Grenada

Plantilla:Infotaula geografia políticaGrenada
State of Grenada (en) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

HimneHail Grenada Modifica el valor a Wikidata

Lema«Ever Conscious of God We Aspire, Build and Advance as One People» Modifica el valor a Wikidata
EpònimGranada Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 12° 07′ 00″ N, 61° 40′ 00″ O / 12.11667°N,61.66667°O / 12.11667; -61.66667
CapitalSaint George's Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població114.299 (2023) Modifica el valor a Wikidata (327,97 hab./km²)
Idioma oficialanglès
crioll anglès de Grenada Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície348,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua1,6%
Banyat permar Carib Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMount Saint Catherine (840 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixmar Carib (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1974 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governMonarquia parlamentàri
• Monarca Modifica el valor a WikidataCarles III del Regne Unit (2022–) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataKeith Mitchell Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuParlament de Grenada , (Escó: 13) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal1.122.800.000 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedadòlar del Carib Oriental Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.gd Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+1473 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències911, 434, 724 i 774 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísGD Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgov.gd Modifica el valor a Wikidata

Grenada és un estat insular de l'Amèrica Central, la més meridional de les Petites Antilles. Inclou les illes Grenadines del sud (la principal de les quals és Carriacou), mentre que les Grenadines septentrionals pertanyen a Saint Vincent i les Grenadines, l'estat que es troba al nord de Grenada. És banyada pel mar Carib a l'oest i l'oceà Atlàntic a l'est, i al sud té les costes de Veneçuela i Trinitat i Tobago. És el segon país independent més petit de l'hemisferi occidental, després de Saint Kitts i Nevis. La capital és Saint George's. Té uns 348,5 km² i una població estimada de 112.523 persones el juliol del 2020. La seva capital és Saint George's. També es coneix com l'"Illa de l'espècie" per la seva producció de nou moscada.

Història

Mapa de Grenada (en anglès)

Els primers habitants de les illes van ser el poble amerindi dels Arauac, que suposadament haurien arribat a les illes sobre el segle ii des del continent americà enduts pels corrents. Al voltant del segle viii, les illes van ser envaïdes pels Caribs, que van sotmetre i eliminar els anteriors pobladors. L'agost de l'any 1498, Colom albirà l'illa, i la va batejar com illa de la Concepció, en honor de la Mare de Deu S'ha dit que potser l'havia batejat "Assumpció", però és incert, ja que va veure a distància les illes que ara són Grenada i Tobago i les va batejar alhora. No obstant això, la història ha acceptat que fou Tobago la batejada "Asunción" i Grenada la batejada "Concepción".

Fins a l'any 1609, els europeus no van interessar-s'hi, però l'intent de colonitzaciño britànic fou rebutjat pels nadius.

L'illa va ser colonitzada per Jacques Dyel du Parquet, el governador de Martinica, i poc després els caribs els van atacar i matar la major part dels colons. Du Parquet va tornar amb reforços i armes de foc, massacrant als caribs tret de 40, que es van suïcidar llençant-se per un penya-segat. L'illa va ser cedida a Gran Bretanya pel Tractat de París de 1763, la illa va passar a domini francès en 1779 i fou restablert el domini britànic pel Tractat de Versalles de 1783, i en 1833 les Illes de Sobrevent es van convertir en una unió formal anomenada Colònia de les Illes de Sobrevent. Després que Barbados formés una colònia independent en 1885, St. George's va passar a convertir-se en la capital de la Colònia de les Illes de Sobrevent, El 3 de març de 1967, Grenada va adquirir plena autonomia per als seus assumptes interns com a Estat associat.

La independència es va atorgar el 7 de febrer de 1974, sense trencar vincles formals amb la Commonwealth, sota el lideratge d'Eric Gairy. Seguiren uns anys de corrupció, i tensions polítiques.

El 13 de març de 1979 un cop d'estat (la revolució de Grenada) deposà el govern, aprofitant que el Gairy era de viatge. El primer ministre Maurice Bishop, establí un Govern Revolucionari Popular, de caràcter marxista, suprimí la resta de partits polítics i començà un acostament a Cuba i la Unió Soviètica. De seguida, però, el moviment popular es començà a dividir en faccions. El 19 d'octubre del 1983 el lloctinent i amic del primer ministre donà un cop d'estat amb l'ajuda de l'exèrcit i la facció més dura. Bishop fou detingut, i després d'intentar recuperar el poder, fou executat junt amb altres membres del seu govern. El 25 d'octubre, l'illa fou envaïda per l'exèrcit estatunidenc i un combinat de forces caribenyes. El desembre de 1986 es tornen a celebrar eleccions.

En 2004 l'illa fou devastada per l'Huracà Ivan, el més potent de la dècada, amb el 90% dels habitatges de l'illa malmesos i una dotzena de persones mortes.

En desembre de 2014 es va unir a l'Aliança Bolivariana per les Amèriques.

Nou moscada, producte d'exportació de Grenada.

Economia

El progrés econòmic de Grenada, a causa de les reformes fiscals i una macroeconomia prudent ha disparat el creixement anual del país al 5%-6% en 1998-99. L'increment de l'activitat econòmica ha estat liderat per la construcció i el comerç. Actualment el país depèn del turisme com la seva principal font d'ingressos de capital estranger, especialment després de la inauguració del seu aeroport internacional el 1985. Les instal·lacions turístiques s'han augmentat des de llavors.

Els huracans Ivan (2004) i Emily (2005) han severament damnificat el seu sector agrícola - especialment el cultiu de cacau. Després de la devastació, el país confronta un enorme dèficit públic, ampliat durant el procés de reconstrucció, i que arriba actualment a 110% del PIB.

Organització administrativa

Localització de la dependència de Carriacou i la Petita Martinica a l'extrem nord-est de l'estat.

L'organització territorial de Grenada està basada en les parròquies (parishes, en anglès), unitats territorials vinculades tradicionalment a una església parroquial però que han esdevingut amb el temps els elements per a la gestió administrativa a nivell local. En total, són 6 parròquies. Hi ha una excepció a la norma que la constitueixen les illes del nord de Carriacou i la Petita Martinica, ambdues dins de l'arxipèlag de les Grenadines, que, per la seva llunyania, tenen una certa autonomia, amb la categoria de dependència i un estatut d'autonomia des de 1995.

Llista de parròquies i dependències

Així doncs la divisió territorial consta de 7 elements en total, que són:

Nr. Nom Nom oficial Categoria Capital Superfície
(km²)
1 Sant Andreu Saint Andrew Parròquia Grenville 99
2 Sant David Saint David Parròquia Saint David's 44
3 Sant Jordi Saint George Parròquia Saint George's 65
4 Sant Joan Saint John Parròquia Gouyave 35
5 Sant Marc Saint Mark Parròquia Victoria 25
6 Sant Patrici Saint Patrick Parròquia Sauteurs 42
7 Carriacou i la
Petita Martinica
Carriacou and
Petite Martinique
Dependència Hillsborough 36

Referències

  1. 1,0 1,1 «CIA World Factbook – Grenada».
  2. «Grenada | History, Geography, & Points of Interest» (en anglès).
  3. Crask, 2009, p. 5.
  4. «Our Grenadian Ancestors» (en anglès). .
  5. 5,0 5,1 Mitchell, 2013, p. 15.
  6. Brizan, 1984, p. 45-46.
  7. «Background Notes, Grenada» (en anglès) p. 2. United states department of state, 1994. .
  8. Kanski, 2018, p. 122.
  9. Jabour, Anya «Slave Health and Health Care in the British Caribbean: Profits, Racism, and the Failure of Amelioration in Trinidad and British Guiana, 1824-1834» (en anglès). The Journal of Caribbean History. University of the West Indies , 28:1, 1994, pàg. 24. ISSN: 0047-2263.
  10. «Biography: Sir Eric Matthew Gairy» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-08. .
  11. «The Grenada Revolution - March 13th 1979» (en angès). Arxivat de l'original el 2016-03-05. .
  12. «Biography: Maurice Bishop» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-10-23. .
  13. «Hurricane Ivan devastates Grenada» (en anglès). The Guardian, 09-09-2004. .
  14. «Grenada, St Kitts and Nevis Join ALBA» (en anglès). Caribbean Journal, desembre 2014. .
  15. 15,0 15,1 15,2 CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2018-12-26. .
  16. «Decret de creació del Consell del comtat de Carriacou i la Petita Martinica» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-02-26. .

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs