Les plantes farratgeres, o simplement el farratge, són una espècie de planta o una barreja de plantes, cultivades per les seves parts vegetatives (fulles, tiges eventualment arrels), amb l'exclusió dels fruits i les llavors, i que són utilitzades en estat fresc, són conservades generalment per assecament per tal d'alimentar els animals de la ramaderia (bovins, caprins, porcs, ànecs, oques, conills i altres)
Farratge és una paraula documentada en llengua catalana des de 1364; derivada del llatí farrāgo, -agĭnis 'llavor per al bestiar', i que a la vegada deriva de far, farris 'blat'. Al País Valencià també són normatives les formes ferratja (en femení: la ferratja) i ferratge. Malgrat aquesta etimologia actualment no es considera que les llavors formin part del farratge sinó que, junt amb altres materials secs, ho són del pinso.
Generalment el farratge el constitueixen plantes herbàcies, essencialment gramínies i secundàriament lleguminoses. El valor energètic dels farratges s'acostuma a donar en unitats farratgeres (UF) en comparació amb el valor energètic d'un kg d'ordi.
A Europa i als Estats Units d'Amèrica, els farratges que es donen als animals remugants són més sovint conreats en forma de prats, permanents o temporals. El consum de farratge es fa aleshores directament per pasturatge (a dent) durant l'estació de creixement de l'herba. També pot distribuir-se als animals estabulats.
Per a fer front a les necessitats dels animals en tot temps, cal conservar el farratge per diversos sistemes, tres mètodes són utilitzats principalment:
La FAO comptabilitza també com a farratge alguns productes forestals.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Planta farratgera |