1978

1978

Tipus	any civil i any comú que comença en diumenge
Altres calendaris
Gregorià	1978 (mcmlxxviii)
Islàmic	1398 – 1399
Xinès	4674 – 4675
Hebreu	5738 – 5739
Calendaris hindús	2033 – 2034 (Vikram Samvat) 1900 – 1901 (Shaka Samvat) 5079 – 5080 (Kali Yuga)
Persa	1356 – 1357
Armeni	1427
Rúnic	2228
Ab urbe condita	2731
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000
Anys
1975 1976 1977 - 1978 - 1979 1980 1981

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Esdeveniments

Països Catalans

• 4 de gener, Figueres (Alt Empordà): Apareix la primera edició del Setmanari de l'Alt Empordà.
• 7 de març, Palma, Mallorca: Estrena mundial de l'obra de gegants i capgrossos Mori el Merma, col·laboració entre el Teatre de la Claca i el pintor Joan Miró.
• 13 d'abril, València: el Consell del País Valencià hi celebra la primera sessió, un cop reinstaurada la Generalitat.
• 11 de juliol, Sant Carles de la Ràpita, Montsià: Un camió cisterna carregat de gas propà, té un accident i col·lideix amb la tanca que limita el Càmping Els Alfacs amb la N-340, i explota, moren 215 persones. A conseqüència d'aquest incident, construeixen la variant de Sant Carles de la Ràpita, la N-340.
• 16 de juliol: Es crea el Partit dels Socialistes de Catalunya, per la unificació de tres partits: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés), el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) i la Federació Socialista de Catalunya (PSOE).
• 28 de juliol, Palma, Mallorca: es constitueix el Consell General Interinsular al castell de Bellver.
• 27 de setembre, Barcelona: S'estrena Antaviana, una obra de teatre musical de Dagoll Dagom, basada en textos de Pere Calders, amb música i cançons de Jaume Sisa.
• 26 d'octubre, Barcelona: Es publica el primer número del diari El Periódico de Catalunya.
• 6 de desembre, Espanya: s'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Constitució espanyola.
• 30 de desembre, Manresa, Bages: Es publica el número u del diari Regió7.

Resta del món

• 16 de març, Roma, Itàlia: les Brigades Roges segresten Aldo Moro (l'assassinaran el 9 de maig).
• març-abril, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: La protesta de la manta que duen a terme els presos de l'IRA Provisional i l'INLA des del 1976 escala a la protesta de la brutícia quan es neguen a abandonar les seves cel·les a causa del tracte intimidatori que rebien dels funcionaris de presons. La protesta durarà fins a l'any 1981, quan s'inicia la segona vaga de fam.
• 18 d'abril, Washington D.C., Estats Units: el Senat Estatunidenc ratifica -per un estret marge de vots- els Tractats del Canal de Panamà, signats entre Jimmy Carter i Omar Torrijos, segons els quals el 31 de desembre de 1999 aquest canal passarà a mans panamenyes.
• 27 d'abril, Afganistan: Revolució de Saur, va ser una revolució comunista ocorreguda a l'Afganistan, dirigida pel Partit Democràtic Popular de l'Afganistan contra el mandat del president Muhammad Dawud Khan.
• 22 de juny, Observatori Naval dels Estats Units, Washington DC, EUA): l'astrònom estatunidenc James W. Christy descobreix Caront, el satèl·lit més gran de Plutó.
• 7 de juliol, Salomó: aquest país esdevé independent del Regne Unit.
• 17 de setembre, Pau de Camp David, signada entre Israel i Egipte
• 15 d'octubre, el Vaticà: el conclave proclama papa Carol Woytila, que regnarà com a Joan Pau II.
• 18 de desembre: Dominica esdevé membre de l'ONU.

Cinema

Categoria principal: Pel·lícules del 1978

M/d	Direcció	Títol	Gènere
11/27	Francesc Bellmunt	L'orgia	comèdia
09/04	Carles Mira	La portentosa vida del pare Vicent	sàtira
02/24	Marco Ferreri	Adéu al mascle	fantàstic
09/21	Ermanno Olmi	L'arbre dels esclops	drama hist.

