Tagal

Infotaula de llenguaTagal
Wikang Tagalog

Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsFilipino, Pilipino
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants90 milions
Parlants nadius23.600.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquing23
Parlat aLuzon Modifica el valor a Wikidata
Oficial aFilipines
Autòcton deÀsia, Amèrica (Alaska, llengua minoritària, Califòrnia,llengua minoritària, Nevada, llengua minoritària, Nova Jersey, llengua minoritària.
EstatFilipines
Classificació lingüística
llengua humana
llengües austrotai
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües filipines
llengües grans filipines centrals
llengües filipines centrals
Tagalogic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, alfabet filipí, Abakada alphabet (en) Tradueix, Philippine Braille (en) Tradueix i Baybayin Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióComissió del filipí
Codis
ISO 639-1tl
ISO 639-2tgl
ISO 639-3tgl
Glottologtaga1269 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere31-CKA-a Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetgl Modifica el valor a Wikidata
ASCL6511 Modifica el valor a Wikidata
IETFtl Modifica el valor a Wikidata
Mapa de la zona on es parla tagal per part d'una població significativa

El tagal o tagàlog és el nom d'una ètnia (els tagals) i un idioma; és una de les llengües austronèsies i és parlat per un terç de la població de les Filipines com a primera llengua i com a segon idioma per la major part de la resta de la població. És el primer idioma de la regió IV filipina (Calabarzon i Mimaropa) i de Metro Manila. La seva forma estandarditzada s'anomena filipí o pilipino, és l'idioma nacional i una de les dues llengües oficials de les Filipines, l'altra llengua oficial és l'anglès.

El tagal es relaciona amb les altres llengües austronèsies, com el malai, el javanès i el hawaià.

Classificació

El tagalog és una llengua del nord de Filipines dins de la família lingüística austronèsica. En ser malaiopolinèsica, està relacionada amb altres llengües austronèsiques, com ara el malgaix, javanès, indonesi, malai, tetum (de Timor) i Yami (de Taiwan). Està estretament relacionat amb les llengües que es parlen a la Regió Bicol i les illes Visayas, com ara les del Grup Bikol i les del Grup Visayan, incloent-hi Waray-Waray, hiligaynon i cebuà.

El tagalog es diferencia dels seus central de Filipines pel tractament de la vocal protofilipina schwa . En la majoria de les llengües Bikol i Visayan, aquest so es va fusionar amb /u/ i . En tagal, s'ha fusionat amb /i/. Per exemple, el protofilipí *dəkət (adherir, enganxar) és el tagalo dikít i Visayan & Bikol dukot.

El protofilipí *r, *j, i *z es va fusionar amb /d/ però és /l/ entre vocals. El protofilipí *ŋajan (nom) i *hajək (petó) es va convertir en tagalog ngalan i halík.

El protofilipí *R es va fusionar amb /ɡ/. *tubiR (aigua) i *zuRuʔ (sang) es va convertir en tagalog tubig i dugô.

Història

La paraula tagàlog deriva de tagailog, de tagà-, significa 'nadiu de' i ílog significa 'riu'. Així, significa 'habitant del riu'. Se'n sap poc de la seva història, però d'acord amb lingüistes com els doctors David Zorc i Robert Blust, s'hauria originat al nord-est de Mindanao o est de Visayas.

La primera inscripció en tagal és de l'any 900 de la nostra era, el primer llibre n'és la Doctrina cristiana de 1593. El poeta Francisco Baltazar (1788–1862) n'és l'escriptor antic més notable.

Tagàlog i filipí

El 1937, el tagal va ser escollit com a base de l'idioma nacional. El 1939 Manuel L. Quezon anomenà l'idioma Wikang Pambansâ ('idioma nacional'). Vint anys més tard es va canviar de nom oficial a pilipino. Aquest canvi no fou acceptat per les ètnies no tagals com els cebuans.

El 1971, es revisà la decisió i passà a anomenar-se filipí en lloc de pilipino i això es va reflectir també en la constitució de 1987.

Els dialectes del nord i els centrals són la base de l'idioma nacional.

Extensió d'ús

A les Filipines

Cap senyal d'abocament al llarg de la carretera a la província de Laguna, Filipines.
Un senyal d'esllavissada i zona propensa a l'esllavissada a Indang, Cavite.
Arc de benvinguda a Palayan, Nueva Ecija.

