La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella monedabatuda als Països Catalans. L'origen de la moneda catalana es remunta amb les monedesemporitanes dels segles V-IV aC. Més endavant apareix la moneda catalana en el període carolingi i comtal: el florí català i les monedes de Tarragona, que s'inicien amb l'afebliment del poder carolingi. Apareixen els diners dels diferents comtats, que cada vegada tenien menys valor.
A Catalunya en època romana les monedes eren aliatges de coure o bronze, poques de plata i sense presència d'aquelles fetes d'or. En l'època en què Galba fou governador de la Tarraconense – anys 68 i 69- s'encunyaren monedes d'or (aureus), de plata (denari) i de bronze (as). La situació s'invertí en època visigòtica. En època dels comtats catalans les monedes eren principalment fetes d'or i plata i durant la Corona d'Aragó i la seva integració dins de la Monarquia Hispànica eren de plata i or i també de bronze.
El quatern era una moneda catalana de billó creada per Pere II per decisió del IX de les calendes d'abril de 1212. També se'n deia moneda de Cort. El seu valor era de quatre marcs d'argent i vuit de coure.
El croat era una moneda barcelonina d'argent, encunyada des de l'època de Pere II fins a Felip V. També s'anomenaven diners de plata barcelonins, rals d'argent i grossos blancs. El seu nom ve de la creu que portava al revers. Va ser abolit l'any 1718 amb els Decrets de Nova Planta.
A partir del 1612, com que el diner valia poc, es generalitza l'encunyació de múltiples superiors com el sou i la lliura, que al Principat van estar en circulació fins a prou més enllà del 1714.
Lliura mallorquina (o lliura carolíngia) que era una unitat de compte, equivalent a 20 sous, i no era pas moneda.
Sou que era una unitat de compte, equivalent a 12 diners de tern, i no era pas moneda.
Malla barcelonina, també anomenat óbol, moneda equivalent a mig diner. Moneda d'argent, utilitzada els segles IX i X, o de billó, a partir del segle x.
Pugesa, moneda de billó, equivalent a 5 sous, o un quart de diner.
Pellofa, peça sense valor monetari, utilitzada en algunes comunitats religioses.
↑Francesc Ferrer, del manifest que l'any 1976 es va llegir a la Devesa de Girona, dins els actes organitzats per celebrar per primera vegada la Diada Nacional.
↑ «Monedas carlistas» (en castellà). Noticiario del Aula Militar Bermúdez de Castro, 31, maig 2004 .
↑En les següents referències, les sigles MNAC es refereixen al lloc web del Gabinet Numismàtic de CatalunyaArxivat 2014-03-21 a Wayback Machine., que conté una col·lecció de 130.000 monedes des del segle VI aC fins a l'actualitat, amb seu al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Els enllaços que es referencien inclouen una imatge de la moneda i una explicació més àmplia.
↑Villaronga i Garriga, Leandre, "Dracmes emporitanes d'arracada singular", Revista Acta numismàtica, Volum 31, 2001, pàgines 31-47
↑Jorba i Serra, Xavier, "Les Pellofes de Sant Jaume de Calaf i Santa Maria del Pi. Noves aportacions documentals i monetàries", Revista Acta Numismàtica, Volum 36, 2006, pàgines 175-189
↑Vall-Llosera i Tarrés, J. "Noves aportacions al Catàleg dels croats de Barcelona 1285 - 1706", Revista Acta Numismàtica Volum 35, any 2005, pàgines 67 - 71