Aiatol·là

Aiatol·là (persa: آيت‌الله, ayatollah; àrab: آية الله, āyat Allāh) és un títol de distinció donat a un clergue xiïta. La paraula aiatol·là significa literalment ‘senyal de Déu’, ‘signe de Déu’. Els que porten aquest títol són experts en estudis islàmics com ara jurisprudència, ètica, filosofia i misticisme, i acostumen a dedicar-se a l'ensenyament a les hawza, les escoles de ciència islàmica.

El títol d'aiatol·là es concedeix per consens més que no pas per mitjà d'una cerimònia: a un imam amb prestigi, admirat i respectat per un gran nombre de seguidors, se li acosta un membre de la congregació i el nomena aiatol·là; d'altres donen notícia del fet. Si tothom hi està d'acord, l'imam passa a ser un aiatol·là, si no, hom continua dient-li imam.

Gran aiatol·là

Uns quants d'aquests aiatol·làs són distingits amb el títol de gran aiatol·là o aiatol·là al-uzmà (àrab: آية الله العظمى, āyat Allāh al-ʿuẓmà) o marja (àrab: مرجع, marjaʿ o marjiʿ, ‘referència’ o ‘font de documentació’). Normalment hi ha un gran aiatol·là a l'Iraq i uns quants a l'Iran. Alguns grans aiatol·làs coneguts són Ali Khamenei, Ruhol·lah Khomeini, Ali al-Sistani, Kazem al-Haeri, Muhammad Fazel Lankarani o Mohammad Taqi al-Modarresi.

Referències

  1. «Aiatol·là». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. 
  2. «Aiatol·là» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. 
  3. 3,0 3,1 «Aiatol·là». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  4. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «آية». ISBN 978-84-412-1546-7. 
  5. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «رجع». ISBN 978-84-412-1546-7. 

Enllaços externs