Ye una planta yerbáceabienal o perenne con flores de color rosa fuerte a colloráu, caúna de 1.8-2.5 cm de llargu. Tienen cinco pétalos que tienen una depresión a la fin, estrechándose na base. Algama los 30-90 cm, con tarmos ramificaos. Les fueyes verdes son opuestes, simples y ovaes de 3-8 cm de llargor. Los tarmos y les fueyes tienen vellosidá. El frutu ye una cápsula ovoide, conteniendo numberoses granes.
El nome del xéneru ta verdaderamente venceyáu al personaxe de Silenu (en grieguΣειληνός; en llatínSīlēnus), padre adoptivu y preceptor de Dionisos, siempres representáu con banduyu enchíu similar a les motes de numberoses especies, por casu Silene vulgaris o Silene conica. Anque tamién se remembró (TeofrastoviaLobelius y depués Linneo) un posible orixe a partir del Griegu σίαλoν, ου, "cuspia, mocu, baba", aludiendo a la mafa de ciertes especies, o bien σίαλος, oν, "gordu", que sería lo mesmo que la primer interpretación, esto ye, infláu/enchíu.
↑Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes RJB
Bibliografía
Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
Flora of North America Editorial Committee, e. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. 5: i–xxii + 1–656. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
Zuloaga, F. O. 1997. Catálogu de les plantes vasculares de l'Arxentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.