Segons la Filippine Statistics Authority, a partir del 2014, hi havia 100 milions de persones vivint a les Filipines, on la gran majoria té algun nivell bàsic de comprensió de l'idioma. La pàtria tagaloga, Katagalugan, cobreix aproximadament gran part de la part central i meridional de l'illa de Luzón, especialment a Aurora, Bataan, Batangas, Bulacan, Cavite, Laguna, Metro Manila, Nueva Ecija, Quezon i Rizal. El tagalog també és parlat de manera nativa pels habitants que viuen a les illes de Marinduque i Mindoro, així com el palawan en menor mesura. Es troben minories significatives a les altres províncies de Luzon central de Pampanga i Tarlac, Ambos Camarines a la regió de Bicol, i la Cordillera ciutat de Baguio. El tagalo també és la llengua predominant de la Ciutat de Cotabato a Mindanao, per la qual cosa és l'únic lloc fora de Luzón amb una majoria nativa de parla tagalo. També és la principal llengua franca a la Regió Autònoma de Bangsamoro a Mindanao musulmà.

Al cens de Filipines del 2000, el parlen aproximadament 57,3 milions de filipins, el 96% de la població domèstica que va poder assistir a l'escola; una mica més de 22 milions, o el 28% de la població total de Filipines, el parlen com a llengua materna.

Les següents regions i províncies de les Filipines són majoritàriament de parla tagal (de nord a sud):

També es troben parlants tagalog a altres parts de les Filipines i a través de la seva forma estandarditzada de filipí, la llengua serveix a la lingua franca nacional del país.

Fora de les Filipines

La llegenda en tagalog (a baix a l'esquerra) sobre el verí a l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia a San Francisco inclou paraules que s'utilitzen poc habitualment a Metro Manila, com ara "hungkag" (buit), " sinisila" (presa), "mapanila" (depredador), "tibò" (agulló) i "kabatiran" (pista/coneixement/discerniment).

El tagalog serveix com a llengua comuna entre els filipins d'ultramar, encara que el seu ús a l'estranger normalment es limita a la comunicació entre els grups ètnics filipins. La major concentració de parlants tagalo fora de les Filipines es troba als Estats Units, on el 2013, l'Oficina del Cens dels Estats Units va informar (basat en dades recollides el 2011) que era el quart idioma que no és llengua anglesa més parlat a casa amb gairebé 1,6 milions de parlants, darrere de l'espanyol, francès (incloent-hi patois, cajun, crioll) i el xinès (amb xifres). per al cantonès i el mandarí combinats). A les zones urbanes, el tagalo es va classificar com la tercera llengua no anglesa més parlada, per darrere de les varietats espanyoles i xineses, però per davant del francès.

Un estudi basat en dades de l'Enquesta de consumidors americà de 2015 de l'Oficina del Cens dels Estats Units mostra que el tagalo és la llengua no anglesa més parlada després de l'espanyol als estats de Califòrnia, Nevada i Washington.

El tagalog és un dels tres idiomes reconeguts a San Francisco, Califòrnia, juntament amb l'espanyol i el xinès, la qual cosa fa que tots els serveis essencials de la ciutat es comuniquin amb aquests idiomes juntament amb l'anglès. Mentrestant, el tagalog i l'Ilocano (que es parla principalment al nord de Filipines) es troben entre les llengües no oficials de Hawaii que les seves oficines estatals i les entitats finançades per l'estat han de proporcionar oralment i per escrit traduccions als seus residents. Les paperetes electorals a Nevada inclouen instruccions escrites en tagalog, que es van presentar per primera vegada a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020.

Altres països amb concentracions significatives de filipins a l'estranger i parlants tagalog inclouen Aràbia Saudita amb 938.490, Canadà amb 676.775, Japó amb 313.588, Emirats Àrabs Units amb 541.593, Kuwait amb 187.067, i Malàisia amb 620.043.

Fonologia

El tagal té 26 fonemes, dels quals 21 són consonants i 5 vocals (abans de la influència castellana i de l'idioma kapampangan només en tenia tres: a, i, u). Cada síl·laba té com a mínim una consonant i una vocal, i sol començar amb una consonant, excepte en els préstecs d'altres llengües com trak que ve de l'anglès truck, 'camió', o tsokolate que significa 'xocolata'.

