John Boorman (Shepperton, Surrey, Anglaterra, 18 de gener de 1933) és un director de cinema anglès. Alternant les pel·lícules entre Hollywood i Gran Bretanya, John Boorman recrea sovint el combat perpetu i violent entre la civilització i la naturalesa salvatge.
Després d'una sèrie de documentals per a la televisió i Catch Us If You Can (1965), la seva primera pel·lícula a la Gran Bretanya, dirigeix pel·lícules a Hollywood (A boca de canó, 1966; Hell in the Pacific, 1967) i a Gran Bretanya (Leo the Last, 1970), fent gala d'una consciència política a la que no renunciarà mai (El general, 1998; El sastre de Panamà, 2001; Un país a l'Àfrica, 2004).
A Hollywood rodarà Deliverance (1972), sens dubte la seva pel·lícula més violenta i incòmoda, que narra les desventures de quatre amics a la recerca de sensacions fortes al llarg d'un riu que travessa l'Amèrica profunda; anticonvencional, Boorman defuig el previsible convertint el protagonista (el viril Burt Reynolds) en un invàlid.
Anirà alternant els rodatges entre Hollywood i Europa (Zardoz, 1974, és una producció irlandesa), on també filmarà produccions de Hollywood (Excàlibur, 1981, està rodada a Irlanda). Imprimeix un segell decididament fantasiós a L'exorcista 2: l'heretge, 1977.
Però també aborda temes personals com a Esperança i glòria (1987), pel·lícula autobiogràfica sobre un nen londinenc durant la Segona Guerra Mundial, i a Reina i pàtria (2014), una mena de continuació de la primera, situada aquest cop durant la període de joventut.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Boorman |