La resistència durant la Segona Guerra Mundial es va donar en tots els països ocupats en gran varietat de formes que anaven des de la no cooperació, la desinformació i la propaganda fins A l'ocultació de pilots i fins i tot la lluita directa i la represa de posicions. Entre els moviments de resistència més notables es troben els partisans iugoslaus (el major grup de resistència a la Segona Guerra Mundial), l'Armia Krajowa polonès, els partisans soviètics, les Forces Franceses de l'Interior, la resistència noruega i la grega.
Molts països tenien moviments de resistència dedicats a barallar contra les potències invasores de l'Eix i Alemanya tenia el seu propi moviment antinazi. Si bé el Regne Unit no va patir l'ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial, els britànics van fer preparatius per posar en marxa un moviment de resistència anomenat les Unitats Auxiliars , en cas d'una invasió alemanya. Diverses organitzacions van ser també formades per establir cèl·lules de resistència a l'estranger o suport als moviments de resistència existents, com la Direcció d'Operacions Especials britànica i l'Oficina de Serveis Estratègics nord-americana (la precursora de la CIA).
També van existir moviments de resistència que van lluitar contra els invasors aliats. A l'Àfrica Oriental Italiana, després que les forces italianes fossin derrotades durant la Campanya de l'Àfrica Oriental, alguns italians van participar en una guerra de guerrilles contra els britànics entre 1941 i 1943. El moviment alemany de resistència al nazisme mai va aconseguir grans triomfs. D'altra banda, els Germans del Bosc de Letònia, Lituània i Estònia van incloure a molts combatents que van lluitar juntament amb els nazis i, més tard, van operar contra l'ocupació soviètica dels països bàltics. Durant i després de la guerra, moviments similars de resistència antisoviètica van sorgir en llocs com Romania, Polònia i l'oest d'Ucraïna. Mentre que els japonesos van ser famosos per «lluitar fins a l'últim home», els soldats que van resistir després de la fi de la Guerra van tendir a fer-ho més per una motivació individual i no hi ha indicis que s'hagi reunit una resistència japonesa organitzada després de la guerra.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Resistència durant la Segona Guerra Mundial |