El 338 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Camil i Meni (o, més rarament, any 416 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «338 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.
Esdeveniments
Antiga Grècia
- Els macedonis obtenen una victòria decisiva contra una coalició encapçalada per Atenes i Tebes a la batalla de Queronea. Les ciutats de Tebes i d'Atenes estaven enfrontades, però, davant del perill de Filip II i el seu exèrcit, i seguint els consells de Demòstenes, s'uneixen contra l'enemic comú. Els tres exèrcits s'enfronten vora de Queronea. L'exèrcit macedoni tenia com a generals Filip, el seu fill Alexandre, amb 18 anys, que comandava 1.800 genets i Parmenió. Al principi la victòria semblava afavorir els grecs, però els caps macedonis van saber enganyar l'enemic, que es va veure sorprès de front i amb un flanc al descobert.
- La Lliga Amficciònica demana a Filip II de Macedònia que castigui la ciutat d'Amfissa, perquè els seus habitants s'havien atrevit a cultivar la plana sagrada de Crissa i per molestar als pelegrins que anaven a consultar l'oracle de Delfos. Filip II l'arrasa completament.
- Dissolució de la Lliga Beòcia després de la batalla de Queronea, i destrucció de Tebes per Alexandre el Gran.
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Luci Furi Camil i Gai Meni.
- Els dos cònsols dominen completament el Latium i posen fi a la Guerra llatina. Obtenen els honors del triomf i com a rara distinció se'ls erigeixen estàtues eqüestres al Fòrum.
- Els becs o esperons de les naus conquerides a l'enemic pels dos cònsols s'utilitzen per primera vegada per decorar els Rostra, les plataformes des d'on parlaven els oradors al Fòrum.
Naixements
Necrològiques
- Mort d'Artaxerxes III de Pèrsia, enverinat pel seu visir i eunuc Bagoes, juntament amb els seus fills, menys Arsès i Bistanes. Va proclamar rei a Arsès amb el nom de Xerxes III, però exercint ell mateix el poder.
- Arquidam III, rei d'Esparta, que havia anat a Itàlia en ajut de Tàrent contra els lucans i va morir en batalla el mateix dia que Filip II obtenia la victòria a la batalla de Queronea. Esparta li va aixecar una estàtua a Olímpia que descriu Pausànias, i explica que li van fer perquè no va tenir sepultura al morir lluny del seu país.
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake : Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Asimov, Isaac. Constantinopla: el imperio olvidado. Madrid: Alianza, 2011, p. 24. ISBN 9788420652818.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 80
- ↑ Èsquines. Contra Ctesifont, 71
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 80, 2
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 13
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 13, 2
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, XXXIV, 20
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 5
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 88
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VI, 4, 9