Alfabet

Ba Be Bo B (en sistema d'escriptura Baybayin)

Es fa servir l'alfabet llatí, però abans es feia servir l'abugida, o el sistema Baybayin, que pertanyien a la família bràmica.

Nombres

Els nombres (mga bilang) en tagal tenen dues formes. La primera forma és nadiua del tagal i l'altra és una versió tagalitzada dels nombres en castellà. Per exemple, referint-nos al nombre set, es pot traduir en tagal com pito' o syete'.

Nombre Cardinal Préstec del castellà
(original en castellà)
Ordinal
1 isa uno (uno) una
2 dalawa dos (dos) pangalawa / ikalawa (o ikadalawa informalment)
3 tatlo tres (tres) pangatlo / ikatlo
4 apat kwatro (cuatro) pang-apat / ikaapat
5 lima singko (cinco) panlima / ikalima
6 anim sais (seis) pang-anim / ikaanim
7 pito syete (siete) pampito / ikapito
8 walo otso (ocho) pangwalo / ikawalo
9 siyam nwebe (nueve) pansiyam / ikasiyam
10 sampu dyes (diez) pansampu / ikasampu (o ikapu literàriament)
11 labing-isa onse (once) panlabing isa / pang-onse / ikalabing-isa
12 labindalawa dose (doce) panlabindalawa / pandose / ikalabindalawa
13 labintatlo trese (trece) panlabintatlo / pantrese / ikalabintatlo
14 labing-apat katorse (catorce) panlabing-apat / pangkatorse / ikalabing-apat
15 labinlima kinse (quince) panlabinlima / pangkinse / ikalabinlima
16 labing-anim disisais (dieciséis) panlabing-anim / pandyes-sais / ikalabing-anim
17 labimpito disisyete (diecisiete) panlabimpito / pandyes-syete / ikalabimpito
18 labingwalo disiotso (dieciocho) panlabingwalo / pandyes-otso / ikalabingwalo
19 labinsiyam disinwebe (diecinueve) panlabinsiyam / pandyes-nwebe / ikalabinsiyam
20 dalawampu bente / beinte (veinte) pandalawampu / ikadalawampu (o ikalawampu literàriament)
30 tatlumpu trenta / treinta (treinta) pantatlumpu / ikatatlumpu (o ikatlumpu literàriament)
40 apatnapu kwarenta (cuarenta) pang-apatnapu / ikaapatnapu
41 apatnapu't isa kwarentayuno (cuarenta y uno) pang-apatnapu't isa / ikaapatnapu't isa
50 limampu singkwenta (cincuenta) panlimampu / ikalimampu
60 animnapu sisenta (sesenta) pang-animnapu / ikaanimnapu
70 pitumpu sitenta (setenta) pampitumpu / ikapitumpu
80 walumpu otsenta (ochenta) pangwalumpu / ikawalumpu
90 siyamnapu nobenta (noventa) pansiyamnapu / ikasiyamnapu
100 (i)sandaan syento (ciento) pan(g)-(i)sandaan / ikasandaan (o ika-isandaan))
200 dalawandaan dos syentos / syentoy dos (doscientos) pandalawandaan / ikadalawandaan (o ikalawandaan))
300 tatlondaan tres syentos / syentoy tres (trescientos) pantatlong daan / ikatatlondaan
400 apat na raan kwatro syentos / syentoy kwatro (cuatrocientos) pang-apat na raan / ikaapat na raan
500 limandaan singko syentos / syentoy singko (quinientos) panlimandaán / ikalimandaán
600 anim na raan sais syentos / syentoy sais (siescientos) pang-anim na raan / ikaanim na raan
700 pitondaan syete syentos / syentoy syete (sietecientos) pampitondaan / ikapitondaan (o ikapitong raan)
800 walondaan otso syentos / syentoy otso (ochocientos) pangwalondaan / ikawalondaan (o ikawalong raan)
900 siyam na raan nwebe syentos / syentoy nwebe (novecientos) pansiyam na raan / ikasiyam na raan
1,000 (i)sanlibo mil (mil)  
2,000 dalawanlibo dos mil (dos mil)  
10,000 (i)san(g) laksa / sampung libo dyes mil (diez mil)  
100,000 (i)san(g) yuta / (i)sandaang libo syento mil (ciento mil)  
1,000,000 isang milyon milyon (un millón)  
2,000,000 dalawang milyon dos milyon (dos millones)  
10,000,000 sampung milyon dyes milyon (diez millones)  
100,000,000 (i)sandaang milyon syento milyon (cien millones)  
1,000,000,000 isang bilyon bilyon (mil millones)  
1,000,000,000,000 isang trilyon trilyon (un billón)

