Tipus | avió de combat |
---|---|
Fabricant | Mikoian-Gurévitx |
Estat | Unió Soviètica |
Dissenyat per | Mikoian-Gurévitx |
Primer vol | 6 d'octubre de 1977 |
Dimensions | 4.7 m () × 11.36 m () × 17.32 m () default |
Velocitat màxima | 2445 km/h |
Pes en buit | 10.900 kg |
Pes màxim | 15.240 kg amb armament |
Sostre de vol | 18.000 m |
Armament habitual | 1 canó Griazev-Xipunov GX-30-1 de 30 mm+6 míssils o 5000 kg d'armament
|
En servei | 1983 - |
Estat | en actiu |
Ús | caça polivalent |
Operador/s | |
Propulsor | Klimov RD-33 |
Construïts | 1.600 |
El Mikoian-Gurévitx MiG-29 (codi OTAN Fulcrum) és un avió de caça de supremacia aèria soviètic desenvolupat al començament de la dècada del 1970, el primer vol del qual va tenir lloc el 6 d'octubre del 1977. Va entrar en servei en l'exèrcit soviètic el 1983 i encara és utilitzat avui per la Força Aèria Russa i nombrosos altres països. Fins al dia d'avui, se n'han construïdes més de 1100 unitats.
El 1969, durant la Guerra freda, la Força Aèria dels EUA llança els programes F-15 i F-16, mentre que en el mateix temps, els avions soviètics MiG-21, MiG-23, Sukhoi Su-15 i Sukhoi Su-17 es trobaven a les acaballes del seu servei. L'URSS decideix, doncs, llançar el programa del Su-27 per oposar-se a l'F-15 i a l'F-14. Com que aquest aparell no podia ser utilitzat en gran nombre, a causa del seu elevat preu, aleshores es va llançar el programa del MiG-29 per tal d'equipar la Força Aèria Soviètica, amb un caça lleuger de superioritat aèria de nova generació, però més rústic.
Els Estats Units es van assabentar de l'existència d'aquest aparell gràcies a un dels seus satèl·lits espies que passava sobre el centre de proves soviètic de Ràmenskoie (als afores de Moscou). Van donar al MiG-29 la denominació «Ram-L» que esdevindria a continuació « Fulcrum ». No fou fins al juliol de 1986 que Occident va poder veure de més a prop aquest aparell, en el transcurs d'una visita feta per una esquadrilla de MiG-29 soviètics a Finlàndia. Fou en aquest moment que l'USAF va conèixer veritablement el MiG-29 i el va poder diferenciar dels altres models de Mikoian o de Sukhoi. L'USAF va saber aleshores que era el futur avió al qual s'hauria d'enfrontar.
Era considerat tan perillós per part dels Estats Units que aquests van comprar el 1997 21 MiG-29 que havien de ser venuts a l'Iran per Moldàvia, ja que pensaven que podien embarcar una bomba nuclear.
El MiG-29 és un excel·lent caça amb una signatura de radar molt feble i qui pot efectuar viratges amb forts factors de càrrega malgrat l'absència de control per senyals elèctrics. El Fulcrum és capaç d'apuntar i colpejar diversos objectius d'atacs a la vegada El seu principal defecte és la seva feble autonomia que el confina sobretot a la defensa del territori més aviat que a les missions d'atac. Tanmateix aquest defecte és en part compensat pel fet que pot operar molt prop de la línia de front sobre terrenys arranjats de manera molt senzilla amb herba, gràcies al fet que les seves entrades d'aire poden ser obturades i també als seus pneumàtics inflats a baixa pressió. Les variants recents li han donat més polivalència i li han permès millorar les seves capacitats aire-sòl, per la qual cosa han fet d'ell un verdader equivalent de l'F-16. Ajuntant velocitat i maniobrabilitat, el Fulcrum té i fa encara part de diversos equips d'acrobàcies aèries ex-soviètiques, com ara l'equip rus strizhi (swift).
Un altre fet interessant és que el Fulcrum hauria estat el primer avió a haver efectuat la famosa maniobra de la Cobra de Victor Pugàtxev.
Ha estat involucrat en diversos conflictes. En el moment de la Guerra del Golf el 1991, l'única victòria d'un MiG-29 de l'exèrcit iraquià va ser un tir amic contra un Mig-23. Després de la guerra, quatre han estat abatuts per míssils Amraam de la USAF i d'altres destruïts en terra en el moment de bombardejos, un altre ha estat destruït per un F-16 americà el 17 de gener de 1993 en el moment d'una operació d'exclusió de l'espai aeri de l'Iraq i durant el conflicte Etiòpia-Eritrea el 1999.
Dos MiG-29 de l'exèrcit iugoslau van atacar el palau presidencial de Zagreb a Croàcia el 8 D'octubre 1991 i altres MiG-29 van ser utilitzats en suport aeri proper a Eslovènia el juny de 1991.
Ha estat igualment utilitzat en el conflicte de l'Alt Karabakh per les forces aèries d'Armènia.
Un MiG-29 utilitzat per la Força aèria cubana va abatre, tanmateix, almenys dos monomotors Cessna de l'organització Brothers to the Rescue que intentaven acostar-se a l'illa en el moment d'una operació anticastrista, al començament de la dècada del 1990.
Durant la guerra de Kosovo, un MiG-29 va ser destruït el 24 de març del 1999 per un F-16 de la Força Aèria dels Països Baixos i el segon de la patrulla per un F-15 de l'USAF. El 26 de març, 2 altres MiG-29 van ser abatuts per 3 F-15 sobre Bòsnia i un altre va ser destruït el 4 de maig de 1999, en un enfrontament amb 2 F-16 americans.
El 14 de setembre de 2001, 2 MiG-29 sirians van ser abatuts (un dels quals era pilotat pel major Ayouni Brahim) mentre s'acostaven a un Awacs israelià escortat per 2 F-15 a l'altura de Tartus.
Un MiG-29 rus va ser utilitzat per destruir un UAV georgià Hermes 450 el 18 de març de 2008.
Una dotzena van ser abatuts (en una relació de forces 1 contra 40, a Kosovo, ex-Iugoslàvia) sense cap victòria contra un avió de combat militar en contrapartida.
Alguns hi veuen el signe revelador de les febleses de l'avió, però sembla més raonable atribuir aquests fracassos a la manca d'entrenament dels pilots i a l'absència de tot suport en el moment dels compromisos. Els dos primers havien acomplert la seva missió, a més, fent front a una superioritat numèrica i tàctica aclaparadora. És versemblant que un MiG-29, a les mans d'un pilot hàbil i motivat, sigui un adversari extremadament temible.
Sukhoi Su-27 Flanker - MiG-15 - MiG-17 - MiG-19 - MiG-21 - MiG-23 - MiG-25 - MiG-27
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikoian-Gurévitx MiG-29 |