Còmics i literatura

• Nicole Boumaâza publica "El petit jove marroquí"
• Neix a Tòquio l'escriptora Asuka Fujimori.

Deport

El 15 d'agost s'inaugurà el Nou Trinquet de Guadassuar, amb dos partides i figures de l'època com Genovés I o Eusebio (pilotari).

Música

Categoria principal: Discs del 1978

M/d	Artistes	Títol	Estil
	Doble Zero	Abre tu mente	rock
	Lluís el Sifoner	La mare que els ha parit	folk
11?	La Trinca	Don Jaume el Conquistador	musical
06/	The Alan Parsons Project	Pyramid	rock prog.
10/07	Dire Straits	Dire Straits	rock
	Brian Eno	Ambient 1: Music for Airports	ambient
09/18	Ace Frehley	Ace Frehley	rock
10/07	Billy Joel	52nd Street	rock
04/02	Kiss	Double Platinum	rock
	Kiss	The Originals II	rock
05/19	Kraftwerk	Die Mensch-Maschine	electrònica
11/02	The Police	Outlandos d'Amour	rock
11/10	Queen	Jazz	reggae rock
01/20	Gerry Rafferty	City to City	rock
	Steve Reich	Music for 18 Musicians	minimalisme
	Joaquín Sabina	Inventario	cançó
09/18	Gene Simmons	Gene Simmons	rock
06/02	Bruce Springsteen	Darkness on the Edge of Town	rock

Naiximents

• 
  10gen Étienne Drapeau (cantautor)
• 
  25feb Maian Kärmas (cantautora)
• 
  31mai Mika Kobayashi (cantant)
• 
  29jun Nicole Scherzinger (Pussycat Dolls)
• 
  25nov Shiina Ringo (cantant de J-pop)

Morts

• 
  27gen Marguerite Canal (compositora)

Premis Nobel

Camp	Guardonats
Física	Piotr Leonídovitx Kapitsa Arno Penzias Robert Woodrow Wilson
Química	Peter D. Mitchell
Medicina o Fisiologia	Werner Arber Daniel Nathans Hamilton O. Smith
Literatura	Isaac Bashevis Singer
Pau	Anwar El Sadat Menachem Begin
Economia	Herbert Simon

Videojocs

El primer d'abril, Taito comercialitzà als Japons la recreativa Space Invaders, la qual donà nom al gènere dels mata-marcianets; al novembre, el joc aplegà a l'Amèrica del Nord i, més tard, a la resta del món.

• 
  1abr
• 
  22jul

El 22 de juliol es fundà l'empresa Shin Nihon Kikaku.

Naiximents

(ordenats per defecte pel primer cognom)

	Nom i llinatges	Activitat	Origen
06/10	Andreu Martínez Ferrandis	deportiste	alcudià	2015
06/13	Rafael Soler i Tomás	pilotaire	genovesí
11/05	Xavier Tondo i Volpini	cicliste	vallenc	2011
06/04	Andreu Valor	cantautor	contestà
12/27	Waldo Vila Gilabert	pilotaire	oliver
05/31	Mika Kobayashi (小林未郁, Mika Kobayashi ?)	cantant	japonesa
02/03	Liv Strömquist	autora	sueca

Naixements

Les persones nascudes el 1978 faran 46 anys durant el 2024.

