Vapor Vell (Sants)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Vapor Vell
Imatge
Façana sud del Vapor Vell, on ara és l'entrada a la Biblioteca
Dades
TipusFàbrica Modifica el valor a Wikidata
Construcció1844 Modifica el valor a Wikidata
Úsbiblioteca i escola Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Altitud30 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSants (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPassatge del Vapor Vell s/n Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 37″ N, 2° 08′ 05″ E / 41.37694°N,2.13472°E / 41.37694; 2.13472
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN293-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0010213 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC324 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1746 Modifica el valor a Wikidata

El Vapor Vell és una antiga fàbrica tèxtil de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional. Coneguda inicialment com a «Vapor Güell», començà a produir el 1846 i va ser la primera gran fàbrica de vapor que s'instal·là a l'antic municipi de Santa Maria de Sants. Pocs anys després, en instal·lar-se a Sants una altra fàbrica tèxtil amb màquines de vapor, L'Espanya Industrial, aquesta va passar a dir-se popularment «Vapor Nou», i l'anterior «Vapor Vell».

El conjunt fabril

L'edifici

L'edifici principal era una fàbrica de pisos, com les construïdes a Manchester, de planta baixa, tres pisos i golfes, destinat a la filatura i a la seva preparació.

Tot i que el gruix del mur és de maó, la seva estructura de parets(tancaments interiors i exteriors), brancals i llindes de finestres són de pedra. Amb una coberta de teula a dues vessants. Els pilars, de ferro colat, estaven disposats en rengleres a cadascuna de les seves plantes. La quarta planta conserva l'entaulament original de fusta.

De l'antic conjunt encara en resta un element força significatiu, la darrera xemeneia instal·lada, de planta octogonal, tronc piramidal i de considerable alçada.

El més destacable de la construcció del Vapor Vell eren les solucions arquitectòniques que aportaven. Per una banda, el seu disseny constructiu per plantes permetia millores energètiques fruit del seu sistema de grans politges i corretges de transmissió que donaven moviment a tots els arbres horitzontals de cada pis. Per l'altra una millora de la il·luminació, degut als seus grans finestrals repartits en ambdues cares de la seva façana.

Altres naus

A la part frontal es podia trobar l'edifici, avui enderrocat, destinat als tints i als assecadors coberts. Aquesta construcció, formada per totxos, facilitava la ventilació natural. A la part posterior de l'edifici central es localitzaven les dues màquines de vapor.

Història

Maqueta de l'antiga fàbrica del Vapor Vell al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Vista de la façana sud i la xemeneia que s'ha conservat
Entaulament original

Güell, Ramis i Cia

El 24 de febrer de 1844, l'indià Joan Güell i Ferrer va comprar a Josep Santomà una parcel·la de quatre mujades sobre el camí d'Esplugues a Sants per a construir-hi una gran fàbrica tèxtil, posteriorment coneguda com a Vapor Vell. L'any 1846 inicià les activitats productives amb la producció de panes i velluts de cotó.

Domènec Ramis tenia una fàbrica de teixits de cotó i mescla al carrer dels Còdols, 22 (modern 23), que es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona de 1844 sota la raó social Casanova, Costa i Ramis amb «Escoceses y Damascos con mezcla de estambre y algodon, tejidos de lana con mezcla de oro, plata, algodon y seda y pañuelos de seda, lana y algodon». Mecànic de professió, Ramis havia desenvolupat un teler Jacquard que teixia i brodava alhora, i el 1847 va obtenir un privilegi per a fabricar panes a la manera francesa durant cinc anys, que aportà a la societat Güell, Ramis i Cia, constituïda el 1848. Aquesta va instal·lar el seu despatx i magatzem al núm. 13 del mateix carrer (vegeu casa Joan Rull).

El juliol de 1854 es va produir la vaga en contra de les noves màquines selfactines i la fàbrica va tancar durant dos mesos. Durant la primera vaga general de Catalunya, el 2 de juliol de 1855, va ser mort a trets el director de la fàbrica del Vapor Vell, Josep Sol i Padrís. El soci Domènec Ramis va ser ferit de gravetat, i poc després es retirà de l'empresa, per la qual cosa aquesta canviaria el nom a Güell i Cia, amb despatx i magatzem al carrer dels Còdols, 16 (vegeu casa-fàbrica Salgado-Güell).

