Ab'ul Hasan Yamīn ud-Dīn Khusrow (1253, Patiyali(es) – 27 de setiembre de 1325, Delhi) hindi अमीर खुसरो, (urdú: ابوالحسن یمینالدین خسرو);, conocíu como Amīr Khusrow (tamién Jursan Amir, Khusrau, Khusro) Dehlawī (que significa Amir Khusrow de Delhi) (urdú: امیر خسرو دہلوی) foi un músicu sufí, destacáu poeta y estudiosu. Un polímata una figura icónica na historia de la cultura del subcontinente indiu. Un místicu y discípulu espiritual de Nizamuddin Auliya de Delhi. Amīr Khusrow non yá foi un gran poeta sinón tamién un músicu prolífico y seminal mientres el sultanatu de Delhi, de quien se diz foi l'inventor de la cítara y del tabla. Principalmente escribió poesía n'idioma persa, anque tamién n'hindavi. De cutiu atribúyese-y l'autoría d'un vocabulariu en versu denomináu'l Ḳhāliq Bārī, que contién términos n'árabe, persa, y hindavi.
Ye consideráu'l "padre del Qawwali" (la música devota de los sufís nel subcontinente indiu). Introdució l'estilu Ghazal al cantar n'India. Estes tradiciones permanecieron vives na India y Paquistán hasta'l sieglu XXI. Tamién s'el creitu por arriquecer la música clásica de la India cola introducción d'elementos perses, árabes y túrquicos y ser el creador de los estilos de música khayal y tarana.
Músicu y estudiosu, Amir Khusrow foi tan prolíficu na producción de lletres de cantares como tamién en proses ellaboraes; amás emulaba con facilidá tolos estilos de poesía persa de la Persia medieval, dende les qasides de Khāqānī al khamsa de Nizami. Utilizaba solo 11 esquemes de métrica con 35 divisiones carauterístiques. Les formes de versu qu'escribió inclúin Ghazal, Masnavi, Qata, Rubai, Do-Beti y Tarkibhand. La so contribución al desenvolvimientu del g͟hazal, anque ye pocu utilizada na India, ye d'importancia especial.
Empiezos
Amīr Khusrow nació en Patiyali en Etah Uttar Pradesh. El so padre foi Amīr Sayf ud-Dīn Mahmūd, yera un oficial túrquico y miembru de la tribu Lachin de Transoxania, que pertenecíen de la mesma a los Kara-Khitai. La so madre yera la fía de Rawat Arz, el famosu ministru de guerra de Balban, y pertenecía a la tribu Rajput d'Uttar Pradesh.
Obres
Tuhfa-los tos-Sighr (Ufrienda d'un menor) la so primer escoyeta, contién poemes compuestos ente los 16 y 19 años d'edá
Wastul-Hayat (El mediu de la vida) la so segunda escoyeta, contién poemes compuestos nel cumal de la so carrera como poeta
Ghurratul-Kamaal (El visu de la Perfeición) poemes compuestos ente la edá de 34 a 43 años
Baqia-Naqia (El restu/La Miscelánea) compilado a la edá de 64 años
Nihayatul-Kamaal (El visu de les Maravíes) compilado probablemente poques selmanes antes de la so muerte.
Qiran-us-Sa’dain (Xunta de dos estrelles auspiciosas) Mathnavi sobre l'alcuentru históricu de Bughra Khan y el so fíu Kyqbad depués d'una enllargada enemistá (1289)
Miftah-ul-Futooh (La clave de les victories) pa resaltar les victories de Jalaluddin Firuz Khilji (1291)
Ishqia/Mathnavi Duval Rani-Khizr Khan (Romance de Duval Rani y Khizr Khan) un poema d'amor tráxico sobre la princesa Duval de Gujarat y Khizr el fíu de Alauddin Khizr (1316)
Noh Sepehr Mathnavi. (Mathnavi de los Nueve Cielos) Los comentarios de Khusrau sobre India y la so cultura (1318)
Tarikh-i-Alai ('Times of Alai'- Alauddin Khilji)
Tughluq Nama (El Llibru de los Tughluqs) en prosa (1320)
Ejaaz-y-Khusrovi (Los Milagros de Khusrau) una coleición de prosa compilada pol mesmu Kushrow
Khazain-ul-Futooh (Les Ayalgues de les Victories) unu de los sos llibros más revesosos, en prosa (1311–12)
Afzal-ul-Fawaid utterances de Nizamuddin Auliya
Ḳhāliq Bārī un glosariu en versu de pallabres perses, árabes y hindavi y frases de cutiu atribuyíes a Amir Khusrau. Ḥāfiz Maḥmūd Shīrānī sostién que'l mesmu foi escritu en 1622 en Gwalior por Ẓiyā ud-Dīn Ḳhusrau.
Jawahar-y- Khusrovi often dubbed as the Hindawi divan of Khusrau
↑Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
↑Afirmao en: Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978). Sección, versículu o párrafu: Амир Хосров Дехлеви. Data de consulta: 28 setiembre 2015. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1969.
↑Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
↑Rashid, Omar. «Chasing Khusro». The Hindu. Consultáu'l 5 d'agostu de 2012.
↑Latif, Syed Abdul (1979). An Outline of the Cultural History of India. Institute of Indo-Middle East Cultural Studies (reprinted by Munshiram Manoharlal Publishers), páx. 334. ISBN 81-7069-085-4.
↑ 8,08,1A. Schimmel, "Amīr k̲oṣrow Dehlawī", in Encyclopaedia Iranica, Online Edition, 2007, Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «Iranica» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
Poemes de Amir KhusrauThe History of India, as Told by Its Own Historians: The Muhammadan Period, by Sir H. M. Elliot. Vol III. 1866-177. page 523-566.