Un rectangle és un polígon quadrilàter del grup dels paral·lelograms tal que tots els seus angles són angles rectes. Es caracteritza del quadrat per no ser un polígon regular, o sigui, que no tots els seus costats són iguals (tenen la mateixa mida). Es pot considerar el quadrat com un cas concret de rectangle en què tots els seus costats tenen la mateixa longitud.
El perímetre, L, d'un rectangle de base b i altura h és:
L'àrea, també denominada com a superfície (S) d'un rectangle de base b i altura h és:
La revolució d'un rectangle a l'espai sobre qualsevol dels seus costats genera un cilindre.
El terme oblong es fa servir sovint per fer referència a rectangles que no són quadrats.
Les dues diagonals d'un rectangle de base i altura mesuren .
Les seves dues diagonals es bisequen mútuament en el punt mig comú; (aquesta característica també el defineix). Aquest punt és el centre de la figura, en el sentit que tota recta que passa per ell, tala al rectangle en dos punts equidistants del centre, per la qual cosa defineix una simetria respecte a un punt per als punts del rectangle.
El rectangle té dues simetries axials, respecte a eixos paral·lels als seus costats i que passen pel centre.
Qualsevol rectangle es pot inscriure en una circumferència, dos dels diàmetres del qual coincideixen amb les diagonals del rectangle.
Usant com a base d'un triangle una base del rectangle i el punt mig del costat oposat, com a vèrtex oposat, resulta un triangle isòsceles d'àrea igual a la meitat de la del rectangle.
Emprant com a base de qualsevol triangle la base del rectangle i com a vèrtex oposat un punt que dista com l'altura del rectangle, s'obté una família de triangles equivalents i els vèrtexs dels quals formen un lloc geomètric: la recta paral·lela a la base del rectangle.
Si s'uneixen els punts mitjans M, N; P, Q de sengles costats d'un rectangle, mitjançant segments es genera el rombe MNPQ.
Teoremes
El teorema d'isoperimetría per a rectangles estableix que d'entre tots els rectangles amb un perímetre donat, el quadrat és el que té major àrea.
Un paral·lelogram amb diagonals iguals és un rectangle.
Magnituds geomètriques per a un rectangle
Donada una figura bidimensional poden definir-se els n-moments d'àrea centrats com:
El 0-moment coincideix amb l'àrea, els dos 1-moments s'anomenen primers moments d'àrea (o moments estàtics) són nuls per a qualsevol figura plana. Els 2-moments s'anomenen segons moments d'àrea (o moments d'inèrcia plans) i per a un rectàngle són: