| ||||
Tipus | tractat de pau | |||
---|---|---|---|---|
Data | 14 gener 1814 | |||
Localització | Kiel (Alemanya) | |||
Estat | Alemanya | |||
Signatari | ||||
El Tractat de Kiel va ser un acord internacional entre Suècia i el Regne de Dinamarca-Noruega signat el 14 de gener de 1814 a la ciutat Alemanya de Kiel.
En favor d'aquest tractat el regne de Dinamarca, perdedor de les Guerres Napoleòniques, va cedir Noruega al regne de Suècia a canvi dels territoris suecs de la Pomerània. Val a dir que el tractat signat a Kiel mai va entrar en vigor. La sobirania de Pomerània va passar a Prússia quan Noruega declarà la independència, adoptant la seva pròpia constitució i escollint així al príncep Cristià VIII de Dinamarca com a nou sobirà. Després d'una breu guerra entre Suècia i Noruega, la Convenció de Moss va acabar amb aquesta malentesa. El Tractat de Kiel en essència no incloïa les anteriors possessions noruegues de Groenlàndia, Islàndia i les illes Fèroe, que varen romandre sota control danès.
En sentir notícies sobre el tractat, el príncep del regne danonoruec Cristià Frederic, virrei de Noruega, va promoure un moviment independentista eminentment noruec. La intenció subjacent a la idea d'aquest nou moviment era la reunificació de Noruega amb Dinamarca. El moviment va tenir èxit degut al suport clandestí de la corona Danesa i al desig d'independència de la població noruega.
El 10 d'abril de 1814 va reunir-se una assemblea nacional a Eidsvoll amb l'objectiu de redactar una constitució pel país. Finalment Noruega va declarar la seva independència el 17 de maig de 1814, escollint a Christian Frederik com a nou rei. Després de la guerra amb Suècia, Christian va ser derrocat i substituït per Carles XIII de Suècia, creant-se la unió entre Suècia i Noruega.