Països Catalans

• 27 de febrer, Palma: Neus Truyol Caimari, sociòloga i política mallorquina.
• 3 de març, Terrassa: Núria Camon i Farell, jugadora d'hoquei herba, centrecampista, que participà en tres Jocs Olímpics consecutius.
• 8 de març, Barcelona, Barcelonès: Sonia Fernández-Vidal, científica i escriptora catalana.
• 10 de març, Barcelona: Marta Torné, actriu i presentadora de televisió catalana.
• 14 de març, Barcelona: Maria Casado Paredes, periodista i presentadora de televisió catalana.^{[cal citació]}
• 17 de març, València: Lola Sánchez, politòloga i sociòloga valenciana, diputada al Parlament Europeu.
• 20 de març, Montmeló: Montse Morillo, actriu de teatre, cinema i televisió catalana.
• 22 de març, El Cabanyal, València: Glòria Tello Company, activista, sociòloga i política valenciana.
• 13 d'abril, la Pobla de Segur, Pallars Jussà: Carles Puyol i Saforcada, futbolista català.
• 9 de maig,
  • Castelló de la Plana: Clara Tirado, psicòloga i política valenciana, diputada a Corts i alt càrrec de la Generalitat.
  • València, País Valencià: Nieves Rebolledo Vila, Bebe, actriu i cantant espanyola.
• 2 de juny, Épinal (França): Nicolas Mathieu, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 2018.
• 4 de juny, Reus: Noemí Llauradó i Sans, advocada i política catalana, vicealcaldessa de Reus i presidenta de la Diputació de Tarragona.
• 12 de juny, l'Hospitalet de Llobregat: Tatiana Sisquella, periodista catalana (m. 2014).
• 18 de juny, Barcelona: Daniel Brühl, actor germano-català.
• 15 de juliol, Figueresː Anna Teixidor i Colomer, periodista, historiadora, autora de diverses publicacions i documentals catalana.
• 26 d'agost, Barcelona: Eva Baltasar i Sardà, poeta i novel·lista catalana.
• 3 de setembre, Igualada: Alba Vergés i Bosch, política catalana.
• 18 de setembre, Reus: Irache Quintanal, atleta catalana especialitzada en llançament.
• 6 d'octubre, Barcelona: Oriol Vila i Cristóbal, actor català.
• 13 de novembre, Barcelona, Alba Ventura, pianista catalana amb una precoç trajectòria concertística.
• 28 de desembre, Palma: Sandra De Jaume, artista visual mallorquina.
• Barcelona: Marc Grijalvo, professor universitari i novel·lista

• 
  Andreu Martínez
• 
  Rafael Soler León
• 
  Xavier Tondo
• 
  Andreu Valor
• 
  Waldo Vila
• 
  Liv Strömquist
• 
  Kobe Bryant

