241 aC

241 aC
Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	241 aC (ccxli aC)
Islàmic	889 aH – 888 aH
Xinès	2456 – 2457
Hebreu	3520 – 3521
Calendaris hindús	-185 – -184 (Vikram Samvat); 2861 – 2862 (Kali Yuga)
Persa	862 BP – 861 BP
Armeni	-
Rúnic	10
Ab urbe condita	513
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
	270 aC 260 aC 250 aC - 240 aC - 230 aC 220 aC 210 aC
Anys
	244 aC 243 aC 242 aC - 241 aC - 240 aC 239 aC 238 aC

El 241 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat d'Àtic i Cercó (o també any 513 ab urbe condita). L'ús del nom «241 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.

Esdeveniments

Imperi Selèucida i Egipte

Seleuc II Cal·linic, rei selèucida, signa amb el rei d'Egipte Ptolemeu III Evèrgetes I un tractat de pau pel qual Egipte conserva Efes, Milet, Priene, Samos, Lèbedos, el sud de Jònia, Cària, Lícia, Pamfília, Cilícia Occidental i Celesíria, i els territoris que dominava a Tràcia (Abdera, Cípsela, Samotràcia, Sestos i el Quersonès).

Àsia Menor

Àtal I puja al tron de Pèrgam. Succeeix en el tron el seu cosí Èumenes I.

Àfrica

Guerra dels Mercenaris, una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, que compta amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control del territori pels cartaginesos.
Els caps dels mercenaris eren Espendi, un antic esclau romà, Mató, africà i Autàrit, cap dels mercenaris gals. Quan Giscó, general cartaginès, comandant de la guarnició de Lilibèon, va a pactar amb els amotinats, uns 20.000, que han ocupat Tunis a uns 15 km de Cartago enviat pel senat cartaginès, ofereix tot el que demanen, però els caps de la revolta temen per la seva seguretat, i no accepten els oferiments. Detenen i empresonen a Giscó, que més tard mor per ordre d'Autàrit.

Antiga Grècia

Euridàmides és nomenat rei d'Esparta després de l'execució del seu pare Agis IV.

Antiga Roma

Aquest any són elegits cònsols Aulus Manli Torquat Àtic i Quint Lutaci Cercó.
A la batalla d'Egusa (10 de març), la flota romana, dirigida pel cònsol de l'any anterior Gai Lutaci Càtul, va vèncer la flota cartaginesa comandada per Hannó II el Gran.
Lutaci Catul, exigeix als cartaginesos que signin l'anomenat Tractat de Lutaci, que posa punt final a la Primera Guerra Púnica.
Poc després d'haver-se declarat la pau, els faliscs de Faleris es revolten per causes que no es coneixen, i els dos cònsols ataquen la ciutat que conquereixen en sis dies. Confisquen la meitat de la terra dels faliscs i destrueixen la ciutat. Per aquesta victòria els dos cònsols obtenen el triomf.
Luci Cecili Metel, que aquest any és pontífex màxim, rescata el Palladium quan s'incendia el temple de Vesta i resulta ferit, perdent la vista. Se'l recompensa amb una estàtua al Capitoli, i el permís, que no s'havia donat mai a ningú, d'anar al senat en cotxe.

Necrològiques

Agis IV, rei d'Esparta. Leònides II, l'altre rei d'Esparta, el fa detenir. Va a la presó amb un escamot per assegurar-se de que Agis no s'escaparà, i amb els èfors a favor seu celebra un judici. Com que Agis no es penedeix dels seus actes el condemnen i l'executen, juntament amb la seva mare Agesístrata i la seva àvia. És el primer rei d'Esparta mort per ordre dels èfors.

Referències

↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake : Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
↑ Justí, Justini Historiarum Philippicarum, XXVII 2.
↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXXVIII 16.
↑ Polibi, Història, XVIII 24.
↑ Polibi, Història, I 69.
↑ Polibi, Història, I 71-85.
↑ Smith, William (ed.). «Eurydamidas». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. .
↑ Polibi, Història, I 65.
↑ Polibi, Història, I 74.
↑ Polibi, Història, I 62.7; 63.3.
↑ Zonaràs, Compendi d'història, VIII 398.
↑ Orosi, Historiae adversum paganos, IV 10.
↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXX 44.
↑ Valeri Màxim, De Factis Dictisque Memorabilibus, I 4.4.
↑ Ovidi, Fastos, VI 436.
↑ Plutarc, Vides paral·leles: «Agis», 20.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 241 aC

[1] Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake : Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.

[2] Justí, Justini Historiarum Philippicarum, XXVII 2.

[3] Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXXVIII 16.

[4] Polibi, Història, XVIII 24.

[5] Polibi, Història, I 69.

[6] Polibi, Història, I 71-85.

[7] Smith, William (ed.). «Eurydamidas». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. .

[8] Polibi, Història, I 65.

[9] Polibi, Història, I 74.

[10] Polibi, Història, I 62.7; 63.3.

[11] Zonaràs, Compendi d'història, VIII 398.

[12] Orosi, Historiae adversum paganos, IV 10.

[13] Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXX 44.

[14] Valeri Màxim, De Factis Dictisque Memorabilibus, I 4.4.

[15] Ovidi, Fastos, VI 436.

[16] Plutarc, Vides paral·leles: «Agis», 20.