मराठी | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Faláu en | |||||||||||
Faláu en | India | ||||||||||
Númberu de falantes | |||||||||||
| |||||||||||
Datos | |||||||||||
Familia | Lenguas indoarias meridionales (es) | ||||||||||
Sistema d'escritura | devanágari y Modi (en) | ||||||||||
Códigos | |||||||||||
ISO 639-1 | mr | ||||||||||
ISO 639-2 | mar | ||||||||||
ISO 639-3 | mar | ||||||||||
El marathi (autoglotónimu en lletra devanágari: मराठी marāṭhī ) ye una de les llingües más falaes de la India y tien una llarga tradición lliteraria. Ye un idioma indoeuropéu de la familia indioaria, mesmu del estáu indiu de Maharastra, que ye'l qu'alluga a la ciudá de Bombay. Ye bien cercanu al idioma cingalés (de Sri Lanka, nel sur de la India). Al igual que munchos otros idiomes indios, el marathi deriva del sánscritu, y dixebróse d'otres llingües del so grupu hai unos mil años.
La so gramática caltién delles carauterístiques antigües que sumieron na mayoría de los idiomes indios. En marathi estremar ente trés xéneros (masculín, femenín y neutru). Forma un masculín en -a y un femenín en -i, casi regular. Tradicionalmente les terminaciones neutres yeren nasalizadas, pero esta traza perdióse nel marathi modernu. El marathi caltién en parte'l casu locativu del sánscritu:
sánscritu | marathi |
---|---|
|
|
|
|
Los diez primeros númberos en marathi son:
Una de les carauterístiques singulares del marathi ye qu'emplega numberosos préstamos del urdú, del persa y del árabe.