La Guèrra de Trenta Ans es una guèrra europèa majora que se debanèt de 1618 a 1648. Causada per lei tensions religiosas entre catolics e protestants dins lo Sant Empèri, foguèt marcada per l'intervencion successiva de plusors poissanças estrangieras (Danemarc, Suècia e França). Pauc a pauc, lo conflicte se transformèt en un combat entre França, ajudada per lei poissanças protestantas, e leis Estats Absborg. S'acabèt finalament en 1648 per una victòria francesa que permetèt ai Borbons d'empachar la centralizacion dau Sant Empèri a l'entorn d'Àustria.
La Guèrra de Trenta Ans marquèt fòrça leis esperits europèus en causa de la violéncia dei combats e dei destruccions fòrça importantas entraïnadas per leis operacions militaras en Alemanha. D'efiech, amb au mens 7 milions de mòrts, foguèt lo conflicte pus murtrier en Euròpa fins a la Premiera Guèrra Mondiala. Ansin, lei Tractats de Vestfàlia que reglèron la patz de 1648 assaièron d'organizar un òrdre diplomatic novèu destinat a empedir un segond conflicte d'aqueu tipe.
Lo desvolopament dau luteranisme en Alemanha durant la premiera mitat dau sègle XVI entraïnèt una reaccion vigorosa de Carles Quint (1520-1556). En 1521, decidiguèt d'enebir la religion novèla per l'Edicte de Worms. Puei, en 1529, una dièta, reünida a Espira, ordenèt tornarmai de celebrar la messa segon lo rite catolic. Enfin, en 1546, mandèt una expedicion militara còntra l'aliança dei princes protestants alemands que foguèron severament desfachs durant la batalha de Mühlberg lo 24 d'abriu de 1547.
Pasmens, lo nombre de protestants entre lei princes alemands èra tròp important e una segonda guèrra s'acabèt en 1552 per un succès dei Luterians. De negociacions comencèron donc a Augsborg tre 1548. Ansin, lo 29 de setembre de 1555, leis ostilitats entre protestants e catolics foguèron suspendudas per la signatura de la Patz d'Augsborg. L'objectiu d'aquel acòrdi èra de gelar la situacion per empachar un retorn dei combats :
Aquela patz permetèt d'arrestar la guèrra civila mai ignorava la resolucion dau conflicte religiós latent entre leis estats alemands. De mai, lo calvinisme s'estendèt rapidament entraïnant ansin l'aparicion d'una tresena religion poderosa dins la region mai qu'èra pas reconeguda per lei disposicions presas a Augsborg.
D'autra part, divèrsei país europèus avián d'ambicions militaras e politicas en Alemanha :
La fin dau sègle XVI e lo començament dau sègle XVII foguèron marcats per una tiera d'afaires liant aspèctes religiós e politics. Sensa entraïnar la fin de la patz generala, suscitèron de tensions grèvas :
Aquelei conflictes menèron a la mesa en plaça d'alianças militaras basadas sus lei blòts religiós existent en Alemanha. La premiera foguèt realizada a l'iniciativa dei princes calvinistas que formèron la Liga de l'Union Evangelica en 1608. Gropèt leis estats protestants principaus, levat de l'Electorat de Saxònia, maugrat de divisions entre calvinistas e luterians. Leis estats catolics (Baviera, Mainz, Colonha...) repostèron l'an seguent amb la creacion de la Liga Catolica plaçada sota la direccion de Maximilian de Baviera.
En 1617, venguèt evident que l'Emperaire Matthias, tanben rèi e prince-elector de Boèmia, anava morir sensa eiretier dirècte. Aquò causèt lo problèma de la succession de Boèmia, estat protestant, e de la conservacion dau títol imperiau dins l'Ostau dei Habsborg. L'Emperaire decidiguèt donc d'abandonar son títol de rèi de Boèmia au profiech de son bòn cosin Ferdinand. Ansin, Boèmia demorava dins la familha dei Habsborg e Ferdinand veniá lo candidat pus seriós per la succession imperiala. Pasmens, Ferdinand èra un catolic fervorós que vouguèt restablir lo catolicisme en Boèmia. Ansin, venguèt fòrça impopular. De mai, Boèmia aviá obtengut en 1609 una autonomia importanta e de garantidas sus la liberta religiosa per l'Emperaire Rodòuf II (1576 - 1612). Ansin, d'incidents acomencèron entre Catolics e Protestants. Puei, lei dos mandadors de Ferdinand II foguèron bandits d'una fenèstra dau palais de Praga. Aquel eveniment foguèt lo començament de la revòuta de Boèmia, ajudada mai o mens per leis estats vesins de Moràvia, Silèsia e Lusàcia, e de la Guèrra de Trenta ans.
