El Corán (arabi: القرآن Al-Qur’ān) es el libru considerau sagrau polos musulmanis. Tamién se lo conoci, en luenga árabi, Al Qur'an Al Karim o nobli Corán. Hue rebelau por Dios al profeta Mahoma (Muhammad, محمد) por meiu del ángel Gabriel (Yibrail o Yibril, جبريل). Duranti la via el profeta Mahoma, las revelacionis huerun trasmitías oralmenti o escrevías en ojas de palmeras, trozus de cueru o uesus. A la muerti el profeta, en 632, los sus siguioris escomençarun a reunil estas revelacionis, que duranti el Califatu d'Utman ibn Affan (عثمان بن عفان) tomarun la horma que tien ogañu, 114 capítulus (azoras, سورة), ca unu deviiu en versículus (aleyas, آيات).
El Corán toma muchus pressonajis que aparecin enos librus sagraus del judaísmu i el cristianismu (Tanaj i Biblia) i ena literatura devota (por ejemplu, los librus apócrifus), con muchas deferencias en detalli. Pressonajis del mundu ebreu i cristianu comu Adán, Noé, Abraham, Moisés, Jesús de Nazaret i Juan Bautista aparecin mencionaus comu profetas islámicus.
Sura 97 – El destinu (Al-Qadr)
En el nombri de Alá, el Compasivu, el Misericurdiosu!
Bismi-llāhi-r-raĥmāni-r-raĥīmi