Frases comunes

Pilipino
  • Anglès: Ingglés
  • Tagal: Tagalog
  • Com et dius?: Anó ang pangalan ninyo? (plural) , Anó ang pangalan mo?(singular)
  • Com estàs?: kumustá
  • Bon dia!: Magandáng umaga!
  • Bona tarda, bona vesprada! (de les 13:00 a les 18:00): Magandáng hapon!
  • Adeu: paálam
  • Si us plau: segons la naturalesa del verb pakí- o makí-
  • Gràcies: salamat

Proverbis

Ang hindî marunong lumingón sa pinanggalingan ay hindî makaráratíng sa paroroonan. (José Rizal)
Qui no aprèn a mirar enrere d'on ve, mai aconseguirà saber cap a on va.

Ang hindî magmahál sa kanyang sariling wika ay mahigít pa sa hayop at malansang isdâ. (José Rizal)
Qui no estima la seva pròpia llengua és pitjor que un animal i un peix podrit.

Vegeu també

Referències

  1. Philippine Census, 2000. Table 11. Household Population by Ethnicity, Sex and Region: 2000.
  2. 3,0 3,1 Lewis, M. P.; Simons, G. F.; Fennig, C. D. «Tagalog». Ethnologue: Languages of the World, 2014.
  3. Zorc, David. 1977. The Bisayan Dialects of the Philippines: Subgrouping and Reconstruction. Pacific Linguistics C.44. Canberra: The Australian National University.
  4. Blust, Robert. 1991. The Greater Central Philippines hypothesis. Oceanic Linguistics 30:73–129.
  5. Mga Probisyong Pangwika sa Saligang-Batas.
  6. Andrew Gonzalez «The Language Planning Situation in the Philippines» (PDF). Journal of Multilingual and Multicultural Development, 19, 5, 6, 1998, p. 487–488. DOI: 10.1080/01434639808666365 .
  7. McKenna, Thomas M. Muslim Rulers and Rebels: Everyday Politics and Armed Separatism in the Southern Philippines. Berkeley: University of California Press, 1998. 
  8. «Educational Characteristics of the Filipinos (Results from the 2000 Census of Population and Housing, NSO)». National Statistics Office, March 18, 2005. Arxivat de l'original el January 27, 2008. .
  9. National Statistics Office (October 16, 2002). "Philippines: Population Expected to Reach 100 Million Filipinos in 14 Years (Results from the 2000 Census of Population and Housing, NSO)". Nota de premsa. Arxivat de gener 28, 2008, a Wayback Machine.
  10. Maulana, Nash «Filipino or Tagalog Now Dominant Language of Teaching for Maguindanaons». Inquirer.net, August 3, 2014.
  11. Ryan, Camille (August 2013). Language Use in the United States: 2011. United States Census Bureau. Report Number ACS-22. Arxivat de l'original el December 29, 2018. 
  12. «Study: Tagalog California's Most Commonly Spoken Foreign Language After Spanish» (en anglès). CBS Los Angeles, July 7, 2017.
  13. «Tagalog Certified As Third Language To Be Used In SF City Services Communications» (en anglès). CBS San Francisco, April 2, 2014.
  14. «Office of Language Access: Find a Law». Hawaii.gov. State of Hawaii. .
  15. «Office of Language Access: "Free Interpreter Help" in Multi-Languages». Hawaii.gov. State of Hawaii. .
  16. «Tagalog Was on the Ballot for the First Time in Nevada». CNN, February 12, 2020.
  17. «Distribution on Filipinos Overseas». dfa.gov.ph. .
  18. Omniglot.com Tagalog. Retrieved September 30, 2009.
  19. «Tagalog: Understanding the Language». .

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tagal
Hi ha una edició en tagal de la Viquipèdia