Koto (instrument musical)

Infotaula d'instrument musicalKoto
Fumie Hihara tocant un koto Modifica el valor a Wikidata
Tipusinstrument de corda pinçada, tube zither (en) Tradueix i Instrument musical tradicional del Japó Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs312.22-6 Modifica el valor a Wikidata

Mostra d'àudio
Modifica el valor a Wikidata

Cançó "Sakura Sakura" tocada amb Koto Modifica el valor a Wikidata

El koto (琴?) és un instrument de corda pinçada de la família de la cítara i característic de la música tradicional japonesa, tot i que té un origen xinès. En la classificació Hornbostel-Sachs, és un cordòfon del tipus cítara de mig tub.

Origen

Va ser introduït al Japó des de la Xina durant l'era Nara (710-793). Una de les obres més conegudes és Rokudan no Shirabe, que va ser composta per Yatsuhashi Kengyō (1614－1685). L'instrument se segueix emprant a l'actualitat en composicions contemporànies i són molt habituals els concerts en què intervé.

Construcció i ús

L'instrument consisteix en una taula corbada en forma de mig tub sobre la qual es disposen les cordes amb petits ponts mòbils individuals, un per a cada corda. El nombre de cordes pot variar, tot i que generalment és 13, totes de la mateixa llargada. Les cordes són de seda i suporten totes la mateixa tensió. La seva afinació es fa mitjançant els ponts individuals.

Per a polsar el koto s'utilitzen tres «ungles» fetes de bambú ubicades sobre els dits polze, índex i cor de la mà dreta. La forma d'aquestes ungles varia en cada una de les dues escoles d'interpretació tradicionals, Yamada i Ikuta.

Les cordes es poden polsar per pinçament o en glissando. La funció més bàsica de la mà esquerra és la de polsar les cordes durant l'execució amb la fi de canviar lleugerament l'afinació o provocar el vibrato, i així fer ornamentació sobre uns sons.

Tipus

Hi ha diversos tipus de koto:

  • El més tradicional de 13 cordes.
  • El Jushichigen (literalment '17 cordes'), inventat pel músic Michio Miyagi (1894-1956), i que és un instrument llarg que potencia els sons greus, com un contrabaix.
  • Kotos de 23 i 30 cordes desenvolupats per una de les més famoses interpretes contemporànies, Keiko Nosaka.
  • Hachijugen (literalment '80 cordes'), també inventat per Michio Miyagi, i pensat com un instrument cromàtic que pogués acoblar-se als requisits tècnics dels llenguatges musicals occidentals. Aquest va ser utilitzat en sols una composició del mestre Miyagi. Desgraciadament, l'únic instrument d'aquest tipus va ser destruït durant els bombardeigs a Tòquio a la Segona Guerra Mundial, però existeix una còpia al Museu de Michio Miyagi (Miyagi Michio Kinenkan), a Tòquio.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 84-412-0236-2. 
  2. ↑ «Michio Miyagi Memorial Hall». Arxivat de l'original el 1 de novembre 2013. .
  3. ↑ «Koto no koto - What is a koto?». .
  4. ↑ Adriaansz, Willem.. The kumiuta and danmono traditions of Japanese koto music.. Berkeley,: University of California Press, . ISBN 0-520-01785-4. 
  5. ↑ Louis-Frédéric, 1923-. Japan encyclopedia. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2002. ISBN 0-674-00770-0. 
  6. ↑ Johnson, Henry Mabley. The koto: a traditional instrument in contemporary Japan (en anglès). Hotei, 2004. 

Bibliografia

  • Johnson, Henry. The Koto: A Traditional Instrument in Contemporary Japan. Hotei, 2004. ISBN 90-74822-63-0.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Koto