això es va convertir en un èxit comercial, recaptant més de 4 milions de dòlars a la taquilla. El darrer paper de Taylor adolescent va ser com Amy March a Little Women (1949) de Mervyn LeRoy, un èxit de taquilla. El mateix any, Time va presentar Taylor a la seva portada, i la va anomenar la líder entre la propera generació d'estrelles de Hollywood, "una joia de gran preu, un veritable safir".

Transició a papers adults (1950-1951)

Taylor va fer la transició als papers adults quan va complir els 18 anys el 1950. En el seu primer paper madur, al thriller Conspirator (1949), interpreta una dona que comença a sospitar que el seu marit és un espia soviètic. Taylor només havia tingut 16 anys en el moment de la seva filmació, però el seu llançament es va retardar fins al març de 1950, ja que a MGM no li agradava i temia que pogués causar problemes diplomàtics.La segona pel·lícula de Taylor de 1950 va ser la comèdia The Big Hangover (1950), coprotagonitzada per Van Johnson,la qual va ser estrenada al maig. Aquell mateix mes, Taylor es va casar amb l'hereu de cadena hotelera Conrad Hilton Jr. en una cerimònia altament publicitada. L'esdeveniment va ser organitzat per MGM, i utilitzat com a part de la campanya publicitària per a la següent pel·lícula de Taylor, la comèdia de Vincente Minnelli Father of the Bride (1950), en la qual va aparèixer al costat de Spencer Tracy i Joan Bennett com una núvia preparant el seu casament. La pel·lícula es va convertir en un èxit de taquilla al juny, recaptant 6 milions de dòlars a tot el món ($67.576.763 al 2021), i va ser seguida per una seqüela reeixida, Father's Little Dividend (1951), deu mesos més tard.

Fotografia amb Spencer Tracy a Father of the Bride (1950)

El següent llançament de Taylor, A Place in the Sun (1951) de George Stevens, va marcar una sortida de les seves pel·lícules anteriors. Segons Taylor, va ser la primera pel·lícula en la qual se li havia demanat actuar, en lloc de ser simplement ella mateixa, i va portar l’aclamació de la crítica per primera vegada des de National Velvet (1944). Basada en la novel·la de Theodore Dreiser An American Tragedy (1925), presentava a Taylor com una socialida entre un treballador de fàbrica pobre (Montgomery Clift) i la seva xicota embarassada (Shelley Winters). Stevens va escollir a Taylor perquè era "l'única noia real que podia crear aquesta il·lusió" de ser "no tant una noia real com la noia de la coberta de la caixa de caramels, la bella noia del groc Cadillac convertible que tots els nois americans en algun moment o altre creuen que poden casar-se".

A Place in the Sun va ser un èxit comercial i entre la crítica, recaptant 3 milions de dòlars. A.H. Weiler de The New York Times va escriure que dona "una actuació ombrejada i tendra, i en la qual el seu romanç apassionat i genuí evita els patetismes comuns a l'amor jove, ja que de vegades arriba a la pantalla".


Filmografia

Elizabeth Taylor ha aparegut en nombroses pel·lícules i telefilms des del 1942 fins al 2003.

Data d'estrena Títol Paper Notes
1942 There's One Born Every Minute Gloria Twine
1943 Lassie Come Home Priscilla
1944 Jane Eyre Helen Burns no surt als crèdits
The White Cliffs of Dover Betsy no surt als crèdits
El foc de la joventut (National Velvet) Velvet Brown
1946 El coratge de Lassie (Courage of Lassie) Katherine Eleanor Merrick
1947 La vida amb el pare (Life with Father) Mary Skinner
Cynthia Cynthia Bishop
1948 A Date with Judy Carol Pringle
Julia Misbehaves Susan Packett
1949 Donetes (Little Women) Amy
Conspirator Melinda Greyton
1950 The Big Hangover Mary Belney
El pare de la núvia (Father of the Bride) Kay Banks
1951 Father's Little Dividend Kay Dunstan
A Place in the Sun Angela Vickers
Quo Vadis presonera cristiana a l'arena no surt als crèdits
1952 Love Is Better Than Ever Anastacia "Stacie" Macaboy
Ivanhoe Rebecca
1953 The Girl Who Had Everything Jean Latimer
1954 Rhapsody Louise Durant
Elephant Walk Ruth Wiley
Beau Brummell Lady Patricia Belham
L'última vegada que vaig veure París
(The Last Time I Saw Paris)
Helen Ellswirth/Willis
1956 Gegant (Giant) Leslie Lynnton Benedict
1957 L'arbre de la vida (Raintree County) Susanna Drake Nominada − Oscar a la millor actriu
1958 La gata sobre la teulada de zinc
(Cat on a Hot Tin Roof)
Maggie the Cat Nominada − Oscar a la millor actriu
Nominada − BAFTA a la millor actriu estrangera
1959 De sobte, l'últim estiu (Suddenly, Last Summer) Catherine Holly Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Nominada − Oscar a la millor actriu
1960 Scent of Mystery The Real Sally no surt als crèdits
Una dona marcada (BUtterfield 8) Gloria Wandrous Oscar a la millor actriu
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
1963 Cleopatra Cleopatra
Hotel International (The V.I.P.s) Frances Andros
1965 Castells a la sorra (The Sandpiper) Laura Reynolds
1966 Qui té por de Virginia Woolf?
(Who's Afraid of Virginia Woolf?)
Martha Oscar a la millor actriu
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
BAFTA a la millor actriu britànica
1967 L'amansiment de la fúria
(The Taming of the Shrew)
Katharina Productora (no surt als crèdits)
Nominada − BAFTA a la millor actriu britànica
Doctor Faustus Helen of Troy
Reflexos en un ull daurat
(Reflections in a Golden Eye)
Lenora Penderton
The Comedians Martha Pineda
The Comedians in Africa ella mateixa documental
1968 Boom! Flora 'Sissy' Goforth
Secret Ceremony Lenora
1969 Anna dels mil dies (Anne of the Thousand Days) Cortesana no surt als crèdits
1970 L'únic joc de la ciutat (The Only Game in Town) Fran Walker
Here's Lucy Ella mateixa un episodi
1972 Joc de tres (X,Y, and Zee) Zee Blakely
Under Milk Wood Rosie Probert
Hammersmith is Out Jimmie Jean Jackson Os de Plata a la millor interpretació femenina
1973 Divorce His, Divorce Hers Jane Reynolds TV Movie
Night Watch Ellen Wheeler
Dimecres de cendra (Ash Wednesday) Barbara Sawyer Nominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
1974 Identikit Lise També conegut com The Driver's Seat
Això és l'espectacle (That's Entertainment!) Ella mateixa Co Host
1976 The Blue Bird Reina de la llum/Mare/Bruixa/Amor Maternal
Victory at Entebbe Edra Vilonfsky TV
1977 Melodia nocturna (A Little Night Music) Desiree Armfeldt
1978 Return Engagement Dr. Emily Loomis
1979 L'hivern assassí (Winter Kills) Lola Comante no surt als crèdits
1980 El mirall trencat (The Mirror Crack'd) Marina Rudd
1981 General Hospital Helena Cassadine #1 tres episodis
1983 Between Friends Deborah Shapiro TV Movie
1984 Hotel Katherine Cole un episodi
All My Children Boardmember at the Chateau
1985 Malice in Wonderland Louella Parsons TV
North and South Madame Conti TV Miniseries
1986 There Must Be a Pony Marguerite Sydney TV
1987 Poker Alice Alice Moffit TV
1988 Young Toscanini Nadina Bulichoff
1989 Sweet Bird of Youth Alexandra Del Lago TV
1992 The Simpsons Maggie Simpson veu
Captain Planet and the Planeteers Mrs Andrews veu
1993 The Simpsons Ella mateixa veu, cameo
1994 The Flintstones veu de Pearl Slaghoople
1996 The Nanny Ella mateixa un episodi
2001 These Old Broads Beryl Mason TV
2003 God, the Devil and Bob Sarah veu

