Karen Blixen
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (da) Karen Christentze Dinesen 17 abril 1885 Rungstedlund (Dinamarca) |
| Mort | 7 setembre 1962 (77 anys) Rungstedlund (Dinamarca) |
| Sepultura | Rungstedlund |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Prosa i poesia |
| Ocupació | escriptora de contes |
| Activitat | 1905 – 1959 |
| Membre de | |
| Gènere | Neoromanticisme, literatura gòtica i realisme màgic |
| Nom de ploma | Tania Blixen Pierre Andrézel Isak Dinesen Osceola |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Bror von Blixen-Finecke (1914–) |
| Pares | Wilhelm Dinesen i Ingeborg Dinesen |
| Germans | Thomas Dinesen i Ellen Dahl |
Premis
| |
Signatura  | |
| Lloc web | karenblixen.com |
       | |
Karen Christence Blixen-Finecke (nascuda Karen Christentze Dinesen) (Rungsted, Dinamarca, 17 d'abril del 1885 - 7 de setembre del 1962) fou una escriptora en danès i anglès. A banda del pseudònim Isak Dinesen, que li donà popularitat, també signà Osceola (el nom d'un cap seminola) i Pierre Andrézel.
Infància
El seu pare, Wilhelm Dinesen, militar, parlamentari, es va suïcidar quan ella tenia 10 anys, turmentat per no resistir la pressió de patir sífilis. La seva mare, Ingeborg Westenholz, va quedar sola amb cinc fills al seu càrrec, als quals va poder mantenir gràcies a l'ajuda familiar. Karen, com les seves germanes, es va educar en prestigioses escoles suïsses.
Viatge a Àfrica
Karen Dinesen es va casar amb el seu cosí llunyà, el baró Bror Blixen-Finecke, amb qui va iniciar a Kenya una plantació de cafè. El matrimoni va ser difícil. En el primer any, el seu marit li va contagiar la sífilis, però tot i això, la malaltia mai no es va manifestar de forma greu. A Nairobi, Karen va conèixer Denys Finch Hatton, un pilot de l'exèrcit britànic establert a Kenya.
Van encetar una relació amorosa intensa, però problemàtica. Al cap de poc (1925), el matrimoni va decidir divorciar-se i Karen Blixen va quedar a càrrec de la plantació fins que la caiguda dels preus agrícoles del 1931 la van forçar a vendre-la i tornar al seu país natal.
Si bé ja havia publicat alguns treballs, és ara quan comença la seva carrera literària sota diversos pseudònims, el més conegut dels quals és Isak Dinesen, amb el qual va publicar una sèrie d'apunts autobiogràfics sobre la seva vida a Àfrica. Però va ser Memòries d'Àfrica (1937) l'obra que sense dubte la va catapultar a la fama a nivell mundial. Ultra les moltes edicions en llibre, Sydney Pollack en va fer el 1985 una pel·lícula de gran èxit, Out of Africa, amb Meryl Streep i Robert Redford en els papers protagonistes.
Hom va batejar amb el seu nom un asteroide descobert el 1985, el (3318) Blixen.
Obra
- Eneboerne (Els ermitans, 1907), amb el pseudònim Osceola
- Pløjeren (El llaurador, 1907), d'Osceola
- Familien de Cats (1909), d'Osceola
- Sandhedens hævn – En marionetkomedie (La venjança de la veritat. Una comèdia de marionetes, 1926), signada Karen Blixen
- Seven Gothic Tales (1934), amb el pseudònim Isak Dinesen.
- Set contes gòtics, traducció de Jordi Arbonès (Barcelona: Columna, 1995)
- Out of Africa (1937), d'Isak Dinesen.
- Memòries de l'Àfrica, traducció de Xavier Pàmies (Lleida: Pagès, 1999). ISBN 978-84-7935-611-8
- Lluny d'Àfrica, traducció de Xavier Pàmies (Barcelona: El Cercle de Viena, 2021). ISBN 978-84-17998-96-7
- Winter's Tales (1942), d'Isak Dinesen (escrit directament en anglès).
