La tenacitat és la resistència que presenta un mineral a trencar-se o a deformar-se. Segons la tenacitat, els minerals es divideixen en sis grups, de grau més petit a més gran: fràgil, mal·leable, sèctil, dúctil, flexible i elàstic.
Els materials tenaços són capaços d'absorbir molta energia cinètica de l'objecte que provoca el xoc i la transformen en deformació plàstica o elàstica, evitant el trencament. Els materials fràgils es trenquen sense deformació quan són sotmesos a un xoc i no absorbeixen energia cinètica. En ciència de materials, la tenacitat és l'energia de deformació total que és capaç d'absorbir o acumular un material abans d'arribar a la ruptura en condicions d'impacte, per acumulació de dislocacions. Es deu principalment al grau de cohesió entre molècules. En mineralogia la tenacitat és la resistència que oposa un mineral o un altre material a ser trencat, molt, doblegat, estripat o suprimit.
Per definició la tenacitat és sempre més gran que la resiliència:
Atès que
Temes relacionats
Altres propietats dels materials que no han de ser confoses amb la tenacitat, es refereixen al fet que un mineral pot ser:
Fràgil: Qualitat d'un material de trencar-se, en ser sotmès a un esforç, gairebé sense patir deformacions.
Mal·leable: Qualitat d'un mineral relativa a la facilitat de conformar-se en fulles primes per percussió.
Resilient: Qualitat d'un material per absorbir energia de deformació per unitat de volum.
Sèctil: Qualitat d'un mineral relativa a la facilitat per tallar en encenalls prims amb un ganivet.
Dúctil: Qualitat d'un mineral relativa a la facilitat d'estirar en forma de fils.
Flexible: Qualitats d'uns minerals relatius a la facilitat per ser doblats, però sense recuperar la seva forma original una vegada que acaba la càrrega que el deformava.
Elàstic: Qualitat d'un mineral relativa a la facilitat per recobrar la seva forma primitiva en ser retirada la força que l'ha deformat.