Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Lingüística anglesa |
---|
Anglès
Altres |
El verb amb partícules (en anglès phrasal verb) és un verb combinat amb preposicions o adverbis. Aquest tipus de verbs és molt comú en la llengua anglesa i s'empra sobretot en la llengua oral o col·loquial (per als verbs populars go in/come in, go out/come out, go up/come up, go down/come down... l'anglès té els verbs d'arrel llatina teòricament sinònims enter, exit, ascend, descend… però són propis de registres formals, amb de vegades matisos d'ús). La característica més significativa d'aquest tipus de verbs és el canvi de significat que produeix cadascuna de les partícules que s'afegeix al verb. La unitat semàntica és formada pel verb, la partícula i una preposició o totes dues coses alhora.
La dificultat en anglès és que la seua composició no és compositiva, és a dir que no se’n pot pas sempre deduir el significat a partir de les seues parts individuals, i per tant, és tot sovint impredictible. Aquesta característica els fa tan interessants i també una dificultat per a qui aprèn l'anglès. Per exemple, el verb to ask permet:
O el verb to bang :
Hi ha almenys tres tipus principals de construccions segons que el verb es combini amb una preposició (Prepositional Phrasal Verb), una partícula (Particle Phrasal verb) o totes dues coses.
Quan un Particle PV és transitiu pot semblar un Prepositional PV, cosa que contribueix a la confusió. Hi ha una manera de diferenciar-los, però: quan l'objecte d'un Particle Verb és un pronom definit, pot precedir (ho sol fer) l'article. En canvi, l'objecte d'una preposició mai no la precedeix.
Els Particle PV transitius permeten variacions en l'ordre de les paraules segons el pes relatiu dels seus components. És a dir, que a vegades en canvia l'ordre. Normalment es canvia l'ordre dels components de menys pes.
Comparar els phrasal verbs amb construccions catalanes és força complicat, atès que són construccions pròpies de les llengües germàniques. En qualsevol cas, sols podem parlar de phrasal verbs quan porten darrere una preposició, un adverbi preposicional o una preposició adverbial (tots els adverbis de lloc: dins, fora, darrere, davant...) o un nom transformat en preposició (fins, cap, vora, via i barata, però també alguns antics com riba) i quan darrere de la preposició hi pugui haver un sintagma nominal o no res (és a dir, que siguen intransitius o transitius, com un verb normal).
En català n'hi ha alguns: anar dins (entrar), anar fora (sortir, eixir), anar en(d)avant/en(dar)rere (recular), anar amunt (pujar, muntar), anar avall (baixar, davallar), baixar avall (baixar cap a baix), entrar dins (entrar), fer fora (expulsar, foragitar, despatxar, acomiadar), fer cap (dirigir-se), fer de (imitar, interpretar), fer via (avançar, progressar; anar rabent; cuitar-se), fer-se ençà (acostar-se), fer-se enllà (allunyar-se), sortir fora (anar a fora), tirar avall (llençar/llançar cap a baix; anar cap a baix), tirar amunt (llençar/llançar cap amunt; anar cap a baix), tirar endavant (continuar; anar endavant), tirar fora (expulsar, foragitar, despatxar, acomiadar), tornar en(da)rere (recular, retrocedir), ...
fer camí (caminar; avançar en una certa direcció), i tirar camí (dirigir-se cap a un cert lloc) no pareixen poder-se classificar com a verbs amb partícula, atès que 'camí' no sembla pas haver totalment estat mai una preposició (hom diu "de camí a" i no "*camí" o "*camí a").
Es tracta d'un fenomen comú a les llengües germàniques. L'alemany hi excel·leix: té partícules separables i inseparables, i les separables van de llevant a ponent d'acord amb l'estructura de la frase.
En italià és prou productiu amb el mot via (cf. anglès away): buttare via/fuori (llençar), cercare di (mirar de)...
En castellà darse cuenta (adonar-se)...
Les llengües del nord d'Itàlia (llombard, emilià, genovès etc) fan servir molt els phrasal verbs, per influència germànica: no tenen gerundi i fan servir construccions preposicionals (son appreuvo a fâ estic fent: lit. 'estic darrere a fer').