Lo sistèma de navigacion per satellit Galileo es una alternativa de l'Union Europèa a l'actuala constellacion GPS dels Estats Units d'America e del GLONASS rus. Prenguèt lo nom de l'astronòm italian Galileo Galilei e èra previst que vengue operaticinal en 2010. Per de problèmas d'organizacion e financièrs, fins al 21 d'octobre de 2011 s'enlairèt fin finala los primièrs 2 satellits (d'un total de 30 que deuriá aver).
Las melhoracions que oferís Galileo al respècte del GPS son las seguentas:
Galileo es concebut coma un projècte civil, destinat a melhorar la securitat dins lo transpòrt, sobretot aerian e naval. GPS en cambi, nasquèt coma un sistèma tactic militar que mai tard s'expleitèt comercialament.
Lo projècte Galileo nasquèt oficialament en 2003 en Union Europèa coma lo resultat de quatre ans de negociacions entre diferentas poténcias, amb d'objectius divergents. Lo principal obstacle, en mai del finançament, es lo govèrn dels Estats Units d'America, que blocava de contunh quina que siá ensag d'accion, subretot aprèp los atemptats del 11 de setembre de 2001.
Fin finala en 2003 se capitèt a reculhir la soma de 1 100 000 000 € per finançar lo desevolopament fins a 2005. En parallèl, Galileo Industries comencèt a bastir las infraestructuras necessàrias pel desvolopar del projècte, entre elas lo GSTB-v1 (Galileo System Test Bed v1).
En 2004, aprèp d'ans de negociacions e pressions de part del govèrn dels Estats Units d'America, lo projècte capitèt a adquirir una banda de frequéncias (coneguda com Binary Offset Carrier 1.1) mejans que se farà la transmission.
En decembre de 2005 foguèt lançat lo GIOVE-A (Galileo In-Orbit Validation Element), lo primièr satellit de la constellacion Galileo. Pasmens qu'es pas encara operacional, aquel lançament es crucial pel succès de Galileo: en mai de tranquillizar los investidors, dempuèi demòra reservada l'orbita qu'ocuparán los primièrs satellits operacionals. Tanben se comencèt a utilizar la banda de frequéncias e se met a l'espròva qualques equipaments. La segonda version del banc d'ensags (GSTB-v2) comencèt a foncionar.
A la fin de 2006 encara se realizèt d'experienças sus GIOVE-A e se preparava lo lançament del GIOVE-B, lo segon e darrièr satellit experimental.
Lo 21 d'octobre de 2011 s'enlairèt la fusada russa Soyuz, dempuèi de Guaiana, amb los primièrs 2 satellits (del total de 30 que deuriá aver el Sistèma Galileo).
La constellacion Galileo es formada per 30 satellits dins una orbita terrèstre mejana a 23 222 Km, divisada en tres plans orbitals amb 56º d'inclinason, 9 satellits operacionals e un de resèrva se troban en cadun d'aqueles plans. Cadun d'aqueles satellits a una vida estimada superiora a 12 ans.
Lo Sistema Galileo tanben conten una seriá d'estacions terrèstres que servisson a determinar la posicion exacta de cadun dels satellits per melhorar la precision del senhal e ne corrigir la trajectòria.
Cinq servicis sont prevists:
L'investiment estimat del programa es superior a 3,4 miliards d'èuros.
Los costs d'expleitacion anadièrs son estimats a 220 000 000 €.
Le finançament del programa èra previst d'en primièr coma atal:
Lo projècte encontrèt de grandas dificultats: rivalitat entre los Estats, dificultat de causir un grop privat, eca.
Aquelas dificultat provoquèron « un retard de 5 ans al respècte del calendrièr inicial ». La Comission Europèa a plaidejèt amb fòrça lo 17 de mai de 2007 per un finançament public complèt dels 30 satellits. Fin finala, Galileo aurá un estatut unic perque primièra infrastructura comuna producha e finança per l'Union Europèa, que ne será tanben proprietària.
Fòrça autres païses son interessats per una participacion a Galileo, a de nivèls de cooperacion mai o mens importants.
En setembre de 2005 cinq païses signèron d'accòrdis de participacion a Galileo :
Des discussions son tanben en cors amb los païses seguents:
Los Estats Units d'America, dempuèi lo començament del projècte, enseguèt de lo far anular, e aquò per diferentas rasons mai o mens avoadas:
Los Estats Units d'America fin finala acceptèron Galileo e quitament i participèron. Lo 26 de junh 2004 un acòrdi final permetent l'interoperabilitat tecnica de Galileo amb lo GPS. Aquò permetrá de poder utilizar lo sistèma Galileo e GPS amb un meteis receptor. E mai, se un dels sistèmas auriá de defalhenças, lo segond prendrá lo relai de biais totalament transparent.
L'utilizacion d'ambedos sistèmas e del sistèma EGNOS (sistèma difusant per de satellits geoestacionaris de las donadas de correccion del GPS american dempuèi un malhum de seguida al sòl) permet de melhorar la precision del posicionament sus l'ensemd de la planeta.
Aquel acòrdi del 26 de junh de 2004 es en granda partida confidencial mas, per l'essencial, se pòt dire que l'acòrdi prevei la possibilitat de discriminar, en cas de crisi, de senhals militaris americans « M code » dels senhals civils del GPS american. Recipròcament, l'acòrdi permet tanben de mantenir en operacion los senhals PRS (dedicats als servicis publics) europèus quand será necessàri d'interdire, per de rasons de securitat, l'accès als senhals duberts.