La història de l′època precolombina de Mèxic es coneix bàsicament pel treball dels arqueòlegs, car no es disposa de fonts escrites que permetin conèixer amb detall el desenvolupament dels pobles que van habitar el territori que avui es coneix com a Mèxic durant el període que va des de l'arribada dels éssers humans a aquestes terres fins a la conquesta espanyola en el segle xvi. És excepcional el cas dels maies del Període clàssic, i els mixteques i mexicans del període postclàssic, car s'explica amb documents sobre aquestes cultures, encara que només fins a dates molt recents s'ha pogut desxifrar el seu contingut.
Existeixen diverses hipòtesis sobre el poblament d'Amèrica. La més acceptada l'atribueix a les migracions de pobles paleomongols que habitaven Sibèria abans de les glaciacions. Quan aquestes migracions van ocórrer, en l'actual estret de Bering, on va haver d'emergir un pont de terra entre Amèrica i Àsia a causa del descens en el nivell del mar. Seguint aquesta teoria, és possible que grups de caçadors arribessin a Amèrica del Nord seguint a les seves preses. Segles després, en concloure l'era glacial, els caçadors van quedar atrapats al nou continent i van anar remuntant aquestes terres, en direcció cap al sud. Potser un argument per considerar una altra possibilitat per al poblament d'Amèrica és la troballa de restes humanes a La Toca, Brasil, datades en 45 mil anys aC, mentre que les restes trobades a American Falls (Estats Units) tenen uns dos mil anys menys. De fet, altres teories plantegen la possibilitat d'un poblament múltiple, des d'Àfrica, Àsia i Polinèsia.
Els arqueòlegs consideren que aquest ampli període de la prehistòria mexicana comença amb l'arribada dels primers éssers humans al territori del que avui es considera Mèxic. La conclusió d'aquesta etapa varia d'acord amb la regió cultural que es tracti, més primerenca per a Mesoamèrica i més tardana per a Aridoamèrica. Al llarg d'aquest vast període, els grups originals de caçadors i recol·lectors nòmades van anar evolucionant cap a formacions socials sedentàries dedicades a l'agricultura (en les zones on el medi ho permetia). L'etapa lítica adquireix el seu nom de la gran quantitat d'instruments fabricats amb pedra datats d'aquest temps. Això no vol dir que la pedra fos l'únic material que aquells grups humans van conèixer, sinó que aquest va ser el que millor va resistir el pas del temps. També es denomina aquesta etapa el període preceràmic, car consideren que la ceràmica és una característica definitòria de les societats agrícoles.
Se subdivideix en quatre grans períodes:
El desenvolupament de les cultures agrícoles de Mesoamèrica és presa com la fita històrica que marca la separació d'aquesta superàrea cultural pel que fa a Aridoamèrica, ocupada per pobles caçadors-recol·lectors nòmades. Això, com es va exposar en l'apartat anterior, va ocórrer aproximadament en l'any 2500 aC. El primer que va emprar aquest terme va ser Paul Kirchhoff el 1954. Per diferenciar els aridoamericans d'altres pobles veïns com els mesoamericans i els indis de les praderes, Kirchoff va distingir els caràcters econòmics (pobles dedicats a la recol·lecció de vegetals que combinaven de manera secundària amb caça) i patrons de residència (poblacions nòmades) peculiars de la superàrea. Hi va incloure, a més, els pobles recol·lectors i pescadors que tenien una agricultura poc desenvolupada (com els pobles de la serra de Tamaulipas). El paisatge aridoamericà és summament variat. S'estén per planícies, muntanyes molt escarpades, costes i altiplans. La vegetació i la fauna són igualment diverses. Això va propiciar una fragmentació de les pràctiques culturals, orientades a l'explotació eficient dels recursos disponibles. Per això, mentre que els indis californians disposaven de fusta i altres productes del bosc, els pobles del desert passaven penúries en temps de crisi perllongada que, fins i tot, els portava a menjar terra o escorces per a enganyar la fam. Kirchoff també va proposar una divisió d'Aridoamèrica (que alguns autors anomenen Gran Chichimeca) en àrees culturals per facilitar-ne l'estudi. Les regions distingides per Kirchoff són les següents:
La història de Mesoamèrica es divideix en horitzons culturals o períodes. El nom pot canviar d'acord amb els autors consultats, però en general s'accepta la divisió en tres grans etapes, apuntades en els anteriors apartats de l'article. S'aclareix que les dates de conclusió de cadascun dels períodes també depenen del desenvolupament històric de cada cultura o àrea cultural.