Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió. Tots són monosíl·labs, ja que altrament no podrien ser àtons, puix que en català només poden ser àtons els mots monosil·làbics. Que siguin àtons o febles vol dir que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb que complementen; sempre l'han d'acompanyar, és a dir, sempre s'han de situar immediatament davant o darrere, mai no van sols ni acompanyen cap altre element de la frase. El conjunt format pel verb i el pronom o pronoms febles que el segueixen es pronuncia amb un únic accent tònic (el del verb); en canvi, el pronom o pronoms febles que precedeixen el verb es pronuncien formant bloc amb el mot que tenen al davant o bé amb el verb. Sigui com sigui, els clítics (excepte en les variants dialectals del mallorquí i del rossellonès) no tenen mai accent: per això es diu, doncs, que són febles o àtons. Els pronoms donen al text agilitat, claredat i cohesió.
Els pronoms febles de la llengua catalana són els següents:
|
|
La majoria d'aquests pronoms febles poden presentar fins a quatre formes diferents, segons la posició en relació amb el verb i la manera com s'hi enllacen. Aquestes formes s'anomenen així:
Forma plena | Forma reforçada | Forma elidida | Forma reduïda |
---|---|---|---|
me | em | m' | 'm |
te | et | t' | 't |
se | es | s' | 's |
lo | el | l' | 'l |
la | - | l' | - |
los | els | - | 'ls |
les | - | - | - |
ne | en | n' | 'n |
ho | - | - | - |
li | - | - | - |
hi | - | - | - |
nos | ens | - | 'ns |
vos | us | - | - |
L'ús de cada pronom feble ve determinat per la funció sintàctica que fa l'element substituït. A més, segons la posició del pronom respecte al verb es fa servir una forma o una altra de l'apartat anterior (plena, elidida, etc.).
Els pronoms normalment van davant del verb (formes reforçada i elidida), excepte amb els imperatius, els infinitius i els gerundis, en què van darrere (formes plena i reduïda). Les perífrasis poden portar els pronoms o tots davant o tots darrere (mai davant i darrere alhora).
A continuació hi ha una llista dels complements més importants que s'utilitzen en la llengua catalana:
Els verbs pronominals són els verbs que a la seva conjugació requereixen morfològicament un o més pronoms febles.
El pronom es tampoc no fa pas de substitut en construccions impersonals com: S'espera que dimiteixi.
El següent requadre descriu la combinació dels pronoms febles en les dues variants principals del català estàndard. Cal notar, però, que hi ha tot un seguit de combinacions dialectals i col·loquials no admeses que no figuren aquí.
En cada cel·la de la taula, se segueix l'ordre següent:
|
EM |
ET |
EL |
LA |
HO |
LI |
HI |
EN |
ENS |
US |
ELS |
LES |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
EM |
|
|
me l' me'l -me'l -me'l |
me l' me la -me-la -me-la |
m'ho m'ho -m'ho -m'ho |
me li me li -me-li -me-li |
m'hi m'hi -m'hi -m'hi |
me n' me'n -me'n -me'n |
|
|
me'ls me'ls -me'ls -me'ls |
me les me les -me-les -me-les |
ET |
|
|
te l' te'l -te'l -te'l |
te l' te la -te-la -te-la |
t'ho t'ho -t'ho -t'ho |
te li te li -te-li -te-li |
t'hi t'hi -t'hi -t'hi |
te n' te'n -te'n -te'n |
te'ns te'ns -te'ns -te'ns |
|
te'ls te'ls -te'ls -te'ls |
te les te les -te-les -te-les |
EL |
|
|
|
|
|
|
l'hi l'hi -l'hi -l'hi |
el n' l'en -l'en -l'en |
|
|
|
|
LA |
|
|
|
|
|
|
la hi la hi -la-hi -la-hi |
la n' la'n -la'n -la'n |
|
|
|
|
LI |
m'hi m'hi -m'hi -m'hi |
t'hi t'hi -t'hi -t'hi |
Valencià: li l' li'l -li'l -li'l |
Valencià: li l' li la -li-la -li-la |
li ho li ho -li-ho -li-ho |
|
li hi li hi -li-hi -li-hi |
li n' li'n -li'n -li'n |
|
|
Valencià: li'ls li'ls -li'ls -li'ls |
Valencià: li les li les -li-les -li-les |
Català central: l'hi l'hi -l'hi -l'hi |
Català central: la hi la hi -la-hi -la-hi |
Català central: els hi els hi 'ls-hi -los-hi |
Català central: les hi les hi -les-hi -les-hi | |||||||||
ES |
se m' se'm -se'm -se'm |
se t' se't -se't -se't |
