Es diu gel sec o neu carbònica a l'estatsòlid del diòxid de carboni. Rep aquest nom perquè, malgrat semblar-se al gel o a la neu pel seu aspecte i temperatura, quan s'evapora (o més pròpiament quan es sublima) no deixa residu d'humitat.
Té una temperatura de sublimació de -78 °C (-108 °F). El punt de sublimació molt baix i el fet de no deixar residu líquid el converteixen en un excel·lent refrigerant.
El gel sec va ser obtingut per primera vegada en l'any 1825 pel químic francès Charles Thilorier.
Transport d'elements congelats, com menjars gelats, carns i altres
Espectacles en els quals es veu boira en el sòl (en aquest cas es combina el gel sec amb aigua)
Presentació de postres en un banquet
Polit de gomes o plàstics (en refredar-los es comporten com a elements rígids)
Refrigeració extrema d'equips informàtics
Refrigeració de gelats als punts de venda al detall
Efecte ornamental en fonts petites per l'interior de la llar
Refrigeració de motors de cotxes de Fórmula 1 en les aturades
Toxicitat
La manipulació de gel sec, especialment en espais tancats, pot provocar intoxicació per diòxid de carboni, pel fet de generar grans quantitats de en poc temps.
Precaucions d'ús
Cal manipular-lo amb guants tèrmics, per evitar que produeixin cremades en les mans
No s'ha d'utilitzar dins de recipients hermètics o de vidre, ja que pot esclatar
No s'ha d'utilitzar en ambients sense ventilació, atès que allibera diòxid de carboni (el mateix gas que s'exhala en respirar).
No s'ha d'ingerir, ja que el gel sec és nociu si s'ingereix. En cas d'ingestió, cal obtenir ajuda mèdica immediatament.