Resta del món

• 9 de gener, Corigliano Calabro, Itàlia: Gennaro Gattuso, futbolista italià.
• 25 de gener, Kriví Rih, Ucraïna: Volodímir Zelenski, president ucraïnès.
• 14 de març, Madrid: Agustin Rueda Sierra, anarquista i antifranquista, assassinat per la policia a la presó de Carabanchel.
• 24 de març, Tòquio (Japó): Kaori Mochida, cantant japonès.
• 3 d'abril, Hamburg, Alemanya: Tommy Haas, tennista alemany.
• 21 d'abril, Perusa, Itàlia: Alessandro Brustenghi, frare franciscà italià i cantant de música religiosa amb avantpassats catalans.
• 10 de maig, Fes, Marroc: Lalla Salma, primera esposa del rei Mohammed VI i Princesa del Marroc.
• 26 de maig, Nova Jersey: Chris Ackerman, actor.
• 21 de maig: Briana Banks, actriu porno germano-estatunidenca.
• 2 de juny, Épinal (França): Nicolas Mathieu, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 2018.
• 5 de juny, Cintruénigo: María Chivite, política navarresa i presidenta de Navarra des de 2019.
• 6 de juny: Judith Barsi, actriu
• 7 de juny, Mount Clemens, Michigan, EUA: Adrienne Frantz, actriu estatunidenca.
• 20 de juny,
  • North Uist (Escòcia)ː Julie Fowlis, cantant escocesa de folk i música celta, que canta principalment en gaèlic escocès.
  • Romford, Anglaterra: Frank Lampard, futbolista anglès.
  • EUA: Rampage Jackson, un lluitador professional
• 29 de juny, Honolulu, Hawaii: Nicole Scherzinger, cantant, compositora, ballarina, actriu, exvocalista del grup Pussycat Dolls.
• 1 de juliol, Lugo: Alessandra Aguilar, corredora de llarga distància, campiona maratoniana.
• 18 de juliol, Romaː Virginia Raggi, advocada italiana i alcaldessa de Roma, primera dona a ocupar aquest càrrec.
• 25 de juliol, Oldham, Anglaterra: Louise Brown, funcionària anglesa, primer nascut in vitro.
• 1 d'agost, Barakaldo: Begoña Maestre, actriu basca de teatre, televisió i cinema.
• 6 d'agost, Vaticà, Roma: Giovanni Battista Montini, que regnà com a papa amb el nom de Pau VI (n. 1897).
• 23 d'agost, Filadèlfia, EUA: Kobe Bryant, jugador de bàsquet estatunidenc (m. 2020).
• 5 de setembre: Zhang Zhong, escaquista xinès.
• 9 de setembre, Antony, França: Céline Bara, actriu pornogràfica francesa.
• 2 d'octubre, Fukuoka, Japó: Ayumi Hamasaki, cantant japonesa.
• 17 d'octubre, Madrid: Isabel Díaz Ayuso, política espanyola, (actual presidenta de la Comunitat de Madrid).
• 17 d'octubre, Madrid: Pablo Iglesias Turrión, expolític espanyol.
• 25 d'octubre, Moscou: Anna Starobínets, escriptora russa.
• 28 d'octubre, Leiden: Marietje Schaake, neerlandesa militant dels Demòcrates 66
• 4 de novembre: Miha Valič, alpinista eslovè.
• 14 de novembre, Madrid: Belén Sánchez Picorelli, jugadora i entrenadora de waterpolo espanyola.
• 20 de novembre, Màlaga, Espanya: Fran Perea, actor i cantant espanyol.
• 2 de desembre, Victoria (Colúmbia Britànica), Canadà: Nelly Furtado, cantant i compositora luso-canadenca.
• 7 de desembre, Jarabacoa, República Dominicana: Oscar Mejía, futbolista dominicà.
• 9 de desembre, Temperley, província de Buenos Aires, Argentina: Gastón Gaudio, tennista argentí.
• 18 de desembre, Toledo (Ohio), EUA: Katie Holmes, actriu estatunidenca.
• 23 de desembre, Peterborough, Ontario, Canadà: Estella Warren, model i actriu canadenca.
• Vincennes, França: Raynald Colom, trompetista i compositor de jazz.
• Guiza, Egipte: Ahmed Keshta, artista egipci establert a Andorra.
• Xirabê Sosina, província de Şırnak: Abdusamet Yigit, escriptor kurd que viu a Noruega.
• Ahmed Keshta - Guiza, Egipte, artista
• 24 de febrer: Garie, cantant i compositor.

Necrològiques

Entre les morts destacades de l'any hi ha la del cantant Jacques Brel, el Papa Pau VI i el pintor Norman Rockwell.

Països Catalans

• 25 de gener, Barcelona: Joaquim Viola i Sauret, polític català, afusellat per l'Exèrcit Popular Català
• 1 de febrer, Barcelona: Domènec Guansé i Salesas, periodista, novel·lista i traductor català.
• 14 de març, Madrid: Agustín Rueda Sierra, anarquista i antifranquista català, assassinat per la policia a la presó de Carabanchel (n. 1952).
• 26 de març, Ciutat de Mèxicː Pin Crespo, actriu catalana, exiliada a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola (n. 1921).
• 25 de juny, Barcelona: Teresa Campañà i Cassi, metgessa catalana (n. 1892).
• 27 de juny, València: Rosa Estruch Espinós, mestra i política valenciana, regidora republicana i alcaldessa de Vilallonga, a la Safor (n. 1915).
• 4 de juliol, Barcelona: Carme Balmas i Guitart, pintora catalana (n. 1894).
• 25 de juliol, Sabadell: Lluís Creus i March, promotor de l'excursionisme i activista cultural català.
• 11 de setembre, Barcelona: Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català, militant de la UJML.
• 15 de setembre, Barcelona: Ricard Zamora, porter de futbol català que va anomenar un tipus de refús fet amb el colze „la zamorana” (77 anys).
• 14 d'octubre, Barcelona: Jordi Martínez de Foix i Llorenç, militant independentista i socialista català, mort en manipular un explosiu (21 anys).
• 19 d'octubre, l'Havana: Ramon Mercader, militar i polític català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.
• 27 de desembre, Figueres (Alt Empordà): Alexandre Deulofeu i Torres, filòsof català, natural de l'Armentera.
• Vic: Camil Riera i Canudes, filòsof i teòleg (n. 1913).
• Encarnació Miquel i Girbau, escriptora, periodista i propagandista catalana.