se l' se'l -se'l -se'l |
se l' se la -se-la -se-la |
s'ho s'ho -s'ho -s'ho |
se li se li -se-li -se-li |
s'hi s'hi -s'hi -s'hi |
se n' se'n -se'n -se'n |
se'ns se'ns -se'ns -se'ns |
se us se us -se-us -se-us |
se'ls se'ls -se'ls -se'ls |
se les se les -se-les -se-les |
EN |
|
|
|
|
|
|
n'hi n'hi -n'hi -n'hi |
|
|
|
|
|
ENS |
|
|
ens l' ens el 'ns-el -nos-el |
ens l' ens la 'ns-la -nos-la |
ens ho ens ho 'ns-ho -nos-ho |
ens li ens li 'ns-li -nos-li |
ens hi ens hi 'ns-hi -nos-hi |
ens n' ens en 'ns-en -nos-en |
|
|
ens els ens els 'ns-els -nos-els |
ens les ens les 'ns-les -nos-les |
US |
us m' us em -us-em -vos-em |
|
us l' us el -us-el -vos-el |
us la us la -us-la -vos-la |
us ho us ho -us-ho -vos-ho |
us li us li -us-li -vos-li |
us hi us hi -us-hi -vos-hi |
us n' us en -us-en -vos-en |
us ens us ens -us-ens -vos-ens |
|
us els us els -us-els -vos-els |
us les us les -us-les -vos-les |
ELS |
els l' els el 'ls-el -los-el |
els l' els la 'ls-la -los-la |
els ho els ho 'ls ho -los-ho |
|
els hi els hi 'ls-hi -los-hi |
els n' els en 'ls-en -los-en |
els els els els 'ls-els -los-els |
els les els les 'ls-les -los-les | ||||
LES |
|
|
|
|
|
|
les hi les hi -les-hi -les-hi |
les n' les en -les-en -les-en |
|
|
|
|
Cal fer notar que hom no pot combinar entre ells els pronoms ho i hi, ni ho i en; aquests casos s'anomenen combinacions impossibles. Tot i això, algunes variants dialectals d'abast restringit les permeten, com ara el ribagorçà.
Pel que fa al tractament en la llengua estàndard, hi ha dues solucions. La primera és optar per mantenir una de les dues parts de l'oració, per exemple:
La segona possibilitat és bescanviar ho per el, que produiria l'hi o l'en. A la Gramàtica del català contemporani s'esmenta que la solució al primer cas (el de *hi ho > l'hi) és força generalitzada i ja apareix a la Gramàtica catalana de Fabra. Així i tot, aquesta substitució per l'hi no sempre és acceptable:
En aquest cas, el que es fa és mantenir només ho. En canvi, hi ha casos en què sí que sona acceptable:
Pel que fa al segon cas (el de *n'ho), Fabra diu que la solució més estesa és suprimir el pronom en i mantenir només ho (cas anàleg a l'esmentat abans):
Però el mateix Fabra admet també la possibilitat de substituir ho per el. Aquesta solució és esmentada també per Badia i Mascaró:
Finalment, hi ha una altra possible substitució: la de tots dos pronoms –és a dir ho per el i en per hi–, que dona l'hi (per tant, la mateixa que en el cas anterior):
Totes tres possibilitats són esmentades per Solà.
Els pronoms febles es poden arribar a combinar en grups de tres o de quatre. En aquest darrer cas, un d'aquests sempre serà el pronom hi.
Els pronoms reforçats em, et, es, ens i us davant d'un verb començat per consonant poden adoptar també les formes plenes me, te, se, nos i vos. La forma clàssica i viva en algunes comarques de fer servir els pronoms és: emprar les formes reforçades únicament darrere de paraules acabades en vocal: el carro em va costar tres duros, no vull perdre-us; i les formes plenes, a principi d'oració, davant d'altres pronoms febles i darrere de paraules acabades en consonant o diftongs decreixents: nos diran què ha passat, voldria fer-me un cafè, me pareix bé, te fa mal, ne tinc quatre, mengeu-vos el pa. La forma mos és col·loquial segons el diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
La major part d'autors valencians fan servir en l'escrit exclusivament el pronom vos i mai la forma reforçada us. Aquest ús dels pronoms és normatiu segons l'AVL.
En català clàssic, sovint les formes reforçades s'escrivien juntament amb el mot precedent amb un punt volat i elidint-ne la vocal, a excepció de la forma us: no·m ve de gust, vindrà un home que·t demanarà caritat, no·s podrà defendre, ell és qui·ns pot ajudar, qui us enviarà.
En el cas del pronom es/se, davant de verbs que comencen amb el so de essa sorda són vàlides ambdues formes.