Torrevieja (es) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província d'Alacant | ||||
Comarca | Baix Segura | ||||
Capital | Torrevella | ||||
Població humana | |||||
Població | 89.290 (2023) (1.249,86 hab./km²) | ||||
Gentilici | torrevellenca, torrevellenc | ||||
Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 71,44 km² | ||||
Banyat per | mar Mediterrània | ||||
Altitud | 7 m | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Immaculada Concepció | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Eduardo Jorge Dolón Sánchez (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 03181–03188 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 03133 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 03133 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | torrevieja.es |
Torrevella (en castellà i oficialment Torrevieja) és un municipi del País Valencià situat a la zona costanera del Baix Segura (província d'Alacant), a l'extrem sud del País Valencià.
Les activitats econòmiques principals són el turisme, l'extracció de sal i la pesca. Està situat en un paratge d'alt valor paisatgístic i ecològic a la vora del Mediterrani i al costat de les llacunes de la Mata i Torrevella. Amb 105.205 habitants (INE 2013) és la cinquena ciutat valenciana en nombre d'habitants i la tercera de la província d'Alacant, només superada per Alacant i Elx.
Situada a la planura litoral, prop del Mediterrani. Més de la meitat del seu territori està ocupat per les llacunes de Torrevella i la Mata, declarades parc natural el 1989 per la Generalitat Valenciana. La costa de Torrevella és rocosa i amb nombroses cales, com la del Mojón, la Redonda, la del Cura o la Cornuda, totes al nord del port. Al sud apareixen platges més amples i arenoses.
El clima és subàrid, amb precipitacions mitjanes que no superen els 260 mm anuals de pluja, mentre que les temperatures mitjanes varien entre els 11 °C de gener i els 26-27 °C d'agost, el que determina una vegetació caracteritzada per l'espinar.
El terme municipal de Torrevella limita amb els termes d'Almoradí, Guardamar del Segura, Oriola, Rojals i Sant Miquel de les Salines, tots a la comarca del Baix Segura.
A Torrevella s'accedix per la carretera nacional N-332, paral·lela a l'AP-7 que compta amb una eixida al municipi, la 77.
Fins al 1802 només existia una antiga torre de guaita, que li dona topònim al lloc, i algunes cases de saliners. Eixe any l'administració de les salines de Torrevella es traslladà a eixe lloc i es va autoritzar la construcció de cases. Fins al 1820 en què es va constituir l'ajuntament, l'administrador de les salines era jutge ordinari de la població resident a Torrevella. El 1829 fou totalment destruïda pel terratrèmol i reconstruïda posteriorment. La producció i el comerç de la sal han determinat i organitzat la vida del lloc, convertit el 1931 en ciutat per privilegi atorgat per Alfons XIII. La producció artesanal es limitava en el segle xix a la fabricació amb lli, cànem i cotó per al consum popular. Tot i que el fondejador dificultava el carregament de sal, el port no es va acabar de construir fins al 1954. A mitjan segle xix, l'extracció de sal es dirigia fonamentalment a l'estranger a través de vaixells suecs i holandesos. El mercat nacional d'eixe producte era principalment el gallec i, en menor mesura, el valencià. La importància del mercat exterior s'ha mantingut en el segle xx: una quarta part és consumida a l'Estat espanyol i la resta és exportada. Torrevella era també en el segle xix l'eixida marítima de les produccions agràries de l'horta d'Oriola.
El valencià era la llengua que es parlava a tot el Baix Segura des de la conquesta de Jaume el Just a finals del segle xiii. Posteriorment, als segles xviii i xix, es va consumar la substitució lingüística del valencià pel castellà.
Els historiadors han explicat la desaparició del català a partir de dos factors: en primer lloc, el despoblament de la comarca provocada per l'expulsió dels moriscos el 1609 i les epidèmies de pesta al llarg del segle xvii: ambdues circumstàncies provocaren un despoblament gairebé total de la comarca que posteriorment fou repoblada principalment de murcians, que hi portaren la seua llengua. En segon lloc, el Decret de Nova Planta promulgat al Regne de València el 1707, que deixava la llengua pròpia fora de la legalitat.
Davant d'esta conjuntura hostil, l'únic llogaret que ha mantingut viu el valencià fins als nostres dies ha sigut la pedania oriolana de Barba-roja. El valencià actualment només és present a la toponímia torrevellenca (cabo Roig o cabo Cervera) i en alguns elements lèxics del parlar torrevellenc: al recer 'a recer', bajoca (pronunciat amb fricativa uvular sorda) 'bajoca', blea 'bleda', calbote o calbotaso 'calbot', camal 'camal', chicón 'xicon', embolicar 'embolicar', estar amagaíco 'estar al llit ben tapat', esclatar 'esclatar', llampo 'llamp', milocha 'milotxa', pésoles 'pésols', etc.
Hi ha una dita popular que es diu molt a Guardamar (localitat valencianoparlant situada a 9 km) sobre les xiques de Torrevella:
« | Les xiques de Torrevella al cresol diuen candil, a la finestra, ventana, i al julivert, perejil. | » |
El creixement de la ciutat als últims anys és el més fort de tot Espanya i ha motivat la urbanització de la major part del terme municipal. La població de dret ha passat de 25.014 el 1991, 60.172 el 2001, 75.530 el 2004 i 92.034 el 2006, per la qual és la cinquena ciutat del País Valencià, i la tercera ciutat de la província d'Alacant, superant a Oriola, capçalera comarcal.
Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població | ||
---|---|---|
Font: Institut Nacional d'Estadística |
Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Any | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | |||||
Població | 50.189 | 58.828 | 69.763 | 77.943 | 75.530 | 84.348 | 92.034 | 94.006 | 101.381 | 101.792 | 101.091 | 102.136 | 103.720 | 105.205 |
L'activitat econòmica dels ciutadans es basa principalment en el turisme residencial i els serveis. Antigament va ser de gran importància la pesca i la indústria de la sal a partir de les llacunes de Torrevella i la Mata. Mitja dotzena de vaixells de cèrcol, tres arrossegadors i una vintena d'embarcacions d'arts menors tenen base en la badia de Torrevella. La llacuna de Torrevella és una de les principals explotacions salineres d'Espanya, amb una mitjana d'extracció de 600.000 tones anuals. Estes salines compten amb una bona situació geogràfica amb sortida al mar a través del port de Torrevella. En contrast amb altres explotacions de sal marina les llacunes li permeten mantenir activitat durant gairebé tot l'any. Fins a mitjans del segle xx, les salines eren la principal font d'ocupació dels habitants de la ciutat. Una profunda transformació tecnològica, i no tant el declivi de la indústria, ha reduït la plantilla a unes 160 persones.
En dues dècades Torrevella ha passat de ser un tranquil poble en el qual venien treballadors d'altres parts del país o d'Europa en la seva època de vacances, a una ciutat on la construcció és un dels principals factors de creixement econòmic. Eixa evolució va generar un creixement demogràfic, passant dels 13.000 veïns censats a principis dels 80 als més de cent mil actuals.
El Ple de l'Ajuntament està format per 25 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 14 regidors del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Los Verdes de Torrevieja-Compromís Municipal (LV-Compromís), 1 de Sueña Torrevieja (Sueña), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Vox.
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Eduardo Dolón Sánchez | 12.640 | 56,07% | 16 (+2) | ||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Bárbara Soler Torregrosa | 4.704 | 20,86% | 6 (+1) | ||
Vox | Salvador Ruso Pacheco | 2.144 | 9,51% | 2 (+1) | ||
Sueña Torrevieja | Pablo Samper Hernández | 1.169 | 5,19% | 1 () | ||
Altres candidatures | 1.888 | 8,38% | 0 ( -4) | |||
Vots en blanc | 206 | 0,9% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 22.751 | 100 % | 25 | |||
Vots nuls | 222 | 0,97% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 22.973 | 52,9%** | ||||
Abstenció | 20.464* | 47,1%** | ||||
Total cens electoral | 43.437* | 100 %** | ||||
Alcalde: Eduardo Dolón Sánchez (PP) (17/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors | ||||||
Fonts: (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2019 l'alcalde de Torrevella és Eduardo Dolón Sánchez (PP), qui ja va ser alcalde entre 2011 i 2015.
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Rosa Mazón Valero | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Rosa Mazón Valero Joaquín García Sánchez |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
28/05/1983 ?/?/1985 |
Dimissió/renúncia -- |
1987–1991 | Joaquín García Sánchez Pedro Ángel Hernández Mateo |
PSPV-PSOE AP |
30/06/1987 20/05/1988 |
Moció de censura AP+CUT -- |
1991–1995 | Pedro Ángel Hernández Mateo | PP | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Pedro Ángel Hernández Mateo | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Pedro Ángel Hernández Mateo | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Pedro Ángel Hernández Mateo | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Pedro Ángel Hernández Mateo | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Eduardo Dolón Sánchez | PP | 01/07/2011 | -- |
2015–2019 | José Manuel Dolón García | Los Verdes | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Eduardo Dolón Sánchez | PP | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | Eduardo Dolón Sánchez | PP | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana |
En els últims anys l'Ajuntament de Torrevella s'ha vist involucrat en diferents casos de corrupció:
En l'àmbit de la música, Torrevella és coneguda per la tradició de les havaneres, que fou importada pels torrevellencs que comerciaven amb Cuba, antiga colònia espanyola. Ricardo Lafuente Aguado és un dels autors més destacats del gènere, que cada any congrega a moltes corals al Certament Internacional d'Havaneres i Polifonia, celebrat des de 1955. La Coral Francisco Vallejos, fundada el 1954, és la més representativa de les que interpreten l'havanera a Torrevella.
També goja de merescuda fama la Unión Musical Torrevejense, amb més de cent anys d'història. De recent creació és l'orquestra de càmera de l'Associació Musical i Cultural Ars Ætheria.
També és molt important el Premi de Novel·la Ciutat de Torrevella, que ja duu sis edicions, el segon, després del Premi Planeta de major quantia econòmica per al guanyador, uns 360.000 €.
El plat típic per excel·lència és l'arròs amb pèsols i aladroc, amb el brou del qual preparen el caldero, variant autòctona de l'arròs a banda; altres dinars torrevellers són els guisats amb bacallà, bonítol, cavalla i altres peixos; calamar de potera, polp «en sangochao» i polp sec. També hem comentat l'afició local als fruits de la mar en salaó.
La institució esportiva més important de Torrevella és el club Handbol Torrevella, que competix a la lliga ASOBAL, amb uns 1.400 socis i competix al Pavelló Infanta Cristina amb una capacitat per a 4.500 espectadors.