La Guèrra de Trenta ans es generalament devesida entre quatre periòdes que son :
Au començament de la guèrra, Ferdinand teniá coma aliats e sostèns lo Papa, lo Reiaume d'Espanha e la Liga Catolica dirigida per Maximilian de Baviera. Boèmia poguèt comptar ambé l'ajuda de Transilvània puei de Palatinat. D'efèct, la mòrt de l'Emperaire Matthias en 1619 cambièt la natura de la guèrra. Ansin, lo 26 de julhet de 1619, Boèmia elegiguèt Frederic V, ja còmte e elector protestant de Palatinat, coma rèi. Òr, un rèi de Boèmia protestant podiá entraïnar un cambiament entre leis electors imperiaus ambé la formacion d'una majoritat protestanta ambé quatre votz còntra tres (Brandeborg, Saxònia, Palatinat e Boèmia còntra Colonha, Trevèri e Mayence). De mai, l'eleccion de Frederic V aguèt luòc durant l'eleccion de Ferdinand que venguèt Emperaire lo 28 de julhet mentre que lei novèlas de Boèmia èran pas encara conegudas.
Ferdinand, vengut Ferdinand II, acomencèt donc rapidament leis operacions contra Boèmia e Palatinat. Lei premierei batalhas foguèron de victòrias protestantas mai aquel avantatge èra provisòri car l'armada de Boèmia foguèt destrucha dins la region de Praga lo 8 de novembre durant la batalha de la Montanha Blanca. D'autra part, leis armadas de l'Union Protestanta foguèron pas capablas d'ajudar Boèmia après una desfacha a Sablat lo 10 de junh de 1619.
La batalha de la Montanha Blanca entraïnèt en 1621 la dissolucion de la Liga de l'Union Evangelica e Frederic V perdeguèt sei fèus. Ansin, Ferdinand II prenguèt possession de Boèmia, lo Palatinat renan foguèt devesit entre de nòbles catolics e Maximilian de Baviera obtenguèt son títol d'elector en cambi de son sostèn militar a l'Emperaire.
Après leis operacions dei premiereis annadas, leis annadas 1621-1625 se caracterizèron principalament per una guèrra de sètges e una intervencion espanhòla au profiech de l'Empèri per ocupar lo rèsta de Palatinat. Espanha èra interessada per aquelei territòris situats pròches de la frontiera dei País Bas. D'efèct, la trèva entre lei dos país s'acabava en 1621 e Palatinat èra un ponch estrategic per lei tropas espanhòlas mandadas còntra leis Olandés. Ansin, Mannheim e Heidelberg foguèron presas en 1622 e Frankenthal en 1624. D'aqueu temps, leis armadas protestantas anèron dins lei regions frontalieras dei País Bas e se bateguèron còntra leis Espanhòus ambé leis Olandés o còntra lei Catolics de l'Empèri Romanogermanic. Permetèron la victòria olandesa durant lo sètge de Bergen-op-Zoom en 1622. Pasmens, foguèron quasi anientats per Tilly durant la batalha de Stadtlohn lo 6 d'aost de 1623. Ansin, la revòuta protestanta foguèt desfacha per lei tropas catolicas.
En 1625, lo Reiaume de Danemarc èra un reiaume luterian que son rèi Crestian IV èra tanben duc de Holstein, territòri situat dins l'Empèri. Aprofichant la situacion malaisada de l'Emperaire, Crestian aviá estendut l'influéncia danesa dins lo nòrd d'Alemanha. Per exemple, en 1621, Amborg deguèt acceptar la senhoriá danesa. De mai, lo reiaume danés èra fòrça estable e lei finanças importantas. Enfin, Crestian èra inquiet dei progrès catolics per son independéncia. Ambé l'ajuda financiera de França e d'Anglatèrra, decidiguèt donc de recrutar una armada de 35 000 òmes e d'atacar lei fòrças imperialas.