Posteriorment, Joan Güell es retirà de la gestió, però va mantenir-hi la inversió i en delegà progressivament la direcció a l'enginyer industrial Marià Parellada i Ribas. L'any 1873 es produí una forta crisi en la venda dels velluts i els obrers proposaren treballar la meitat de temps per tal que no hi hagués acomiadaments i no se'ls acceptà la proposta. Molts es quedaren sense feina.

El 1889 hi hagué una forta crisi al sector cotoner, amb acomiadaments i protestes sindicals. El director, Ferran Alsina, va rebre uns trets anant cap a casa, però quedà il·lès. La fàbrica tancà la seva producció tèxtil definitivament l'any 1890 i Eusebi Güell i Bacigalupi, fill del fundador, traslladà l'activitat cap a la Colònia Güell, que entrà en funcionament el 1901.

Biblioteca allotjada en l'edifici (2009)

Després del tancament de la fàbrica, l'espai interior es dividí i s'instal·laren diverses activitats econòmiques. L'any 1897 el cineasta Fructuós Gelabert rodà al pati de la fàbrica la seva primera pel·lícula argumental "Riña en un café", considerada la primera pel·lícula de ficció rodada a l'Estat espanyol.

Durant la Guerra civil espanyola, l'espai fou col·lectivitzat per la CNT-FAI i convertit en un taller de fusta.

L'any 1944 el Club Esportiu Mediterrani comprà les piscines del Vapor Vell. Hi instal·la la seva seu social on hi restà fins a l'any 1978 quan mitjançant una permuta traslladà les seves instal·lacions a un pati interior al carrer Regent Mendieta. Aquest mateix any s'incendiaren les antigues naus del Vapor Vell.

El 1977, el Vapor Vell va ser comprat per l'empresa Jorba Preciados, en aquesta època propietat del grup Rumasa, amb la intenció d'edificar-hi uns grans magatzems.

El 16 de juliol de 1986, l'Ajuntament de Barcelona aprovà el Pla Especial del Vapor Vell. Del conjunt de naus i espais que ocupava l'antic complex industrial, només se'n conservaren com a equipaments la principal i la xemeneia, mentre que la resta del solar es destinà a sòl residencial i a l'obertura del carrer de Joan Güell, que arriba des de l'avinguda Diagonal fins a la plaça de Sants.

El 28 de febrer de 1998, l'Alcalde de Barcelona posà la primera pedra de la nova biblioteca central del Districte ubicada a l'antic edifici del Vapor Vell. El 15 de maig de 1999 es realitzà una jornada de portes obertes a les obres de la biblioteca del Vapor Vell abans de fer la divisió interior de les naus.

Des de l'any 2000 l'edifici també acull l'Escola Barrufet.

Referències

  1. 1,0 1,1 «VAPOR VELL DE SANTS. FÀBRICA I XEMENEIA». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. Fernández, Magda; López, Maria Dolors. La industrialització. Barcelona: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, 1993, p. 4. 
  3. Enrech, Carles. Entre Sans i Sants. Història social i política d'una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2004. 
  4. Dolors Baqué ... . Els vapor a Sants. 1a edició. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1997, p. 24-25. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Cabana, 1992.
  6. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 56, 59. 
  7. Guía general de Barcelona, 1849, p. 385. 
  8. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 317. 
  9. Exposición pública de productos de la industria española, 1844, p. 13. 
  10. Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 193-199.
  11. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 172, 312, 316. 
  12. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 235. 
  13. Calosci, Laura. Presentació històrica del Vapor Vell, octubre de 2010. }
  14. Sandra García Prat. «L’Escola Barrufet fa 50 anys al barri de Sants». .

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vapor Vell
  • Baqué, Dolors "Els vapors a Sants" a Quaderns de l'arxiu 3. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1997
  • Cabana, Francesc «Els Güell i la seva gent. El Vapor Vell de Sants i la Colònia Güell». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep M. "Sants creis: el Vapor Vell", a Els barris que foren independents, 1. Sant Martí de Provençals, Sants, La Bordeta, Hostafrancs, pp. 151–156. Barcelona: Edicions 62, 1976
  • Enrech Molina, Carles. Entre Sants i Sants. Història social i política d'una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897)". Barcelona, 2004.
  • FERNÁNDEZ, Magda; LÓPEZ, Maria Dolors. La industrialització. Conèixer el Districte de Sants Montjuïc, 2. Barcelona: Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc, 1993.

Vegeu també