Resta del món

• 14 de gener, Princeton, Nova Jersey, Estats Units d'Amèrica: Kurt Gödel, matemàtic austríac-americà conegut pel seu teorema d'incompletesa (71 anys).
• 15 de gener, Parísː Thérèse Bonney, fotoperiodista, fotògrafa de guerra i publicista nord-americana (n. 1894).
• 11 de febrer, Estocolm (Suècia): Harry Martinson, poeta suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (n. 1904).
• 12 d'abril, Gràbels (França): Joseph Delteil, escriptor i poeta francès (n. 1894).
• 13 d'abril, Lagos, Nigèria: Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana.
• 1 de maig, Moscou: Aram Khatxaturian, compositor georgià d'origen armeni (n. 1903).
• 9 de maig, Roma, Itàlia: Aldo Moro, polític italià, militant de la Democràcia Cristiana Italiana (assassinat per les Brigades Roges que el mantenien segrestat) (n. 1916).
• 26 de maig, Beaconsfield, Buckinghamshire, prop de Londresː Tamara Karsàvina, ballarina russa (n. 1885).
• 27 de maig, desapareguda a Buenos Aires: Adriana Inés Acosta, militant política i jugadora d'hoquei sobre herba argentina (n. 1956).
• 31 de maig, Gotha, Alemanyaː Hannah Höch, artista plàstica i fotògrafa integrada en el dadaisme, pionera del fotomuntatge (n.1889).
• 2 de juny, Madrid, Espanya: Santiago Bernabéu Yeste, directiu espanyol, president del Reial Madrid.
• 4 de juny, Santa Barbara (Califòrnia): Jorge de Sena, escriptor portuguès (n. 1919).
• 7 de juny, Cambridge (Anglaterra): Ronald George Wreyford Norrish, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (n. 1897).
• 12 de juny, Pequín (Xina): Guo Moruo (en xinès simplificat: 郭沫若) també conegut com a Dingtang (鼎堂), és el pseudònim del poeta, dramaturg, assagista i historiador xinès Guo Khaizen (n. 1892).
• 2 d'agost, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Carlos Chávez, compositor mexicà (n. 1899).
• 6 d'agost, Ciutat del Vaticà: Pau VI, 262è Papa de Roma.
• 22 d'agost, Mombasa, (Kenya): Jomo Kenyatta (nom tribal, Kamau wa Ngengi), polític africà, Primer Ministre (1963-1964) i President (1964 – 1978) de Kenya després de la independència (n. 1892).
• 28 d'agost, Tuar Mhic Éadaigh, Irlanda: Robert Shaw, actor, guionista i escriptor anglès.
• 26 de setembre, Estocolm, Suècia: Manne Siegbahn, Premi Nobel de Física de 1924 (n. 1886).
• Octubre, Estats Units: Carl Hugo Grimm, organista i compositor.
• 8 d'octubre, Los Angeles, Estats Units - Bertha Parker Pallan, arqueòloga.
• 9 d'octubre, Bobigny, França: Jacques Brel, cantant melòdic belga.
• 8 de novembre, Stockbridge, EUA: Norman Rockwell, il·lustrador, fotògraf i pintor nord-americà (n. 1894).
• 12 de novembre, Ginebra: Henriette Ith-Wille, una esperantista i pacifista suïssa (n. 1885).
• 15 de novembre, Nova York: Margaret Mead, etnòloga, antropòloga, professora i investigadora pionera estatunidenca (n. 1901).
• 20 de novembre: Leslie Hurry, artista i escenògraf de ballet, teatre i òpera
• 30 de novembre, Graz, Estíria, Àustriaː Norbertine Bresslern-Roth, pintora, il·lustradora i gravadora austríaca (n. 1891).
• 8 de desembre, Jerusalem, Israel: Golda Meir, primera dona a arribar al càrrec de primer ministre d'Israel.
• Bedřich Voldan, compositor i musicòleg txec.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1978