Còntra lei fòrças de Danemarc, Ferdinand II mobilizèt lei tropas dau Còmte de Tilly e aquelei d'Albrecht von Wallenstein, un nòble de Boèmia enriquit de divèrsei territòris en cambi de son sostèn per l'Emperaire au començament de la guèrra. Ansin, Ferdinand II tenguèt una armada de 30 000 a 100 000. Lei Danés qu'ignoravan lo nombre de soudats imperiaus deguèron donc rapidament batre en retirada. De mai, leis aliats e sostèns de Crestian IV poguèron o vouguèron pas intervenir per l'ajudar. D'efèct, França èra ocupada per la guèrra civila de Richelieu contra lei Protestants, Anglatèrra èra afeblida per de trébols intèrnes e Brandenborg e Saxònia volián pas rompre la patz fragila existent dins lei regions èst d'Alemanha.
Ansin, l'armada danesa e seis aliats protestants alemands foguèron respectivament batuts en 1626 per leis Imperiaus a Lutter e per Wallenstein a Dessau. Lei pèrdas danesas foguèron d'aperaquí 8 500 tuats, bleçats o capturats. D'ara endavant, l'armada danesa èra tròp demenida per empachar l'invasion dei domenis continentaus dau reiaume. Wallenstein capitèt donc l'ocupacion de Meclemborg, de Pomerània e de Jutlàndia.
Maugrat sei victòrias, l'armada de Wallenstein teniá pas de flòta per atacar leis illas danesas, especialament l'illa de Sjælland e la capitala dau reiaume. Leis Imperiaus acomencèron donc lo sètge de Stralsund en mai de 1628. Aquela ofensiva entraïnèt lo mandadís de renfòrç danés dans la vila e tanben escocés e suedés marcant donc lo començament de la participacion suedesa dins la Guèrra de Trenta Ans. Lo sètge foguèt levat lo 4 d'aost e una garnison suedesa foguèt installada dins la ciutat.
Après aqueu succès, Crestian IV assaièt de desbarcar una armada novèla sus lo continent. Pasmens, Wallenstein foguèt venceire a Wolgast e lei dos camps acomencèron de negociacions. D'efèct, lei Danés avián mau capitat de repossar lei tropas imperialas mai Wallenstein crenhiá de pèrdre sei gasanhs contra una aliança de Danemarc e Suècia. En 1629, foguèt donc signada la Patz de Lübeck : Crestian IV gardava son reiaume mai deviá plus intervenir dins leis afaires alemands.
Après la Patz de Lübeck, lei Catolics convenquèron l'Emperaire de reprendre lei fèus protestants tenguts en infraccion de la Patz d'Aubsborg. Ansin, segon l'Edicte de Restitucion de 1629, lei Catolics reprenguèron possession de dos arquevescats, sièis evescats e de centenaus de monastèris. De mai, en 1630, Wallenstein foguèt cridat per l'Emperaire per evitar la perseguida de l'intervencion suedesa. Pasmens, èra tròp tard car lo rèi suedés Gustau II desirava estendre son influéncia politica e economica dins lo nòrd d'Alemanha.
En 1630, lei fòrças suedesas intrèron dins l'Empèri per Pomerània ambé lo sostèn financièr de França e Províncias Unidas. Après la sonada de Wallenstein, Ferdinand II èra dependent dei tropas de la Liga Catolica per luchar contra Suècia. Dins aquò, foguèron desfachas en setembre de 1631 a Breitenfeld puei en abriu de 1632 a Rain am Lech onte lo Còmte de Tilly foguèt tuat. De mai, Gustau II capitèt d'aumentar lo nòmbre de soudats de sei fòrças de 42 000 en 1630 a 149 000 en 1632.
Ferdinand II deguèt donc negociar l'ajuda de Wallenstein e de son armada. Aqueu ataquèt au sud per copar lei linhas d'aviatalhament suedesas. La batalha aguèt luòc a Lützen en novembre de 1632. Wallenstein foguèt batut mai Gustau foguèt tuat. Aquela mòrt entraïnèt de problèmas dins lo comandament de la coalicion protestanta permetent ai Catolics de mandar divèrsei còntraofensivas.
En 1633, lei Suedés e leis Imperiaus mandèron divèrseis atacas sensa cambiament d'equilibri entre lei dos camps. Ansin, lei Suedés ganhèron lei batalhas d'Oldendorf e de Pfaffenhofen mai foguèron batuts a Steinau. Au començament de l'annada 1634, foguèron tanben venceires a Liegnitz lo 8 de mai e a Landshut lo 22 de julhet. Pasmens, lo renfòrç d'una armada espanhòla en setembre donèt tornarmai l'avantatge ai Catolics. Ansin, poguèron batre severament lei Protestants e lei Suedés a Nördlingen. Lei Protestants i perdeguèron la mitat dei tropas engatjadas dins la batalha e deguèron recular. Ansin, en 1635, tota resisténcia suedesa foguèt eliminada dins lei regions sud d'Alemanha.