Referències

  1. «Elizabeth Taylor | enciclopèdia.cat». .
  2. «Elizabeth Taylor» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .
  3. «Hollywood Icon Elizabeth Taylor Dies at 79 - ABC News». Abcnews.go.com, 23-03-2011. . (anglès)
  4. «Elizabeth Taylor dies aged 79». ABC News. Australian Broadcasting Corporation, 23-03-2011. . (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Walker, Alexander. Elizabeth. 1st Grove Press pbk. ed. Nova York: Grove Press, . ISBN 0-8021-3769-5. 
  6. Palmer, Roxanne. «Elizabeth Taylor: Beautiful Mutant» (en anglès), 25-03-2011. .
  7. 7,0 7,1 Kashner, Sam. Furious love : Elizabeth Taylor, Richard Burton : the marriage of the century. Londres: JR, 2010. ISBN 978-1-907532-22-1. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Elizabeth Taylor a Internet Movie Database (anglès)
  9. 9,0 9,1 Cott, Jonathan; Cott, Jonathan. «Elizabeth Taylor: The Lost Interview» (en anglès americà), 29-03-2011. .
  10. Gussow, Mel «A Lustrous Pinnacle of Hollywood Glamour» (en anglès). The New York Times, 23-03-2011. ISSN: 0362-4331.
  11. Crowther, Bosley «' National Velvet,' Color Film, With Rooney and Elizabeth Taylor, at Music Hall -- 'Tall in Saddle' Comes to the Palace» (en anglès). The New York Times, 15-12-1944. ISSN: 0362-4331.
  12. «Elizabeth Taylor in 'National Velvet' | The Nation», 13-04-2019. Arxivat de l'original el 2019-04-13. .
  13. Inc, Time. LIFE (en anglès). Time Inc, 1964-12-18. 
  14. Gehring, Wes D. Irene Dunne : first lady of Hollywood. 1st pbk ed. Lanham, MD: Scarecrow Press, 2006. ISBN 978-0-8108-5864-0. 
  15. «AFI|Catalog». .
  16. Troyan, Michael. A rose for Mrs. Miniver : the life of Greer Garson. Lexington, KY: The University Press of Kentucky, 1999. ISBN 978-0-8131-2842-9. 
  17. Clark, Beverly Lyon. The Afterlife of Little Women, 2014. ISBN 978-1-4214-1559-8. 
  18. «Elizabeth Taylor: Star Rising» (en anglès). Time, 22-08-1949. ISSN: 0040-781X.
  19. «AFI|Catalog». .
  20. «AFI|Catalog». .
  21. Curtis, James. Spencer Tracy : a biography. 1st ed. Nova York: Alfred A. Knopf, 2011. ISBN 978-0-307-59522-5. 
  22. Capua, Michelangelo. Montgomery Clift : a biography. Jefferson, N.C.: McFarland, 2002. ISBN 0-7864-1432-4. 
  23. «Movie Review - - A PLACE IN THE SUN - NYTimes.com», 24-11-2015. Arxivat de l'original el 2015-11-24. .
  24. Berlinale 1972 Arxivat 2010-01-30 a Wayback Machine. (anglès)

Enllaços externs