A Itàlia, la província és una divisió administrativa de nivell intermedi entre el municipi (comune) i la regió (regione).
Una província està composta per diversos municipis (comuni), i normalment diverses províncies formen una regió (a excepció de la regió del Vall d'Aosta, que no en té cap). Per exemple, Mòdena i Maranello són dos municipis de la província de Mòdena; i la província de Mòdena i la de Reggio Emilia són dues províncies de la regió Emília-Romanya.
Al 2004, hi havia 103 províncies a Itàlia. Al 2001 es van instituir quatre noves províncies a Sardenya (Olbia-Tempio, Ogliastra, Medio Campidano i Carbonia-Iglesias) i van ser adoptades al 2005. En el 2004 es van instituir unes altres tres noves províncies (Monza i Brianza a la Llombardia, Fermo a les Marques i Barletta-Andria-Trani a la Pulla), que van ser adoptades al 2009. Això va donar lloc a un total de 110 províncies.
Al 2015, les províncies de les principals ciutats italianes (Roma, Milà, Nàpols, Torí, Bari, Florència, Bolonya, Gènova, Venècia i Reggio de Calàbria) van ser suprimides per donar vida a deu ciutats metropolitanes.
L'agost del mateix any, la Regió siciliana va suprimir les seves nou Províncies constituint sis Liberi consorzi comunali (Lliures consorcis municipals) i les tres Ciutats metropolitanes de Palerm, Catània i Messina).
Al 2016, es van suprimir les províncies sardes de Olbia-Tempio, Ogliastra, Carbonia-Iglesias i Medio Campidano i es van constituir la Província de Sardenya del Sud i la Ciutat metropolitana de Càller (en lloc de l'homònima província suprimida).
Al 2018, es van suprimir les províncies de Friül Venècia Júlia (Gorizia, Pordenone i Trieste l'1 de genèr, Udine en abril).
Amb base en l'article 19 del Decret Legislatiu del 18 d'agost de 2000, n. 297 (TUEL), pertanyen a la província les funcions administratives que cobreixen grans zones de la mateixa o tota ella, les següents àrees:
A més, les províncies tenen un important paper en les tasques de promoció i coordinació d'activitats i la realització d'obres d'interès provincial en el sector manufacturero, el comerç i el turisme, i en el social, cultural i esportiu.
A l'article 20 de la llei del 18 d'agost del 2000, n. 267, la província és també l'encarregada, d'acord amb les normes dictades a nivell regional de l'ordenació i planificació territorial. Això implica: usos del sòl i zonificació, ubicació de grans infraestructures i carreteres principals, els objectius i els mètodes d'intervenció per a l'emmagatzematge d'aigua, gestió hidrològica i hidrològica-forestal (quan impliquin afeccions ambientals). És per això que la província és l'encarregada de determinar la compatibilitat dels instruments d'ordenació territorial elaborats pels municipis.
El Decret Leggilatiu n. 112/1998 va donar a les províncies més competències procedents de les regions i de l'Estat, de conformitat al principi de subsidiarietat, sent les més importants les relatives a:
Igualment gairebé totes les províncies italianes disposen del seu propi cos de Policia Provincial (it. Polizia provinciale), amb competències en administració, justícia, medi ambient, construcció, caça i pesca, tràfic, protecció civil, etc.; a part d'altres funcions que puguin ser establertes per les directrius operatives de la seguretat pública provincial.
Cada província té un consell provincial (consiglio provinciale) compost per consellers provincials (consiglieri provinciali). Els consellers provincials són triats pels habitants de la província.
Cada província és dirigida per un president. El president de la província presideix el consell provincial i coordina els serveis administratius de la província. És triat pels habitants de la província per a un mandat de 5 anys.
La llista següent ressalta en negreta la província la capital administrativa de la qual és també la capital administrativa de la seva regió.
El codi per a les províncies italianes és ISO 3166-2:IT.
La denominació de les províncies és, en la majoria dels casos, la de la seva capital.