Après lei combat dins lo sud d'Alemanha, lei dos camps acomencèron de negociacions novèlas qu'adociguèron lei condicions de la Patz de Lübeck. L'Edicte de Restitucion èra limitat ai territòris non ocupats per lei Protestants en 1627 e un relambi de 40 ans èra mes en plaça per son aplicacion. Lo tractat creava tanben una armada imperiala ambé lei tropas dei territòris diferentes de l'Empèri. Pasmens, en realitat,lei senhors pus poderós coma Maximilian de Baviera tenián totjorn lo contraròtle de seis armadas.
Aquela patz èra pas una satisfaccion per lei Suedés que contunièron lei combats dins lo nòrd. Foguèron inicialament replegats per l'armada imperiala novèla mai lo començament de la participacion dirècta de França dins la guèrra anava cambiar lo debanament deis operacions.
França, maugrat qu'essent un país catolic, èra rivala dei dinastias Habsborg reinant en Espanha e dins lo Sant Empèri Roman Germanic. D'efèct, França èra enviroutada per de territòris Habsborg e èra esfraiada per aqueu enceuclament. Ansin, lo rèi Loís XIII e son ministre Richelieu avián sostengut financièrament leis enemics deis Imperiaus dempuèi lo començament de la guèrra. Pasmens, après la desfacha de Nördlingen en setembre de 1634, lei Protestans realizèron la Patz de Praga ambé l'Empèri, mens constrenhenta qu'aquela de Lübeck, e lei Suedés pareissián donc gaire capables de contuniar la guèrra contra Ferdinand II e seis aliats.
Richelieu decidiguèt donc d'intrar en guèrra dirècta contra lei Habsborg e de se raprochar mai de Suècia ambé lei tractats de Weimar en 1636 puei d'Amborg en 1638. L'intervencion francesa dins la guèrra acomencèt donc contra Espanha en mai de 1635 e contra leis Imperiaus en aost de 1636.
Lo començament de la guèrra foguèt malaisat per lei Francés. Leis ofensivas en Itàlia e contra Alsàcia foguèron blocadas. Aquela en Franc Comtat per prendre Dole foguèt replegada. De mai, dins lo nòrd, leis Espanhòus ambé l'ajuda de seis aliats prenguèron Corbie lo 15 d'aost de 1636 menaçant París fins a la represa de Corbie lo 14 de novembre. Enfin, dins lo sud, Sent Joan de Lus foguèt pres per una armada espanhòla. Pasmens, la victòria suedesa de Wittstock permetèt d'aleujar lei dificultats francesas obligant lo mandadís de tropas suplementàrias per rebutar lei Suedés en Pomerània. Puei, La situacion demorèt relativament establa en 1637 e 1638. Lei Francés foguèron batuts dins lo País Basc lo 7 de setembre de 1637. Pasmens, ganhèron una batalha navala lo 22 d'aost e capitèron de prendre la fortalesa de Brisach en Alsàcia. De mai, la frontiera nòrd foguèt pauc a pauc desgatjada après la batalha de Compenha.
Après una annada 1639 sensa operacion militara importanta, lei Francés mandèron una ofensiva novèla e prenguèron Arras lo 9 d'aost de 1640. Enterin, Mazarin e Richelieu capitèron d'obtenir un cambiament d'aliança dau prince de Savòia lo 18 de setembre de 1640. Ansin, en 1641, unei fortalesas espanhòlas foguèron presas coma Aire-sur-la-Lys, Lens, Bapaume e La Bassée e acabèron la conquista francesa d'Artés. Sus leis autreis frònts, lei Suedés foguèron blocats per leis Imperiaus fins a 1642. En revenge, divèrsei territòris d'Espanha se revoutèron : Portugal sota la direccion de Jan de Bragança e Barcelona que reconoguèt Loís XIII per Comte de la vila. Puei, en 1642, leis Imperiaus foguèron vencuts a Wolfenbüttel, a Kempen e a Leipzig lo 23 d'octòbre de 1642. De lor caire, lei Francés deguèron batre en retirada de Catalonha maugrat la victòria de Lhèida lo 7 d'octòbre.