- Contes d'hivern, traducció de Toni Pascual (Barcelona: Edicions 62, 1986). ISBN 9788429745559
- El conte del grumet, traducció de Neus Nueno (Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 2006)
- Gengældelsens Veje (1944), amb el pseudònim Pierre Andrézel
- Last Tales (1957), d'Isak Dinesen
- Skaebneanekdoter (Anècdotes del destí, 1955). (en anglès: Anecdotes of Destiny, 1958), d'Isak Dinesen (inclou el conte El festí de Babette, que originà l'oscaritzada El festí de Babette, una pel·lícula del 1987 dirigida per Gabriel Axel i protagonitzada per Stéphane Audran).
- El festí de Babette, traducció de Maria Rosich Andreu (Barcelona: Petits Plaers de Viena Edicions, 2020). ISBN 9788417998660
- La història immortal, traducció del danès de Maria Rosich Andreu (Barcelona: Viena Edicions, col·lecció «El cercle», 2009). ISBN 9788483305478
- Skygger på Græsset (1960), de Karen Blixen
- Osceola (1962) de Karen Blixen, en danès
Obres pòstumes
- Ehrengard (1963, en danès.
- Ehrengard, traducció d'Ernest Riera (Barcelona: Columna, 2000)
- Ehrengard, traducció de Maria Rosich Andreu (Barcelona: Petits Plaers de Viena Edicions, 2021)
- Essays (1965)
- Efterladte fortællinger (1975)
- Breve fra Afrika: 1914-31 (1978)
- Daguerreotypes and Other Essays (1979)
- On Modern Marriage and Other Observations (1986)
- Karyatiderne: en ufuldendt historie (1993)
- Breve 1931 – 1962 (1996), en danès
- Karen Blixens kunst = The Art of Karen Blixen (2001)
Traduccions en català
Les traduccions al català estan indicades aquí, i també més a munt a sota de les corresponents obres originals.
- Set contes gòtics, traducció de Jordi Arbonès (Barcelona: Columna, 1995)
- Ehrengard, traducció d'Ernest Riera (Barcelona: Columna, 2000)
- Ehrengard, traducció de Maria Rosich Andreu (Barcelona: Petits Plaers de Viena Edicions, 2021)
- Memòries de l'Àfrica, traducció de Xavier Pàmies (Lleida: Pagès, 1999). ]
- Lluny d'Àfrica, traducció de Xavier Pàmies (Barcelona: El Cercle de Viena, 2021). ]
- Contes d'hivern, traducció de Toni Pascual (Barcelona: Edicions 62, 1986). ISBN 9788429745559
- El conte del grumet, traducció de Neus Nueno (Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 2006)
- El festí de Babette, traducció de Maria Rosich Andreu (Barcelona: Petits Plaers de Viena Edicions, 2020). ISBN 9788417998660
- La història immortal, traducció del danès de Maria Rosich Andreu (Barcelona: Viena Edicions, col·lecció «El cercle», 2009). ISBN 9788483305478
Referències
- ↑ «Isak Dinesen» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .
- ↑ Dinesen, Isak, 1885-1962.. Last tales. Harmondsworth: Penguin, 1986, ©1957. ISBN 0-14-009617-5.
- ↑ «Club de lectura. Karen Blixen: El festí de Babette» (PDF) (en català). Guia de lectura. Biblioteca Fages de Climent de Figueres, 19-12-2011. .
- ↑ Dinesen, Isak, 1885-1962.. Anecdotes of destiny; and, Ehrengard. 1st Vintage international ed. Nova York: Vintage Books, 1993. ISBN 0-679-74333-2.
- ↑ «La història immortal» (en català). El País (Quadern), 03-12-2009. ISSN: 1134-6582 .
- ↑ «La història immortal» (en català). fitxa a Ona Llibres, Bcn, 2009. .
- ↑ Blixen, Karen, 1885-1962.. Skygger pa graesset. Large print ed. : Borgen, 1977. ISBN 87-418-3651-0.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karen Blixen |
- Karen Blixen – Plana web de l'escriptora (anglès).
- Biografia Arxivat 2007-10-30 a Wayback Machine. (anglès).
- El Museu Karen Blixen de Dinamarca Arxivat 2006-03-14 a Wayback Machine. (danès)(anglès).
- El Museu Karen Blixen a Kenya Arxivat 2007-12-24 a Wayback Machine. (anglès).