Església Santa Maria della Pace

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Església Santa Maria della Pace
Imatge
EpònimVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia catòlica i església Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteBramante Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XV Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aMare de Déu de la Pau Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióArco della Pace, 5 - Roma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 59″ N, 12° 28′ 18″ E / 41.89986°N,12.47167°E / 41.89986; 12.47167
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol

Activitat
Diòcesibisbat de Roma Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FundadorSixt IV Modifica el valor a Wikidata

L'església de Santa Maria della Pace és una església de Roma situada a prop de Piazza Navona al rione de Ponte.

Història

L'església es va construir sobre els fonaments de Sant'Andrea de Aquarizarii, una important corporació creada després de la destrucció dels aqüeductes romans. És dedicada a la Mare de Déu després de la miraculosa hemorràgia d'una icona de la Verge l'any 1480. El papa Sixt IV n'ordena la construcció l'any 1482. Entre 1500 i 1504, Bramante realitza un claustre contigu a l'església a petició del cardenal Oliviero Carafa. Es va tractar de la seva primera realització d'envergadura a Roma, abans del Templet de San Pietro in Montorio, i una obres mestres de l'arquitectura clàssica al Renaixement.

L'any 1656, Alexandre VII fa restaurar l'església a Pietro da Cortona: aquest afegeix la famosa façana barroca que projecta, entre ales còncaves, un prónaos semi-circular sostingut per parells de columnes dòriques.

Obres rellevants

A l'interior de l'església es troba el fresc monumental representant Les Sibil·les i els Profetes de Raphael (només la part de baix és del mestre).

El claustre de Bramante és accessible al públic i les peces contigües acullen exposicions d'art.

Referències

  1. 1,0 1,1 Herbert Rosendorfer: Kirchenführer Rom. 3. Aufl. Berlin 2005, S. 177ff.
  2. Stefan Grundmann (Hrsg.): Architekturführer Rom. Eine Architekturgeschichte in 400 Einzeldarstellungen, Stuttgart/ London 1997, S. 231f.
  3. Wiesel: Rom – Ein Kunst- und Architekturführer, S. 217.
  4. Manfred Wundram (Hrsg.): Reclams Kunstführer, Italien. Band V. Rom und Latium, S. 235ff.