Après aquela revirada, Richelieu decidiguèt d'aumentar la pression sus Espanha. Ansin, Perpinhan foguèt pres lo 9 de setembre de 1642. En 1643, una còntraofensiva espanhòla dins lo nòrd, aprofichant la mòrt de Richelieu lo 4 de decembre de 1642 puei de Loís XIII lo 14 de mai de 1643, foguèt sevèrament replegada per lo duc d'Enghien durant la batalha de Rocroi lo 18 de mai de 1643. Lei Francés ganhèron tanben d'autrei batalhas en Itàlia, Espanha e sus la mar maugrat una desfacha en Alemanha a Tuttlingen contra lei tropas de l'Empèri. Pasmens, aquela desfacha entraïnèt un cambiament ambé la nominacion de Turenne per comandant. De mai, lo duc d'Enghien poguèt mandar son armada per l'ajudar.
Ansin, en 1644, la batalha saunosa de Friborg permetèt ai Francés de prendre la vau renana maugrat una revirada davant aquela vila. L'an seguent, lei Suedés de Torstenson capitèron una tièra d'ofensivas victoriosas dins lo nòrd de l'Empèri. Prenguèron Boèmia, Silèsia e Moràvia e menacèron Viena. Leis Imperiaus assaièron d'empachar la reünion deis armadas francesa e suedesa. Ansin, capitèron de rebutar lo premier assai de Turenne per ragantar Torstenson ambé la victòria de Mergentheim. Dins aquò, lo generau Franz von Mercy foguèt batut e tuat lo 3 d'aost a Nördlingen. L'Empèri capitèt de resistir gràcias a la revirada suedés davant Viena. En consequéncia, lei Francés destruguèron sistematicament e abandonèron sei conquistas darrieras.
D'autra part, entre 1643 e 1645, lo reiaume de Danemarc-Norvègia assaièt de luchar contra Suècia e d'ajudar leis Imperiaus per rebutar l'influéncia suedesa dins lo nòrd d'Alemanha. Pasmens, coma durant l'intervencion danesa de 1625-1629, lei regions continentalas dau país foguèron ocupadas. Puei, la flòta danesa foguèt vencuda per lei naviris suedés a Fehmern Belt lo 13 d'octòbre de 1644 entraïnant un segond retirament dei combats per lei Danés.
Espanha capitèt de resistir e de reprendre un pauc l'avantatge en 1646 e 1647. D'efèct, après la presa de Lens per lei Francés, lei País Bas e Espanha signèron una trèva que vendriá una patz definitiva. Aqueu tractat permetèt ais Espanhòus de mandar de fòrças novèlas contra lei Francés e lei Suedés. Ansin, lei Francés foguèron definitivament batuts en Catalonha e Landrecies foguèt presa tornarmai en julhet de 1647.
Pasmens, lo Sant Empèri Roman Germanic tenguèt totjorn de problèmas importants. D'efèct, Francés e Suedés capitèron de reünir sei tropas per atacar Viena. Conquistèron Baviera, impausant un tractat de patz a Maximilian de Baviera. Puei, en 1648, coma Baviera rompèt lo tractat, la region foguèt represa, leis Imperiaus batuts a Zusmarshausen lo 17 de mai e Maximilian cochat de Munic. Enfin, lo 19 d'aost de 1648, la desfacha deis Espanhòus a Lens entraïnèt l'acceptacion dei formalitats de patz començadas en 1643 marcant donc la fin de la Guèrra de Trenta Ans maugrat la perseguida de la guèrra entre França e Espanha fins a 1658.
Lo tèrme « Patz de Vestfàlia » representa una tièra de tractats de patz entre lei participants principaus de la guèrra :
Leis autrei territòris catolics participèron ai negociacions de Münster e lei protestants a aquelei d'Osnabrück.
Lei país beneficiaris de la Patz de Vestfàlia, e donc venceires de la guèrra, foguèron França, lei País Bas e Suècia.
Lei consequéncias territorialas principalas foguèron :
Una organizacion novèla foguèt mesa en plaça per l'Empèri. D'efèct, leis estats e lei vilas imperiaus obtenguèron un vòte au conseu novèu, dich Dièta, creat per dirigir l'Empèri a prepaus dei declaracions de guèrra, dei signaturas de patz, deis impòsts, dei construccions militaras... etc. Ansin, l'Empèri èra devesit entre aperaquí 350 estats que podián participar ai decisions marcant donc la fin de l'influéncia deis Habsborg. Au nivèu religiós, lei patz de Passau e d'Augsborg foguèron confiermadas e estendudas ai Calvinistas.