Torre Glòries | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (ca) Torre Agbar | |||
Dades | ||||
Tipus | Gratacel | |||
Part de | Districte 22@ | |||
Arquitecte | Jean Nouvel | |||
Construcció | 2005 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura high-tech | |||
Mesura | 144 () m | |||
Pisos per sobre el terra | 34 | |||
Nombre d'ascensors | 9 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Parc i la Llacuna del Poblenou (Barcelonès) | |||
Localització | Avinguda Diagonal, 209-211 | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 40657 | |||
Activitat | ||||
Propietat de | Merlin Properties | |||
Lloc web | torregloriesbcn.com | |||
La Torre Glòries, també coneguda com a Torre Agbar, és un gratacel situat a la Plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Amb una alçada de 144 m, repartits en 34 plantes i quatre de soterrades, és el tercer gratacel més alt de la ciutat després de l'Hotel Arts i la Torre Mapfre. Forma part del districte 22@, igual que altres edificis propers com ara l'edifici Disseny Hub Barcelona, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència o la Torre Mediapro.
L'edifici, usat com a oficines, instal·lacions tècniques i serveis, també inclou un auditori. A nivell estructural, està compost per un nucli i un perímetre exterior que transmet les càrregues per obtenir unes plantes obertes lliures d'elements portants. La façana té una doble estructura, amb l'exterior de formigó armat revestit de plaques de vidre, i l'interior amb lamel·les de vidre a una certa distància de la primera, la qual cosa permet obtenir més llum natural i més control tèrmic. Les més de 4.500 finestres retallades en el formigó estructural tenen dispositius lluminosos de tecnologia LED que permeten crear imatges a tot el voltant.
El seu volum pretén recordar la forma d'un guèiser que s'eleva a l'aire. Per aconseguir arrodonir la part alta de la torre, les últimes plantes estan suspeses en voladís. Com a conseqüència de la seva forma inusual, que recorda a la 30 St Mary Axe de Londres (sovint anomenat «el cogombret»), l'edifici és conegut amb diversos sobrenoms, com «el supositori», «l'obús» i altres més escatològics.
Fou projectat per l'arquitecte francès Jean Nouvel i construït entre el 1999 i el 2005 com a seu de la companyia Aigües de Barcelona.
La torre va servir com a escenari de les campanades de Cap d'any de Televisió de Catalunya de l'any 2006 i ho va continuar essent fins al 2009.
L'any 2013, va ser adquirida per l'empresa estatunidenca Emin Capital, amb la intenció de transformar-la en un hotel de luxe, sota la marca Grand Hyatt. El 2015, Aigües de Barcelona traslladà les seves oficines al polígon industrial de la Zona Franca, i l'any 2017, la moratòria hotelera que impulsà l'ajuntament de la ciutat impedí la seva transformació en un hotel, de manera que es va mantenir el seu ús empresarial i va ser adquirida per Merlin Properties.
El maig del 2018, l'empresa CCC, associada al grup empresarial Facebook, anuncià que llogava vuit plantes de la torre Glòries per instal·lar-s'hi. El juny del mateix any, l'empresa tecnològica de comunicacions Oracle, ja present des de 2007 a Barcelona anuncià que llogava tres plantes de la torre.
El novembre del 2021 es va anunciar que s'habilitaria un mirador al capdamunt, que actuaria també com espai multidisplinar. Era previst que s'obrís al públic la primavera del 2022.
El 2016, l'escalador urbà Alain Robert va grimpar per l'exterior de la torre des del terra fins al cim. El 2019, els escaladors Leo Urban i Nico Mathieux també van fer-ho però en aquest cas sense cap tipus de corda ni protecció. El 27 d'agost del 2020, Leo Urban va repetir la pujada una altra vegada en solitari sense cordes, casc ni sabates.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Glòries |