Tipus | Península | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
Entitat territorial administrativa | Txukotka (Rússia) | ||||
| |||||
Banyat per | mar dels Txuktxis, estret de Bering i Golf d'Anadir | ||||
Dades i xifres | |||||
Punt més alt | Ischodnaja (1.843 m ) | ||||
La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus: Чуко́тский полуо́стров, Txukotski poluóstrov) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. La península està situada entre la mar dels Txuktxis, l'estret de Bering, el golf de l'Anàdir i la serralada d’Iskaten, que la separa del continent i en què es troba l’altitud més important de la península (1.508 m). A l'altra banda de l'estret de Bering, hi ha la península de Seward, a Amèrica, sent ambdues els extrems de l'estret de Bering.
La península és tradicionalment la llar de tribus dels pobles indígenes de Sibèria, així com d'alguns colons russos. Es troba al llarg de la Ruta del Mar del Nord, o pas del nord-est. Les indústries de la península són la mineria (estany, plom, zinc, or i carbó), la caça i el trampeig, la cria de rens i la pesca.
A l'estret de Bering, aproximadament a mig camí entre la península i la península de Seward, hi ha les illes Diomedes força petites; l'oest és Big Diomede, Rússia i l'est és Little Diomede Island, Alaska. L'illa de Sant Llorenç, molt més gran, es troba a uns 50 km al sud-est del punt més al sud de la península. El riu Eturerveyem desemboca a la badia de Kolyuchin a la península.
El seu punt més extrem és el cap Dejniov a la vora del nucli d'Uelén, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb la mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben els golfs de Lavrentija i Kresta.
La península forma part de l'Okrug autònom de Txukotka de la Federació Russa i es troba a la vora de la ruta marítima septentrional o "passatge del nord-est". Té una amplària d'uns 200 km i una superfície aproximada d'uns 50.000 km².
Cal no confondre la península de Txukotka, més petita, amb el Districte autònom de Txukotka que la inclou. Aquest fa uns 960 km d'oest a est. El seu límit occidental és una línia que va de la desembocadura del riu Txaun, a la badia Txàunskaia, al nord a la desembocadura del riu Anadir, al golf de l'Anadir, al sud.
La península de Txukotka està molt poc poblada; és la terra tradicional dels txuktxis, i dels yupik siberians a les seves costes. Altres grups humans en són els sireniki, koriaks, txuvans, evens o lamuts, iukagirs i alguns colons russos.
Entre les indústries de la zona cal destacar la mineria (estany, plom, zinc, or, i carbó). Les activitats tradicionals són la caça amb parany, la pesca, i el bestiar local són els rens.
De relleu muntanyós, el sector central supera els 300 m, mentre que al NE (serralada de Ten Kanyj) i al S (cims d’Ischodnaja i Kejni) se superen els 1.000 metres. Els rius són curts, i la costa és abrupta, amb diversos entrants: la badia de Koliutxin i els golfs de Lavrentija, Mečigmenskaja i Kresta. El clima és extremament fred, i els nuclis de població són gairebé inexistents. La població més important és Providénia, que el 2018 tenia 2.151 habitants.
L'any 1648 Semion Dejniov i Fedot Alekséievitx Popov van liderar una expedició, d'entre 90 i 105 homes, que partint de la desembocadura del riu Kolimà va arribar a la desembocadura del riu Anàdir. A bord de set kotxs, petites naus cosaques aptes per a navegar sobre la banquisa, van trigar deu setmanes de navegació per arribar a l'estuari de l'Anàdir després de vorejar completament la península dels Txuktxis. Aquesta expedició va descobrir que Àsia no estava unida per terra amb Alaska.
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |